Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Exposició de pintures de Paula Rego, al Palau de la Virreina.

la llotja de mar, interior

Dins de l’imponent edifici anomenat  la Llotja, al passeig d’ Isabel
II de Barcelona , confinades en una ala del segon pís, es troben les dependències de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Artes Sant Jordi, on es pot visitar, amb entrada lliure, una  col.lecció històrica de pintura
i escultura.

Es tracta d´obres majoritàriament cedides pels seus autors, mestres o alumnes destacats  de l´Escola dedicada a l’ ensenyament artístic que va radicar en el mateix edifici, a redós de l’Acadèmia,  des del segle XVIII fins el 1969. Aquesta Escola, coneguda popularment com la Llotja,  des de la
seva creació l’ any 1775, fins ara ha anat canviant el nom oficial i sobretot la orientació pedagógica, a tenor dels canvis d’allò que l’ entorn requereix als artistes. Així es va crear amb el nom d’ Escola gratuïta de Disseny i
Arts Nobles,
i ha estat successivament

Escola de Nobles Arts

Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona
(1911-1923)

Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de
Barcelona (1923-1936)

Escola d’Arts i
d’Oficis Artístics de Barcelona (1940-1961)

Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona (1961-1991) amb la secció bifurcada deEscola Superior de Belles Arts de Sant Jordi , que més tard es convertiria en la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Escola Superior d’Arts
Plàstiques i Dissenys de Catalunya

Escola Superior d’Arti Disseny

Escola Superior de
Disseny i Art
(2011-…..)

L’Escola creada al segle XVIII, continua, doncs, la seva activitat, reorientada
cap a  branques de la creativitat artística més actuals com ara aparadorisme, cómics, disseny gràfic, rebosteria, etc ,  i reubicada en nous edificis més adeqüats per a l’activitat docent.

La Reial Acadèmia, també continua la seva tasca, entenem que al servei d’ Institucions que els puguin requerir informes, orientacions, etc., i tanmateix continua  publicant periódicament el seu butlletí, organitzant concerts públics cada setmana,convocant anualment un prestigiós concurs de dibuix artístic, gestionant els arxius històrics propis i els de l’ Escola, etc.

I a partir de la visita, podem intuir que mancada de recursos per a exhibir com es mereix la important col.lecció d´obres que custodia en les seves instal.lacions. Aquesta limitació impedeix apreciar molts dels quadres. En canvi, el conjunt de l’ exposició, en paraules d’ una de les persones que molt amablemente ens van rebre, té el valor d’ oferir la imatge del que seria un museu del segle XIX. Però la impressió és que les pintures han quedat penjades en la mateixa posició que van ser encabides quan  van ser rebudes , sense tenir en compte les condicions necessàries per a ser contemplades.

Recomanable,malgrat tot, la visita. Con un viatge enrera, per  comprendre el protagonisme de la Escola de la Llotja en la formació de tantes generacions d’ artistes del nostre país, i per les oportunes explicacions i
la bona atenció rebudes de les treballadores de la Reial Acadèmia.

Queda pendent el recorregut per la resta de l’ edifici, ocupat per la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, que només vam poder entreveure furtivament .  Segur que val la pena la visita guiada que es pot  fer els divendres, i rememorar les activitats que ha acollit el recinte,  des que es va edificar,  a mitjans del  segle XIV, en temps del rei Pere el Ceremoniós.

http://www.casallotja.com/web/casa-llotja/historia

A la tarda tocava el Palau de la Virreina, per veure l’ exposició de pintures de l’ artista portuguesa Paula Rego. Encara bo que hi vam arribar carregats d’ una bona dosi d’ energia positiva, després d’ un dinar de luxe, perquè es tracta d’ una mostra molt extensa,-inclou més de cinquanta anys de la obra de Rego- i molt reiterativa en el contingut: una succesió d’ escenes impactants, en les que l’ expressió del dolor i la por és el fil conductor que no abandona mai la artista , malgrat que la mostra inclou diverses sèries de temes específics, dels quals es serveix, com ara les dedicades a la novela Jane Eyre, el teatre o a l’avortament.

La pintora, -crec que li
escauria més la qualificació d’ il.lustradora- ens presenta una gran varietat d’ escenes, sovint satíriques, amb detalls onírics o surrealistes.I es fixa  principalment en  les dones com a víctimes. De relacions de domini, però també en la vellesa i la malaltia, etc.

Una técnica excel.lent  del dibuix i el color, molt eficaç per expressar  sentiments i torbar l’espectador.  Fins el punt que en molts dels quadres, identifiquem angoixa, submisió, dolor, etc, sense necessitat d’ interpretar el sentit de l’ escena representada.

L’ extensió de la mostra i aquesta mirada exclussiva i insistent  cap a  zones fosques que tots coneixem fan que, en acabar el recorregut per l’ exposició siguem incapaços de trobar respostes senzilles a la pregunta:

què us ha semblat?.                                                                                                       

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

93 − 89 =