Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, i Museu Can Tintoré d’Esplugues

No començarem la crònica d’aquesta sortida parlant del temps. Perquè – per bé o per mal – el cel blau i el sol amable fa dies que s’ han acomodat entre nosaltres,  i fan  honor a la fama del país com un bon lloc per  gaudir del clima.

En canvi, durant tota la jornada estem pendents  de la previsió que els llamps i trons absents de l’ atmosfera  esclatin en qualsevol moment, entre el nostre govern, i el govern d’Espanya, tenint en compte el punt en que es troba el seu desafiament,  amb amenaces inminents  de posar en vigor respectivament la DUI, i l’ aplicació de l’ article 155 de la Constitució.

Comencem la visita a Cornellà, i aviat confirmem la impressió que vam comentar en la visita anterior al Baix Llobregat. Ens trobem en un entorn ben urbanitzat,  gens massificat, molt ben comunicat amb Barcelona,  lluny per tant del prejudici de ciutats dormitori que en teníem fa uns anys, des del Maresme.

De seguida arribem al Parc de Can Mercader que és un extens espai verd, en el centre del qual es troba  el Palau Mercader , el destí de la nostra
visita. El parc és agradable, amb diferents espais per passejar, una gran varietat d’ arbres , i zones per als jocs infantils, inclòs un  trenet que fa les delícies de la colla d’infants que s’esbargeixen en aquest entorn, tan a la mida de les seves necessitats.

Enveja sana del trenet per al nostre Parc Municipal de Mataró on, a part de
satisfer la il.lusió de la mainada, podria ser un homenatge als emprenedors mataronins del primer tren de la Península.

El Palau, construit entre l865 i l867, té unes dimensions considerables. Nomès es visita la planta baixa i el primer pis, però tot i així el recorregut inclou un gran nombre d’ estances de característiques ben diverses.

Algunes estances encara mantenen l´aire pretensiós, a l´estil de Versalles, altres parlen, també amb un cert glamour, de la preferència  per l’estil àrab, que en algún moment debia enlluernar els propietaris. En altres habitacions, hi descobrim innovacions imprevistes per l’ època, com ara la dutxa amb mampares de vidre. I en gairebé totes hi podem admirar  mobles
originals –alguns de magnífics-, així com retrats  familiars, pintures, armes ,
vaixelles, i objectes diversos relacionats amb les afeccions d´un dels darrers
representants de la nissaga. No arribem a veure els ocells dissecats, tot i que la guia ens confirma que també formen part de les col.leccions del Palau.

L’estat de conservació de la majoria dels espais evoca  una etapa de decadència, quan el palau era la llar dels últims  Mercader, ja vells. I probablemente de l’etapa inmediatament posterior a l’ extinció de la nissaga, quan el palau va passar a mans de l Església, com a llegat de la darrera viuda Mercader. Pensem que l’ interior del palau es mereix una rehabilitació per continuar rebent visites, i ser considerada amb propietat com un exponent d’ una residència noble .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnau_de_Mercader_i_de_Zufia

http://almedacornella.blogspot.com.es/2012/07/la-lucha-por-can-mercader-como-se-evito.html

Després marxem cap a Esplugues,per dinar i per visitar el museu Can Tintoré, que resultarà ser l´únic de l’Estat espanyol dedicat monogràficament a la rajola de mostra: un element senzill, però imprescindible durant un dilatat perìode de temps – que va des de la època
medieval fins el segle dinou – per als revestiments ceràmics de les parets d’
habitatges i altres recintes. Aquesta rajola va  adquirir major protagonisme com element decoratiu, en el modernisme, quan  intelectuals i artistes van posar en valor els productes artesans en adonarse que la producció industrial començava a substituirlos i que acabaria provocant  la seva desaparició.

S’ hi poden veure sèries rajoles i llegir informació sobre l’ evolució i la varietat dels dissenys.. El conjunt de la exposició resulta  fred per als visitants que d’ entrada no estem particularment motivats, ni
documentats sobre el tema de les rajoles. Però sens dubte es tracta d´una excel.lent recopilació pensada i dirigida a especialistes o  afeccionats a la matèria, i vinculada a l’ entorn . Ja  que forma part del recinte d’ arqueologia industrial de la antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis,  pels amics,  La Rajoleta. Mentres ens esperem per entrar al museu, en una curta passejada pels voltants, podem contemplar els edificis  d’ aquest recinte,  bàsicament els forns espectaculars i les xemenèies.

Abans d’aquesta visita, també tenim la oportunitat de seguir una ruta a peu
pel que seria el casc antic d’ Esplugues, en el curs del qual anem trobant
diverses masies, i un carrerò peatonal i tortuós ens condueix,  entre parets folrades de vegetació, des de l’ Església, fins l’ anomenat Pont d’Esplugues. Diuen  que en aquest pintoresc carrerò Woody Allen va rodar-hi una escena de la peli Viky Cristina Barcelona 

Dinem amb un ull posat a la pantalla de la tele, on durant tota l’estona s´hi llegeix l’ anunci que el president de la Generalitat està disposat a convocar eleccions, enlloc de posar en vigor la DUI…les coses semblen encarrilades a favor de la meitat dels catalans que prefereixen la estabilitat a les quimeres incertes.

Però com s’ ho prendran  l’ altra meitat dels catalans?

Fos quin fos el sentiment va durar poc, perquè la mateixa tarda, abans d’emprendre el trajecte de tornada, des de Generalitat ja s’ anunciava
un canvi de sentit en el curs dels esdeveniments . El comunicat oficial  diu que, en no tenir prou garanties que l’ Estat aturés l’aplicació de l’ artcle 155,   el govern català va decidir que seria el Parlament qui proposaria i aprovaria l’ endemà la posada en vigor de la Declaració d´Independència de la República Catalana.

La previsió del clima polític per les properes setmanes no és  d’ estabilitat, ni de calma.  Però ara més que mai caldrà  mantenir la unió, la fermesa i la il.lusió per arribar a port, malgrat  les sacsejades. .

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

78 + = 87