MUSEU D CIÈNCIES NATURALS BARNA: Micos: una història de primats; MEAM: Figurativa 2019, 14 ARC International Salon, Fira d Nadal

primat n. m.

  1. Mamífer
    amb els hemisferis cerebrals ben desenvolupats, que té cinc dits
    proveïts d’ungles a les extremitats, amb el polze oposable,
    cosa que li
    permet agafar objectes amb les mans; té els ulls en posició davantera i
    porta una alimentació variada: els éssers humans es troben dins del grup dels primats.(https://www.wordreference.com/definicio/primat)

Si no haguéssim
improvisat sobre la marxa la visita a la expo «Micos: una història de primats«, 
no hauríem estat els primers en entrar-hi, pocs minuts després de ser
oberta  oficialment al públic. Però segurament tampoc  ens l´
hauríem perdut. Més tard o més d´hora hauríem atés la seva simpàtica
convocatòria per a petits i grans : …VINA A FER EL MICO!. I tanmateix les
ressenyes de la exposició publicades a la premsa  després de la
innauguració fàcilment ens hauríen convençut per tornar al Museu Blau, a
observar els trets que ens vinculen com a primats, amb la resta de
representants d´aquest ordre de mamífers, i a descobrir les curiositats que es
posen de manifest arrel de  tot allò que compartim i del que ens separa.

https://elpais.com/ccaa/2019/12/11/catalunya/1576101519_274552.html

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20191211/exposicion-micos-recala-en-museu-blau-barcelona-7771017

Però també per saber els perills que
amenacen la supervivència d´algunes d aquestes espècies, i per conèixer el treball
d´una fotògrafa del nostre país, Montserrat Pallàs,  especialista en captar imatges expressives dels
primats que viuen i són exhibits en els zoològics d´arreu del món. Engrescador, interessant i divertit. I no importa  com vam decidir anar-hi, ni que vam ser els primers visitants, sinò que vam passar hi una bona estona, i que vam aprendre que fer el mico pot ser una conducta .prou intel.ligent.

Els periodistes de El país i El periódico ja  esmenten  alguns d´aquests comportaments en les seves ressenyes. Jo només n´afegiré uns altres.que a més d´intel.ligència demostren empatia i sensibilitat:  : les parelles de gibons que diu que canten a duo cada matí per a reforçar el seu vincle, o els titís que diu que  entrallacen les seves cues per tranquilitzar-se mútuament, o el pare tití que transporta i es cuida  dels seus  nadons, i els porta a la mare només quan han de mamar.

                                                                                                                                                                                                                                   

Sortim del Museu Blau. Només
lamentem no poder acomiadar-nos dels cosins remots com ens agradaria. Amb
una abraçada. O si més no amb una càlida
encaixada de mans. No és el lloc apropiat, ni el moment de fer-ho perquè els
examplars que acabem d´observar nomès sòn restes, despulles  dels éssers que varen ser. Êssers
no humans , però individus amb
personalitat pròpia, subjectes a contingències
que no ens són alienes . Satisfaccions, dificultats, pèrdues, lluites, pors…i la vida
que ens empeny a seguir lluitant . Salut, companys, que
tinguem sort!

I després  toca la passejada tradicional per la fira de Santa Llúcia, perquè ja som a la vigília i tot està disposat per a les Festes. Els firaires atents a omplir el calaix, sense novetats significatives en el gènere que tenen a la venda, Tot en la línea tradicional dels pastors, els àngels, els bens, els bous i les castanyeres. La veritat és que els que encara fem el pessebre no trobem gaires alicients per renovar els elements que guardem i desemboliquem any rera any. I pot ser per  això  els firaires han d´aplicar, per sobreviure, uns preus prohibitius a les  figures que ens agraden  Ens ho mirem i ho admirem, però mantenim el moneder tancat al fons de la bossa. Esquivem les temptacions .Potser un ram de verd, per emportarnos el flaire de Nadal  a casa,  fins que olles i cassoles comencin a escampar els aromes d escudella i rostit  …

Ho decidirem a la tornada, que avui encara ens queda feina…Ens dirigim cap el pati del Museu Marés per veure el pessebre clàssic, que cada any hi presenta l´Associació de Pessebristes de Barcelona.

