Palau Robert: América Sánchez, clàssic, modern, jazz i tropical; Casa Baró de Quadras; Mnac:art català modern i contemporani

Tenim reservada per a les 12 del migdia la visita guiada al palau del Baró de Quadras o, com ens ve més de gust mirar-nos-el: l´edifici que el nostre il.lustre compatrici, l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch va reformar, per encàrrec del baró, entre 1904 i 1906 fins a convertir-lo en un dels exponents de la Barcelona modernista.

Disposem abans d´una horeta, i per aprofitar-la ens arribem al Palau Robert . En entrar, comprobem de reüll, per la plaqueta que hi ha en el vestíbul de recepció que hi continua ubicada la oficina del «129» , amb qui ens vam creuar i saludar en la anterior visita al Palau.

I en el primer pis es presenta una exposició temporal que repassa la trajectòria professional del dissenyador gràfic i professor argentí Juan Carlos Pèrez Sànchez, conegut com Amèrica Sànchez. (Buenos Aires 1939).

Aquest artista, que va adoptar com a creador el nom complet de la seva mare, es va iniciar en el camp del disseny gràfic en el seu país d´origen, però des dels 26 anys ha residit i treballat a Barcelona. Llegim i observem en l´exposició que les seves creacions es caracteritzen per l´absència d´una tendència pròpia. És a dir, que no es proposa que els seus dissenys siguin identificats per un segell personal, com a una creació seva, sinò que per a cada disseny adopta la idea i l´estil que considera eficaç per a l´objectiu del client que li fa l´encàrrec. Sembla que es tracta d´un bon punt de partida,, una manera adeqüada d´ enfocar l´ofici, i així ho demostren els treballs presents a l´exposició, representatius de la seva llarga trajectòria, per a empreses i marques de tots els àmbits. Ens agrada observar la diversitat en la forma de representar les idees, transmetre, missatges, sensacions. Sens dubte es tracta d´un ofici interessant. Per disfrutar-lo i per patir-lo, com tots els demanen creativitat i sensibilitat artística.

En acabar ens dirigim cap a Diagonal 373 ,i ens afegim al grup de persones, que s esperen al portal, per accedir al palau i conèixer la història de l edifici, i de família Quadras, que el va gaudir com a residència. Sort que gairebé totes teníem la reserva a la mà, perquè avui és Santa Eulàlia, i sembla que aixó és motiu perquè aquesta visita sigui molt concorreguda. De manera que serà imprescindible haverla contractat prèviament per poder participar-hi. I quan dic gairebé totes em refereixo a les persones que formavem el grup. Però es que el 95 per cent erem senyores, com ja és més que habitual en aquest tipus de grups interessats en les visites culturals, que ens trobem en el curs dels nostres itineraris. On deuen ser els senyors, a aquestes hores?

Mentres admirem el vestíbul i la magestuosa escala, ens assabentem que el baró Quadras era un industrial de Sabadell, fabricant de tela d´estam. Un tipus de llana molt demandat, que s´obté a partir d ´un tractament especial dels brins de llana. Aquest procediment exitós l´havia impulsat un familiar polític del Sr. Quadras, abans que la indústria arribés per herència a les seves mans. I es va mantenir com una exclussiva de la empresa, que va continuar proporcionant grans beneficis a la família.

I un cop consolidat l´èxit, calia assegurar-se que no passés desapercebut als conciutadans de Barcelona. Llavors, el Sr Quadras va dedidir convertir la seva residència en un exponent de la prosperitat dels seu negoci. Segurament ho va aconseguir . Tot i partir d´una finca d´unes mides gens espectaculars, aviat la façana esculpida amb ressons gòtics i platerescs debia permetre -tal com volíen els senyors,- que els veins i els passejants de la Diagonal s´imaginéssin la vida regalada que es movia a l´altre cantó dels finestrals de la galeria.

Tanmateix el projecte de la casa no descuidava la oportunitat de fer més calerons, i com moltes d aquestes casas burgeses de Barcelona reservava les plantes superiors per a ser llogades, i així anar omplint el calaix amb les rendes.

Però ens vaga de saber, i fins i tot ho diem cantant, que és molt relatiu que existeixin «les cases d´algú». I els descendents dels barons de Quadras,van acabar venent el palau durant els anys 70 del segle XX. I des de llavors l édifici ha estat successivament la seu del museu de la música, de la Casa Àsia, i ara ho és de l´Institut Ramon Llull .

A

Acabem deixant constància que una de les estances de la casa on vam estar escoltant l explicació de la nostra guia, era una biblioteca de l´Institut R.LLull, on es guarda un exemplar de totes les traduccions que s´han publicat dels llibres escrits d´origen en català.

Completem la jornada al MACMA. Només fa un mes que hi vam estar, però hi havíem anat per a una temporal i vam passar corrents per les sales d´art català modern i contemporani. I al sortir, ens penediem d´haver passat de llarg, precisament davant d´aquelles sales , on hi havia representada una etapa tan brillant de la història de l´art del nostre país. Ara tenim ocasió de tornar-hi, i a més el Museu ens reb, en honor a Santa Eulàlia, amb jornada de portes obertes

Les sales que vam veure estan remodelades des de l any 2014, es refereixen al perìode que va des mitjan segle XIX, fins a mitjan segle XX, i el conjunt està estructurat en blocs: . L´artista modern, el modernisme, el noucentisme, les avanguardes i la postguerra . A més de pintura, s´exposen mobles modernistes, escultura, cartellisme, i es projecten diferents vídeos relacionats amb la guerra civil i la postguerra. Tot amb una presentació exquisita, molt ben il.luminat, un entorn a l´alçada de la categoria de les obres.

Només trobem a faltar, una vegada més, bancs o cadires, per reposar de tant en tant, per fer més agradable la visita a les persones que, per circumstàncies o per edat, ens suposa un esforç estar-nos drets tota la estona que requereix el recorregut.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

8 + 1 =