DARAENDAVANT

Caves Codorniu

El temps  aquesta vegada es suma a les bones expectatives de la sortida. Després del  ruixat de dimecres al vespre, la temperatura es  modera fins aquell nivell que la majoria seleccionaríem  si disposéssim del comandament .

I al cel, l’ atmosfera i als camps que ens envolten llueixen  colors nets i brillants, talment com si els acabessin de treure la pols.

Tot a favor , arribem aviat a  Sant Sadurní, disposats a degustar bon
cava, i a tastar totes les varietats de xocolata que ens proposin a Can Simón Coll.

I amb l’esmortzar, ja tenim la oportunitat –inesperada- de fer el primer tastet . Bon país, aquest !

Tot just entrar a la recepció de les Caves Codorniu, on comença la visita guiada, podem llegir  una placa que, amb lletres grosses i lluents, ens
parla del promotor i de l’ arquitecte de l’edifici on ens trobem. El
promotor:  un membre de la nissaga Raventós que va viure a finals del segle XIX; l´arquitecte –ja ho sabíem, però no per aixó ens deixa de sorprendre- el nostre admirat, immens, i polifacètic compatrici: Josep Puig i Cadafalch.

I per començar  la visita guiada, una dada impactant sobre la empresa que ens acull: Es tracta de l’empresa més antiga d’ Espanya. La de més llarga trajectòria. I es troba entre les vint empreses més antigues a nivell mundial. Poca  broma parlar d´un negoci iniciat l’ any 1551, tot just cinquanta nou anys després del descobriment d’Amèrica, quan governava Espanya el rei Carles I,   Cervantes tot just era una criatura de  cinc anys  i Shakespeare encara havía de nèixer!

Quantes transformacions, evolucions i adaptacions haurà requerit aquesta increible trajectòria. Sens dubte la història de  Codorniu deu ser un
bon mirall de la història econòmica i social del nostre país. Mirarem de saber quins autors i quins llibres l’ han reflectida.

Però en aquells temps remots no comença  pas aquí l’  elaboració de vins espumosos, sinò el negoci de les vinyes i el ví. No va ser fins el segle XIX que els Raventós van viatjar a França amb la intenció d’ aprendre dels elaboradors del champagne, intuint probablement que la matèria primera que ells disposaven, el raïm català, no era tan diferent del que es conreava a França, i permetria també un tractament i uns resultats igualment
satisfactoris. No cal dir que la intuició, i l´esforç de la família Raventós per
reconduir el negoci cap a la nova línea van resultar un encert.

Sobre les varietats dels caves que s’ elaboren, només destacar la idea que la qualitat del cava no la hauríem de vincular en cap cas  a les empreses ,  ni a les caves, perquè totes elaboren diferents productes, la qualitat dels quals depèn del temps que  dediquen a la seva elaboració  i de la dificultat dels procediments que requereix cada producte. Així és habitual que les caves grans elaborin i-o comercialitzin ampolles de cava de 5 euros, i tanmateix ampolles de 100 i fins de 175 euros.., les ampolles de  preu més barat però no es solen comercialitzar amb la marca de la casa gran, sino que es venen com segones marques . Així Rondel i Delapierre són  productes del grup Codorniu destinats a un sector de clients de baix nivell adquisitiu, que normalment no compraràn, pel seu preu, el cava comercialitzat amb la marca de la casa.

La degustació al final de la visita, una delícia.

http://www.rtvvilafranca.cat/2016/04/despres-mes-550-anys-roure-raventos-blanc-ja-no-despertara/

http://www.expansion.com/2012/07/18/directivos/1342632852.html

http://www.expansion.com/fueradeserie/gastro/2017/01/04/5863b3f0e5fdea6c0e8b4621.html

http://elpais.com/diario/2005/12/18/eps/1134890817_850215.html

La fàbrica de xocolata Simón Coll

També ha resultat una experiència la visita guiada a la fàbrica de xocolata, per la bona organització de la visita, i la qualitat de les explicacions rebudes sobre la història de la empresa i la elaboració de la xocolata.

Si no fos suficient amb la sensual aroma que despren tot el recinte, la imatge que ofereix l´empresa amb les visites i  la pàgina web corporativa

www.simoncoll.com

ens fan creure en el poder estimulant de la xocolata, i   transmeten  una altra sensació, igualment  reconfortant: la de trobarnos en una empresa modèlica conduida per gent seriosa i eficient.

llarga vida…..!!

Acabem la visita a Sant Sadurní, amb una passejada pel centre, seguint la ruta d’algunes de les seves cases catalogades. Molt poca activitat per carrers i places. i molts anuncis de caves. Estaria bé tornar en època de verema i visitar alguna de les caves petites . Llavors,  el tràfec del transport del raïm des de les vinyes  deu desvetllar el poble de la quietud que avui l´endormiscava.

Ens despedim amb la declaració de principis que els de l’ Ajuntament han gravat a la façana…