Museu del Càntir d´Argentona, Museu Arxiu Tomàs Balvey, de Cardedeu, Museu de Granollers
Els objectius d’aquesta sortida probablement no ens aproparan cap aspecte glamourós de l’art o la cultura; però són vora casa, i adients per desmentir aquells que diuen que tendim a valorar més lo dels altres i, en canvi, no posem atenció en el que tenim a prop.
I com que els dies s´han fet curts, i una onada de fred ha arribat puntual per confirmar les previsions dels auguris metereològics, més val no allargar gaire la ruta i veure què ens depara aquest menú de museus de proximitat.
La visita al Museu del Càntir sempre resulta agradable, encara que no sigui precisament la primera vegada que hi vas. És, sens dubte, un altre d´aquests llocs especials on jo m´hi sento bé, i em pregunto perquè. Serà perquè el col.leccionisme m’admira i m’ estimula; per la senzillesa dels objectes exposats. perquè es posa de manifest com el canti ha acompanyat la història dels humans, però sobretot per la presentació senzilla però cuidada i eficaç per assabentarnos de les particularitats de les peces i de la relació de totes les cultures amb l’ aigüa.
També hi trobem ben documentada la història de la Festa del càntir, amb l’exposició dels cartells guanyadors del concurs popular , la venda del càntir de l’ any. Tot demostra bona feina i persistent.
De totes les exposicions temporals que s hi han exhibit , en recordo una que vaig disfrutar especialment, i encara hi penso de vegades en visitar exposicions de pintura. S hi podíen veure reproduccions de pintures destacades, de diverses èpoques i estils, en les que hi havia representat un càntir, o un atuell per portar aigua. I al costat de la reproducció hi havia col.locada exactament la mateixa peça, de fang , o del material representat en la pintura. Una delícia .
En canvi la visita al Museu Tomàs Balvey de Cardedeu va resultar , en conjunt, poc satisfactòria, Decididament no era el dia més adequat per anar-hi, perquè el recinte patia una avaria elèctrica, no funcionava la calefacció i vam tenir de veure les sales del segon pis, gelats, i
prácticamente a les fosques . En aquestes sales es troben les col.leccions del Sr Balvey, el fundador del Museu.
Sorprenents i significatius del tarannà planer d’ aquest apotecari rural són els seus missatges, que es poden llegir reproduïts i enmarcats en les parets del museu,adreçats als seus hereus, com ara el que diu aproximadament:
des d’allà on estigui,sigui el cel o l’infern, us vigilaré i us castigaré si no cuideu les col.leccions que us deixo.
Tal com diu el fulletò, l’ element més destacat entre les diverses col.leccions
és l’ antiga farmàcia rural, amb mobiliari original de l´any 1780, i pots de
ceràmica d’estil imperial de 1827. Es veu que, junt amb la farmàcia de Llívia, es consideren les més antigues d’Europa. Interessant retrobar-nos amb un llit d’ Olot. En aquest cas, a diferència dels vistos en el Museu del Disseny, on només hi ha els capçals, s’ exposen també els suports del sunyer, i al costat, una reproducció del que seria una habitació de l’ època, moblada amb el llit.
A la planta baixa vam visitar una exposició temporal curiosa, de l’ artista Sabala. Són pintures poc convencionals, ja que per a la seva el.laboració l’ artista no utilitza els pinzells, sinò que aplica la pintura directament amb els dits sobre la tela, i el resultat són grans vinyetes, amb un esclat de colors i multitud personatges. Entre els quals, l’autora ens convida a trobar-nos ….
Val més una imatge que les meves paraules per explicar-ho!
Després de dinar, la pitjor cara de la tardor ja pintava places i carrers de Granollers de gris i de fosca. I el fred intens impedia gaudir del recorregut a peu pel centre de la ciutat. Ens dirigim, doncs, pel camí més curt cap al Museu de la ciutat, que es troba en el comercial carrer Anselm Clavé, amb ganes d’ escalfar-nos . Fins i tot ens deixen entrar abans de l’ hora oficial d’obertura, i és d’ agrair. aquesta empatia de la recepcionista davant les nostres cares de fred.
Però un cop a dins el fred no ens acaba de passar. Segurament tampoc era el millor dia per visitar el Museu de Granollers, perquè dos dels seus amplis espais dedicats a exposicions temporals estaven inhabilitats, en procés de muntatge de futures exposicions, i el tercer estava dedicat a una mostra de 42 propostes d’art contemporani, obres adquirides pel museu a partir de 1989 com a inici d’ un fons artístic destinat a reunir obres significatives de les últimes tendències en art conceptual, video art, instal-lacions, fotografia, escultura, etc. Anar-hi sense llegir primer el catàleg per entendre el sentit del conjunt de la mostra va ser un error . No és fàcil -potser impossible?- .interpretar o gaudir aquest tipus d’ art, sense ajut, o sense un coneixement previ dels autors i dels camins que segueixen.
Catàleg de la expo «Utopies persistents» a
http://www.granollers.es/sites/default/files/noticia/2017/10/cataleg_mdg.pdf
El primer pis és el que acull l’ exposició permanent, en la que, segons
sembla, els elements exposats es van rotant, per donar cabuda
successivament a totes les peces que disposa el fons del Museu, de naturalesa diversa, des de restes arqueològiques, pintura, escultura, ceràmica , vestigis de caràcter etnològic, numismàtic , etc. Tot plegat però, massa dispers per concentrar l’ atenció de l’ espectador i facilitar una experiència plaent de la visita .
