Exposició temporal MNAC "La capsa entrópica", Fira de Santa Llúcia, Casa Vicens

En la última sortida
ens preguntavem si és factible interpretar les propostes de l’ anomenat art
conceptual sense conèixer previament , o a través d’ informació rebuda en
paral.lel – visita guiada, presentació escrita, etc-. les idees que l’ artista
ens proposa com a motiu de reflexió.

Doncs, ves per on, la primera visita d’ aquest
dijous, la exposició temporal del MNAC “La capsa entròpica”  ha resultar ser tota ella, en el seu
conjunt,  una instal.lació representativa
d’ aquesta forma d’ expressivitat artística, 
orientada en aquest cas,  a
plantejar  un munt de preguntes al
voltant de l’ art. Preguntes només aparentment senzilles, perquè les possibles
reflexions a l’ entorn dels temes proposats i les possibles respostes poden
esdevenir un  pou sense fons.

Heus aquí algunes de les
questions il.lustrades per la instal.lació:

Què fa que com espectadors
reconeixem que estem davant d´una obra d’ art?

Quin paper juguen els museus en
el reconeixement del valor de les obres?

És imprescindible que s´estructuri
un relat que avali la vàlua d´un determinat creador perquè sigui reconegut?

Quan per causa d’avatars històrics, com ara revolucions, corrents  integristes, etc. , les obres han patit
danys, ha de prevaldre el valor artístic i per tant s´han de reparar, o ha de
prevaldre el valor històric i mantenir els impactes com a testimoni de
fets,  conflictes,  etc,

On està el límit dels elements
pressumptament artístics que cal conservar?

Les obres exposades poden estar
amagant en realitat allò que  es vol mantenir ocult?

Té sentit conservar els elements
artístics fora del seu context original?

Sens dubte,  val la pena pensar-hi. Una excel.lent
proposta artística, per tant, de Francesc Torres, la de posar davant dels dels
visitants   conjunts d’elements que  faciliten  compartir les seves
reflexions i  dubtes .Aixó sí, més que recomanable fer ho amb visita guiada, perquè observats al nostre aire, els elements que anem trobant  no sempre  desvetllen  tot el contingut que l’ autor vol plantejar. Altres elements, en canvi, parlen clar i català. Com ara la espaiosa sala que reuneix tota una col.lecció de retrats del rei Alfons XIII, revestit amb tots els  atributs possibles de la noblesa, aristocràcia, cavalleria, condecoracions,  reconeixements, etc.  Aquesta sala té un anexe imprevist però, com és una petita estança fosca on es projecten les pelis porno que el propi rei finançava.

Tots heu interpretat  quina de les  reflexions esmentades il.lustra Francesc Torres amb aquesta sorprenent i insólita combinació d elements!

               

https://elpais.com/diario/2008/06/05/catalunya/1212628063_850215.html


Una volta per la Fira de Santa Llúcia i per la Plaça Sant
Jaume.

És clar que tot serà com cada any!

Criticarem, implacables, la decoració trencadora de la
Plaça de l’ Ajuntament, enyorats dels bens de llana, dels camells i de la palla
dels pessebres d’ abans.

Ens queixarem dels preus impossibles de les figures que ens
agraden.

Ens mirarem els firaires, com uns aprofitats, que
pretenen fer en pocs dies el negoci de tot l’ any.

Confondrem les campanetes dels àngels, amb les de les nadales i  amb les dels anuncis de turrons.

Tot i la flaire fresca que ens crida des de les
parades verdes dels avets, decidirem passar de llarg i desplegar encara un
altre any, l’ arbre de sempre, perquè ben espolsat, encara fa el seu paper.

Tot com cada any. Com el  gust de l’escudella de
Nadal.

Però hi tornarem. Per
celebrar el pas del temps,  i riure junts mentres poguem, ni que sigui de nosaltres
mateixos.



                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

 http://www.firadesantallucia.cat/historia.php              

La Casa Vicens és el primer projecte d’ habitatge de Gaudí que va ser construit. Estava destinat a casa d’ estiueig i va ser edificat en un entorn natural, a Gràcia, que en aquella època hem de imaginar-nos verd, fresc i arbrat.

Fa un mes que s ha obert al públic, després d’ una imprescindible rehabilitació, i val molt la pena, perquè és testimoni de les aportacions que Gaudí va desenvolupar en tota la seva obra, com ara la voluntat de conectar la decoració interior amb l’ entorn, el protagonisme de la llum natural, la utilització de materials innovadors, de colors elegants,  les influències medievals, orientals i àrabs. És fantàstic que s hagi conservat,  i rehabilitat amb gust exquisit, però encara seria millor  que es proposés per l edifici un destí més útil , que el de ser exclussivament objecte d’ admiració dels visitants.

Estaria bé que acollís activitats com conferències, concerts, o altres activitats proposades per les entitats de l´entorn.  Preservant el seu valor artístic, per a rendabilitzar l’ esforç que ha requerit la seva posada a punt,  més enllà d’ esperar turistes disposats a pagar el preu massa car de  l’ entrada .

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

6 + 3 =