De camí, creuem la Plaça de Sant Jaume, i ens apropem a la instal.lació nadalenca que cada any promou l´Ajuntament de la ciutat. Igual que els últims anys, está essent objecte d´atenció i  controvérsies entre els visitants. Sembla però, que en aquesta ocasió les opinions estan més equilibrades, i està donant peu a amables converses i comentaris entre les persones que coincideixen al seu voltant. Si ens ho mirem d´esquena a l Ajuntament, observem que simula unes golfes, o un gran armari on hi han desats tots els elements que recuperem cada any per bastir les Festes, des dels canelons fins a la palla de l´establia. Vista d´esquena a la Generalitat, en canvi, simula la façana d´un conjunt d´habitatges, amb les finestres il.luminades.

Recordo haver escrit en el post sobre la instal.lació de l´any passat que, entre un pessebre tradicional i alló que s´havia representat hi havia un trajecte tan llarg que el missatge nadalenc no arribava als ciutadans; i que l´artista hauria d´explorar  a mig camí per trobar  les idees i  els elements adeqüats per a la instal.lació, si pretenia conectar amb la experiència dels espectadors. Sortosament aquest any han avançat un pas en la bona direcció.

Ara només falta que deixin d´anomenar-ho pessebre.

La tarda curta d´aquesta jornada hivernal,  l´anem a passar al Museu
Europeu d´Art Modern, del carreró Barra de Ferro, l´antic palau Gomis, 
acondicionat amb gust exquisit,  que acull exposicions temporals de
pintura i escultura figuratives,  una  zona on s´ubica la mostra
permanent també dedicada a aquestes facetes artistiques, i una sala
polivalent en la que de tant en tant s hi ofereixen concerts, recitals ,
xerrades etc.  Uns espais on l´art sura en l´ambient i t hi trobes, 
miris on miris. I  on sempre pots gaudir, entre altres estils, de l´obra d´
artistes que entenen la pintura com un treball minuciós
per reproduir la realitat, que hi assoleixen  el virtuosisme
fins a produir veritables filigranes.  I no hem de suposar,  com ja vam
remarcar en una anterior visita  que els pintors figuratius s´adscriuen
tots dins la mateixa tendència. No tots practiquen la minuciositat, ni
la reproducció quasi fotogràfica, sinò que desenvolupen estils
diferenciats, com ara aquells que pinten la realitat des d´un punt  vista més personal, que preten
trasbalssar  l´espectador,  o treballen particularment  la geometria, la
llum, les proporcions, etc,etc.

En definitiva, la visita al MEAM
sol resultar una bona experiència, lluny del desconcert que sovint
provoquen les obres conceptuals o post-modernes.

També ho va
ser per mí aquesta vegada, malgrat l´ensurt que vaig patir, al sortir, 
en  el pati de l´entrada del Palau. Quan vaig ensopegar i vaig caure,
per causa d´un graó que no vaig detectar quan calia fer-ho.
Afortunadament sense més conseqúències que un bonic ull de vellut, per
lluir durant aquestes Festes. I a partir d´aquí espero que, per la meva
part, la experiència m´ajudi a evitar accidents similars en el futur.
I per part de la sofisticada seu del MEAM, estaria molt bé que es
senyalitzés el graó, per evitar més caigudes -em van dir que no havia
estat pas jo la primera-,Tant se val si aquesta mesura de prevenció pugui distorsionar  -o no-  l´estètica elegant que es respira en el recinte.                                                                                                                                                                                  

The Vestals, protectors of the inner fire, Anna Wypych, pintora polonesa, 2019

.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

96 − = 93