Parc del Laberint d'Horta, Palau de les Heures, Llibreria Altaïr, Fundació Mapfre…Ajuntament de Barcelona
Sobre el paper no podiem preveure que la calor ens condicionaria tant en aquesta jornada, ja que encara falta una setmana per l’arribada oficial de l’estiu. Però la realitat és que aquell sol primaveral que fa quinze dies ens acaronava, ara ha esdevingut tòrrid i agressiu. Ens aclapara, i ens hem de defensar. Hem d’incloure, com una prioritat dins el programa la recerca d’ ombres, d’ aigua fresca i d’ aire condicionat. Però ens en sortim prou bé de la barreja entre els plans i les prioritats. I fins i tot incorporem al programa -gràcies a la coincidència de la data amb la diada de Corpus- novetats imprevistes.
El Parc del Laberint
El fulletó que rebem a l’entrada – ep! un per grup- ens explica que es tracta d’ un exponent de jardí neoclàssic, de segle XVIII, articulat al voltant del tema de l’amor. Hi trobem, doncs, figures relacionades amb la mitologia, templets, pavellons, escales , canals i el palau que havia estat de la família Desvalls i ara l’ocupa l’escola de jardineria.
Trobem a faltar aigua a les fonts, als safareigs i en les suposades cascades i rierols. I degut a la calor ens fixem menys del que es mereixen en els arbres i les plantes que ens envolten.
No és excepcional que el parc s’utilitzi com a plató de rodatge de cinema o televisió. Precisament coincidim amb la gravació per a TV3 d’ un nou programa del divulgador musical Ramón Gener. Ens hi enganxem tot esperant veure la actuació del ballerí que estaven preparant per aquesta intervenció..
Però marxem sense acabar de recòrrer el parc, ni veure ballar el noi. Ja tornarem quan la primavera sigui més amable, i el parc un lloc acollidor per al relax, i per aprendre una mica sobre els arbres i les plantes. Ara ja sabem on són, i ens esperaran resistents al calor. al fred , la pluja o la sequera .
https://www.pinterest.com/Jordingles/topiaria-topiary/
Palau de les Heures
Es tracta d’una gran mansió construïda a finals del segle XIX per encàrrec d’ un indiano que s’ havia enriquit a Puerto Rico. Destinada a segona residència familiar, l’ estil de la construcció és l’ anomenat «chateau française» i sembla que és l’ únic edifici a Barcelona representatiu d’ aquesta tendència arquitectònica que s’ enmiralla en els castells de la vall de la Loire. Està rodejat de extensos jardins, que en els seus millors temps competien amb altres dels entorns, com ara els que ja coneixem del Parc del Laberint.
Només sabem dos detalls de la vida del Sr Gallart, el promotor:
que va fer molts diners a Puerto Rico,
i que -tal com informa una placa a l’ entrada del recinte- va confessar a les seves memòries que, durant la guerra civil, quan els republicans li havien confiscat la casa i servia d’amagatall al president Companys, ell va enviar els plànols de la propietat als comandaments de l’ aviació franquista, suggerint que fos bombardejada.
No sabem res més de la seva vida, però mirant l’ edifici que va encarregar , no podem evitar deduir que la discreció no es trobava entre les seves virtuds
Si les cases parlen dels seus amos, entenem que el Sr Gallart devia estar tan cofoi dels seus guanys, que quan va encarregar aquesta residència, la seva prioritat era fer-ho saber a tothom..
sobre la utilització actual de l’edifici:
http://www.educaweb.com/centro/les-heures-universitat-barcelona-barcelona-9065/
Llibreria Altaïr
Hi passem una estona i, com és habitual en aquest lloc, perdem la noció del temps.¿Per què s’hi està tan bé?
Pot ser perquè…s´hi mou gent inquieta, viatgers, persones interessants; pots fullejar tranquilament tota mena de llibres, no només les novetats editorials; gaudeixes de triar,buscar i de decidir si et compres el llibre que volies o un que has descobert encara més atractiu; perquè vius anticipadament els viatges des que només són somnis o projectes; .perquè a més de llibres hi trobes i pots comprar artesania de països llunyans; perquè és molt gran , i hi ha molt dels temes que puntualment et poden interessar; perquè sempre hi trobes articles innovadors, relacionats amb els viatges, i amb el material d’escriptori
si em perdo, pot ser que m hi trobeu
Fundació Mapfre, Duane Michals
Es tracta d’ una extensa mostra de l’ obra fotogràfica d’ aquest artista, nascut a Pennsilvània, l’ any 1932. La seva interessant aportació es basa en defugir, o almenys treure importància a algunes premises de la fotografia tradicional: com ara la perfecció tècnica, o la fixació de la realitat tangible.
Michals busca , en canvi, plasmar tot allò que no es veu amb els ulls: Idees, sentiments, sensacions, etc.
Sovint ho fa amb sèries de tres o quatre fotografies. No és fàcil explicar amb paraules com ho aconsegueix, però resulta estimulant veure -ho i interpretar les seves idees. Però en molts casos les imatges s’acompanyen de textos manuscrits del propi autor que complementen les imatges i enriqueixen les idees que hi ha al darrera. Fins a quin punt aquesta necessitat del llenguatge escrit per expressar tot el que vol dir l’autor ens alerta de la limitació de la imatge per a transmetre més del que percebem amb la mirada? L’obra de Michals enfoca directe aquesta qüestió, i respon amb més o menys precisió la pregunta.
Ajuntament de Barcelona
Sobre la marxa, ens afegim a la Jornada de Portes Obertes que anuncia l`Ajuntament amb motiu de la Diada de Corpus.
Una visita no programada, que resulta sorprenent i profitosa ja que mai havíem traspassat la porta d’entrada d’aquest edifici, i vist des del carrer, no ens feia pensar en la diversitat i el
bon estat de manteniment de les estances interiors que hem pogut admirar.
A la Sala de les Cròniques, hem pogut veure, amb tot el seu esplendor les pintures murals de Sert: un contrast revelador amb les condicions de il.luminació lamentable que afecten altres obres murals de les mateixes característiques i mateix autor, com són les de la catedral de Vic. Allà, el nostre interés per aquestes pintures va esdevenir decepció, en trobar-nos en un entorn lúgubre i necessitat de reformes,També ens han impactat el Saló de Cent i el Salò de la Reina Regent, que reflecteixen, dignes i elegants tota la història que acumulen. I tanmateix la quantitat de quadres i escultures d’ artistes catalans que decoren despatxos ipassadissos
