Jardí Mn.Cinto Verdaguer/ Exposicions "Oleguer Junyent col.leccionista d’art i la seva relació amb Cambó", “Imatges per creure”

Jardí de plantes acuàtiques de Mossén Cinto Verdaguer, a Montjuic 

  

                                         

                 

Sobren les paraules. Una sensació de pau i frescor impagable enmig de la ciutat
agobiant i xafogosa. Trobem a faltar més varietat en les espècies de flors i
també ens hagués agradat veure –o si més no escoltar- els petits amfibis
que habiten les basses. Però la natura té els seus propis  horaris, cicles  i
calendaris, naturalment aliens als nostres gustos i programa. Aprofitem la
oportunitat de passejar entre els arbres del jardí, aquests sí, d’espècies i
procedències diverses.Des dels més familiars com ara les alsines, els àlbers o les oliveres, fins al representant d’una espècie ben particular: un fòssil vivent. el ginko bilova del qual, ignorant la veu  dels instints baixets, no ens enduem cap branca…. No ens podem estar, en canvi, de cercar, i incorporar a continuacio un link amb la fitxa d’aquest arbre. I de convidar-vos de passada a exercitar l’anglès, o… a practicar amb el google translate!

http://www.bellarmine.edu/faculty/drobinson/Gingko.asp                         


Oleguer Junyent col.leccionista d’ art i la seva relació amb Cambó, al Museu Frederic Marés

 Aquesta exposició temporal no ha estat  a l’ alçada de les expectatives que  ens havíen creat el personatge, la difussió  -a la  premsa i en  grans panels-  i el lloc on estava ubicada . No és el personatge el que ens ha decebut, sinò el tamany de la mostra,  molt reduïda en comparació a la tasca de Junyent com a col.leccionista, fotògraf, escenògraf, dibuixant, viatger i cronista dels seus viatges. Entenem que es tracta d’una exposició que es complementa amb una altra, de fotografies, que té lloc ara mateix en l’ Arxiu fotogràfic de Barcelona, on es  recull l’ obra fotogràfica de Junyent sobre el viatge de volta al món en vaixell, que va realitzar  en 1908. El conjunt de les dues exposicions pretenen ser un homenatge a un dels seus descendents , mort l’any passat. Però el que s’ exposa temporalment en el Museu Marés, són únicament  escultures dels perìodes romànic i gòtic, les unes cedides per la família i les altres que actualment pertanyen al Museu Marés, però també procedeixen de la col.lecció Junyent. Igualment s’ hi exposen algunes pintures en les que Junyent reprodueix escenes d’ un viatge per la Mediterrànea, realitzat en un vaixell propietat d’ en Cambó, personatge molt proper a Junyent, amb qui compartia aficions, amistats i l’ interés com a col.leccionistes d’ obres d’art..

Ens preguntem fins a quin punt la mostra justeta que acabem de veure ha estat pensada com un homenatge, o com un reclam per donar a conèixer  la figura de Junyent, i més concretament  el seu Estudi, obert  com a casa singular a Barcelona                                                                                                                                        

Esperem tenir la oportunitat de visitar l’ exhibició de fotografies, i, sobretot, L’ Estudi Oleguer Junyent – Col.lecció Oleguer i Maria Junyent, del qual ara per ara desconeixem la ubicació, però tenim una via de contacte, segons consta en el fulletó que ens van facilitar a l’entrada. 

sabine@estudiolasabin.com

     

Imatges per creure, al Saló del Tinell

Aquesta exposició no estava en el programa, ni tan sols en teníem cap notícia. Però ha resultat tan interessant , com original la via per la que ens n’ hem assabentat. 

Quan hem acabat abans del previst, amb el tema Junyent, hem iniciat un recorregut a pas lleuger pel museu Marés , que ja coneixíem .I al cap d’ una estona hem anat a parar al «mirador» , que ha resultat no ser  ni una torre, ni un terrat, sinó un passadís amb dues finestres. Una de les quals s´obre cap un sostre amb grans arcs inequívocament medievals,  i permet la visió aèrea sobre un espai magnífic,  que podria ser la nau d una gran església, però no ho és: es tracta del salò d’ honor del Palau Reial Major: El Saló del Tinell. Aquesta comunicació entre el Museu i el Tinell ens sorpren, però no és gens estranya, perquè el Museu Marés inicialment ja ocupava una de les dependències del Palau Reial anomenada el Verger que, curiosament, havia estat la seu de la Inquisició, en l’ època que aquesta institució feia el seu paper en la societat barcelonina. Molt posteriorment, en una de les remodelacions, el Museu va engrandir les seves instalacions, amb la incorporació d’ unes altres dependències del Palau, contígües al Saló. I va ser des de la finestreta del mirador que vam veure que el Tinell estava ocupat per una exposició que, a vista d’ocell, semblava que havia de ser important, per l’ espai considerable que ocupava el seu recorregut.

Important ho és i molt recomable per tots els que estem interessats en comprendre el curs de la Història. Perquè enfoca un perìode transcendental d’aquest llarg trajecte: L’aparició de l’ imprenta i la difussió de la Reforma Protestant. I ho fa presentant un gran nombre de gravats representatius de les dues tendències religioses que van dividir els europeus  Els gravats són un bon exemple de com, en temps que encara la gran majoria de la població no podia llegir,  es continuava adoctrinant  a través de les imatges, uns a favor de les noves idees de la Reforma i els altres defensant les creences tradicionals de l’Esglesia catòlica. Aixó sí: tots seguint aquell precepte  -sovint verificat en els camps de futbol-  que assegura que … la millor defensa és un bon atac.

Per tenir una  bona informació  sobre la exposició, recomanem visitar les webs

http://www.elnacional.cat/lallanca/ca/actualitat/protestants_174501_102.html     

www.gelonchviladegut.com/es/blog/proyecto-colectivo-ciudadano-excelencia/

Poca cosa podem  afegir: Un 10 per a «Imatges per creure», per

la trascendència del tema que enfoca

per la curiositat dels gravats, que mostren detalls sucosos,  per assaborir amb calma

perquè els gravats estan ben complementats amb textos, mapes i gràfics amb dades que ajuden a interpretar-los

per la dimensió de la mostra

I una crítica. En acabar la visita, pels crèdits, i posteriorment en la web de la Fundació Gelonch Viladegut blog, ens enterem que la exposició inclou un audiovisual, amb música de Jordi Savall, del que no hem tingut cap informació, ni a l’entrada, ni durant al recorregut. Tanmateix en la web  trobem la referència a un rotlle de gravat exposat a la capella de Santa Àgata, que tampoc hem encertat a trobar. Pot ser que haguem comès algún error seguint l’itinerari de l’exposició, però una millor senyalització d’aquests elements podria evitar «despistes»  com el nostre.

 


                             

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

+ 21 = 30