Museu del Càntir d´Argentona, Museu Arxiu Tomàs Balvey, de Cardedeu, Museu de Granollers

 

càntir de dos brocs, segle III ac,  sud d' Itàlia

Els objectius d’aquesta sortida probablement no ens aproparan cap aspecte glamourós de l’art o la cultura; però són vora casa, adients per desmentir aquells que diuen que tendim a valorar més lo dels altres i, en canvi, no posem atenció en el que tenim a prop.

I com que els
dies s´han fet curts, i una onada de  fred ha arribat puntual  a les previsions dels mals auguris metereològics,
més val no allargar gaire la ruta i 
veure què ens depara aquest menú de museus de proximitat.

La visita al
Museu del Càntir  sempre resulta agradable, encara que no sigui precisament la
primera vegada que hi vas. És, sens dubte, un altre d´aquests llocs especials
on jo m´hi sento bé, i  em pregunto perquè.                                                                                                              

Serà perquè el
col.leccionisme m’admira i m’ estimula.

La insospitada quantitat
de models de càntirs reunits en aquesta
col.lecció.

Els càntirs  ens evoquen circumstàncies
tan diverses com la història de l’home.

La senzillesa de
l’ objecte en sí

La bellesa de
les formes de molts dels exemplars.

La presentació
de tot plegat, senzilla, però cuidada i eficaç,
per assabentar-nos tan dels origens i les particularitats de les peces com de la relació de totes les cultures amb l’
aigua.

Hi trobem ben documentada la història de la Festa del càntir, amb l’exposició dels cartells  guanyadors del  concurs popular , la venda del càntir de l’ any. Tot demostra bona feina i persistent.

De totes les
exposicions temporals que  s hi han exhibit , en recordo una que vaig disfrutar especialment, i encara  hi penso de vegades en visitar exposicions de
pintura. S hi podíen veure reproduccions de pintures destacades, de diverses
èpoques i estils, en les que hi havia representat un càntir, o un atuell per
portar aigua. I al costat de la reproducció hi havia col.locada exactament la
mateixa peça, de fang , o del material representat en la pintura. Una delícia .    


En canvi la
visita al Museu Tomàs Balvey de Cardedeu va resultar , en conjunt, poc  satisfactòria, Decididament no era el
dia més adequat per anar-hi, perquè el
recinte patia una avaria elèctrica, no funcionava la calefacció i vam tenir de
veure les sales del segon pis, gelats, i
prácticamente a les fosques . En
aquestes sales es troben les col.leccions del Sr Balvey, el fundador del Museu.


Sorprenents i significatius del tarannà planer d’ aquest
apotecari rural són els seus missatges, que es poden llegir reproduïts i enmarcats en les parets del museu,
adreçats als seus hereus, com ara el que diu aproximadament:


Des d’allà on estigui,
sigui el cel o l’infern, us vigilaré i us castigaré si no cuideu les col.leccions que us deixo.


Tal com diu el fulletò, l’ element més destacat entre les diverses col.leccions
és l’ antiga farmàcia rural, amb mobiliari original de l´any 1780, i pots de
ceràmica d’estil imperial de 1827. Es veu que, junt amb la farmàcia de Llívia, es consideren les més antigues d’
Europa. Interessant   retrobar-nos amb un llit d’ Olot. En aquest cas, a diferència dels vistos en el Museu del Disseny, on només hi ha els capçals,  s’ exposen també els suports del sunyer, i al costat, una reproducció del que seria una habitació de l’ època, moblada amb el llit.


A la planta
baixa vam visitar una exposició temporal curiosa, de l’ artista Sabala. Són
pintures poc convencionals, ja que per a la seva el.laboració l’ artista no utilitza els pinzells, sinò que aplica la pintura directament amb els dits sobre la tela, i el resultat són grans vinyetes, amb  un esclat de colors i multitud personatges. Entre els quals,  l’
autora ens convida a trobar-nos ….


Val més una
imatge que les meves paraules per explicar-ho!    

   Aplausos o envidias

                 www.sabalapainting.com
                                                                              

Després de dinar,  la pitjor cara de la tardor ja pintava  places i carrers de Granollers de gris i de fosca. I el fred intens impedia gaudir del recorregut a peu pel centre de la ciutat. Ens dirigim, doncs, pel camí més curt cap al Museu de la ciutat,  que es troba en el comercial carrer Anselm Clavé,  amb ganes d’ escalfar-nos . Fins i tot ens deixen entrar abans de l’ hora oficial d’obertura, i és d’ agrair. aquesta  empatia de la recepcionista davant  les nostres cares de fred.

Però un cop a dins el fred no ens acaba de passar. Segurament tampoc era el millor
dia per visitar el Museu de Granollers, perquè dos dels seus  amplis
espais dedicats a exposicions temporals estaven inhabilitats, en procés
de muntatge de futures exposicions, i el tercer estava dedicat a  una mostra de 42 propostes d’art contemporani, obres adquirides pel museu a partir de 1989 com a inici d’ un fons artístic destinat a reunir  obres significatives de les últimes tendències en  art  conceptual, video art, instal-lacions, fotografia, escultura, etc.  Anar-hi sense llegir primer el catàleg per entendre el sentit del conjunt de la mostra va ser un error . No és fàcil -potser impossible?- .interpretar o gaudir  aquest tipus d’ art, sense ajut, o sense un  coneixement previ dels autors i dels camins que segueixen.

Catàleg de la expo «Utopies persistents» a

http://www.granollers.es/sites/default/files/noticia/2017/10/cataleg_mdg.pdf

El
primer pis és el que acull l’ exposició permanent, en la que, segons
sembla, els  elements  exposats es van rotant, per donar cabuda
successivament  a totes les peces que disposa el fons del Museu,   de naturalesa
diversa, des de restes arqueològiques, pintura, escultura, ceràmica , vestigis de
caràcter  etnològic, numismàtic , etc. Tot plegat però, massa dispers per
concentrar l’ atenció de l’ espectador i facilitar una experiència plaent de la visita .                 

                                                                                                                                                                                                     gerro d antoni comella (1913-1985)

                                         

                                                                                             

                                                                                                 http://www.cumella.cat/antoni-cumella

                                                                                                                                    

                                                                                                  
 

                                                                                  

                                                         

                                                   

               

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

73 + = 81