DARAENDAVANT

Al bell mig del centre urbà  de Badalona, darrera una façana anodina, que diries que només dona accés a locals comercials i oficines, com tants altres edificis de l´’ entorn ,  es troba una instal.lació museística singular: les restes arqueològiques de la ciutat romana de Baetulo, La rellevància d´’aquesta instal.lació que ocupa el subsol de l´’ edifici, radica en les  dimensions del jaciment excavat, i en la encertada museització del conjunt, que facilita tant la preservació de les restes, com la possibilitat pels visitants de recòrrer tot el recinte, caminant sobre unes passareles transparents, observant amb comoditat les diferents prespectives de l’ ´entramat urbà , -encreuaments, vies principals, clavegueram,etc- i fixar-se en els successius punts d’ ´interés de l´ antiga ciutat, com ara les termes, els comerços, els tallers, els habitatges dels patricis, etc. En cadascun d´’ aquests espais també s´ ´hi pot llegir informació sobre les activitats que s´’ hi realitzaven, sobre els trets arquitectònics i urbanístics més destacats que s hi posen de manifest, sobre usos i costums propis de la societat que hi habitava, com ara
els jocs al carrer , el transport, o l´’alimentació.

Sens dubte es tracta d´un equipament cultural de gran valor, d´’ una joia. Un testimoni, sinò viu, autèntic, rescatat del subsol obscur i silent on el pas del temps l´ havia confinat. I el  rescat no debia ser fàcil de gestionar, si
tenim en compte la seva ubicació . Honor i glòria a les persones que van voler i saber defensar la  recuperació i la conservació del jaciment amb la dignitat que es mereixia.

I, per part nostra, contents d’ ´haver esmenat en aquesta sortida l´ oblit cap a un valuós equipament, que teníem ben a prop de casa,

Abandonem el recinte pensant que potser seria rendible obrir uns espais dedicats a gimnàs spà i gastronomia , inspirats en les palestres, les termes i les fondes romanes, com un annex als actuals jaciments d´ Empúries Tarragona , Badalona….perquè no? les activitats que hi practicaven els nostres influents ancestres no estan gens allunyades dels usos i gustos actuals

Ah! I  tornarem…, perquè ens queda pendent la visita almenys a dos recintes que s´ubiquen en els entorns del museu i que el complementen,com són el Jardí de Quint Licini, i la Casa dels Dofins

Si entenem que la funció dels museus d història no és tant custodiar i exhibir vestigis del passat, com divulgar  el coneixement sobre els processos
que han conduit el destí de la població fins el present, el Museu d´Història de Catalunya no podia passar per alt el centenari de la vaga de la Canadenca. I en aquest sentit aplaudim la iniciativa de presentar una exposició que
recorda els fets que han passat a la història amb aquesta denominació. I, tanmateix els  precedents, circumstàncies i la influència d´aquells esdeveniments.

Tal com llegim en el  fulletó de presentació, la memòria col.lectiva assumeix la vaga de la Canadenca com un moment de triomf. Perquè com a resultat de les mobilitzacions obreres , iniciades en l´empresa que portava a terme el projecte de la electrificació de Catalunya , es va aconseguir la reducció de la
jornada laboral a 8 hores, una millora llargament reivindicada pels obrers industrials d´ arreu d Europa i d´EEUU. De tal manera que Espanya va ser el primer país d´Europa occidental en aconseguir aquest avenç.

Va ser un pas endavant . I és molt interessant observar els factors que van contribuir a fer-lo possible, en un context que, des dels inicis de la industrialització, es caracteritzava per les condicions laborals abusives. i els desequilibris  socials.

Un èxit en un  camí llarg i feixuc.  Però, malauradament  els  greuges, els desequilibris, les revindicacions, i sobretot el ressentiment van perdurar fins a l´esclat revolucionari del 36.

Arribem al MNAC. I  en el trajecte que va des de l´entrada,  fins al lloc on s´exposen les fotografies d´Oriol Maspons, hem d´atravessar un seguit de sales del museu.  Ho fem caminant depressa. I,  tot i que ja hem visitat aquestes sales en altres ocasions,  no podem evitar escoltar una  veu interior,  que ens recrimina la nostra actitud poc considerada,  de passar de llarg davant tantes i tant  rellevants obres de la nostra història de l´art. …El programa i els horaris de vegades ens fan caure en pecats  d´aquesta mena.

Finalment, les fotografies no ens acaben de satisfer. Intentem trobar-hi el reflex de les manifestacions de Maspons sobre la seva manera d´entendre la fotografia.  Bàsicament ell  considerava que la fotografia ha d´explicar alguna cosa, i es va enfrontà  a aquells que la veien com una obra artística només per a ser contemplada.

“….molts fotògrafs no es poden permetre ser directors de cinema,així ens hem d´especialitzar en fotografia,  i fer tota una pel´lícula en un sol tret…”

“…les bones fotos, com les gallines, corren lliures pel carrer, i s´han d´átrapar. Són com bolets, s´han  de saber buscar. Hi ha gent que en troba molts,i gent que és incapaç de trobar-ne cap…”

Però també afirmava que el destí apropiat de les fotografies era íl.lustrar un text. Ës a dir, no sempre una imatge val més que mil paraules, i les imatges no sempre transmeten per elles mateixes tot allò que el fotògraf ha pensat que amb el seu tret explicaria .

Així doncs, potser part  de les imatges de Maspons ,  exhibides ara fora de context, no són fàcils d ínterpretar  , o inclús són susceptibles d’´interpretacions  allunyades del gust,  la intenció o l interés del fotògraf.