MEAM:“Figuratives2017”“Llimona”; S Pau del Camp;“Montserrat Roig1977.Memòria i utopia”;“La Quadratura del cercle A”; GTdel Liceo

En principi el plan per a aquesta sortida eren  les exposicions temporals del Museu Europeu d’ Art Modern, la visita al Liceo, i les temporals del Museu
Picasso. Però , tenint en compte que amb Picasso ja ens havíem vist fa quinze dies a la Fundació Palau, sobre la marxa hem improvisat un  canvi de guió . Hem ajornat el retrobament amb el pintor, i aviat hem comprovat que teniem prou alicients en l’ entorn  del Born, i el barri del Raval per completar la jornada. Fins el punt que, com es pot observar, ha costat Deu i ajuda encabir en el títol d’aquest post, el detall de totes les visites.

El MEAM està dedicat a pintura i escultura figurativa contemporànea; i està ubicat en un palau del segle XVIII  que es coneix amb el cognom del mercader barceloní que se’ l va fer construir: en Gomis, tot i  que aviat va ser ocupat pel general que comandava les tropes de Napoleó a Catalunya. Nomès la sala central del primer pis ha estat restaurada reproduint acuradament  l’ estil d’aquella època, mentres que en la resta d´estances s hi veuen les bigues de fusta i en les parets tot just restes dels colors originals. La restauració  va merèixer un premi FAD i tot el conjunt esdevé un entorn molt adequat per a ressaltar les obres exposades.

Semblaria que parlant d’ art figuratiu ens trobem en un terreny  sòlid i assequible per a la comprensió dels espectadors no especialitzats, Però es veu que, ni de lluny, hem de confondre la figuració amb la simplicitat. Ens ho demostren la gran varietat d’estils que practiquen els figuratius, -sobretot ho  veiem en l’ exposició “Figuratives 2017 “, en la qual, el quadre guardonat amb el premi major ens descol.loca , i ens deixa morts de curiositat per saber els criteris artístics que guien els jurats d’ aquests certàmens. Per sort,  en la www hi ha de tot: També la foto del quadre i un
article que explica els valors que acumula  .

https://museumeam.wordpress.com/2017/07/05/ganador-figurativas-2017/

Ara bé, diria que aquest criteri va en sentit contrari al que podriem dir-ne la la línea editorial del MEAM, d’ acord amb les paraules del seu director que també podem llegir a la xarxa

https://www.meam.es/ca/about/

en destaquem el
paràgraf

I és que l’art ha de ser
assimilable per part de l’espectador, ha de ser capaç de parlar el seu
llenguatge, de generar-li il·lusions, de despertar admiració, d’obrir la caixa
dels somnis. L’art ha d’anar dirigit a l’home del carrer, no a l’erudit ni a
l’especialista. L’art ha de parlar el llenguatge del poble, no el dels
acadèmics
.

Interessant i recomanable repetir de tant en tant la visita a aquest Palau.

de la mostra sobre Josep Llimona i Bruguera, escultor modernista barceloní (1863-1934)

També és molt recomanable la visita a la exposició en record de la periodista i escritora Montserrat Roig, ubicada al Born Centre de Cultura i Memòria, i sobretot parar atenció a l’ audiovisual on es recupera una mostra de les entrevistes que durant els anys 1977 i 1978 aquesta periodista va fer per televisió, en el programa titolat Personatges. Quins personatges!
Quin luxe escoltar en aquells moments , en la pròpia veu dels savis, l’impacte vital i intelectual que van patir amb la dictadura, les seves opinions sobre el futur del  país que s’ havia de refer. Quina gran necessitat de trencar el silenci i que bé la va recollir Montserrat Roig. No sé quantes en passen, pero  les que vam veure va ser a Pere Quart, Maria Aurèlia Campmany i Fabià Puigserver

Com  encaixaria actualment  en la programació un programa setmanal
d’entrevistes d’ aquest nivell? El programa Savis, des del discret reducte del canal 33, va seguir durant una bona temporada la pauta del Personatges. Probablement els seus creadors fins i tot reconeixerien el mestratge de Montserrat Roig i el seu programa com a model. Però, ja no hi és. No sembla que un possible pressupost desmesurat per a la crítica situació que afronta la tv pugui ser la causa de la desaparició. Si la causa en canvi fos un insuficient índex d’ audiència , seria per preocupar-nos, sobretot observant com  proliferen en la programació els debats inútils sobre l’ actual situació política del nostre país.

Tanmateix cal estar alerta de les activitats complementàries de l’ exposició
Montserrat Roig 1977.Memòria i Utopia, programades d’ aquí al mes d’ abril:

.http://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/activitat/montserrat-roig-1977-memoria-i-utopia/

                                                                             

LA QUADRATURA DEL CERCLE A és una exposició que es pot veure en una sala de la Filmoteca, en la que s’ explica la història de l’ anomenat Cercle A, un grup d’empresaris que durant uns anys del segle XX va explotar comercialment un conjunt de sales cinematogràfiques de Barcelona, posant per davant la qüalitat de les pel.lícules,  evitant caure en els criteris purament de rendabilitat per a sel.leccionar-les. O pot ser hauríem de dir posant molt esforç en aconseguir fer rendible la programació de les pel.lícules que ells triaven, perquè es tractava de grans afeccionats al cinema. Hi podem veure un audiovisual en que Jaume Figueras i Antoni Kitchner, que formaven part del grup, conversen sobre aquella experiència, sobre les innovadores campanyes de marketing que van  promoure, els èxits, els entrebancs, etc.

SANT PAU DEL CAMP: Un petit monestir enmig del Raval. Més enllà de la sorprenent ubicació d’ aquest monument d’ origen remot i difícil de precisar, podem dir que és bonic i ben cuidat. L’ església, bella i important, comparada amb la resta del recinte, va ser renovada en el segle XIII, seguint les pautes del romànic. Tot i així conserva elements aprofitats de la vella església preexistent, com ara els capitells de marbre de la portalada, de tradició visigótica. El claustre és molt petit, i, com es pot veure, té, com a característica, els arcs lobulars, que són una influència àrab.

                      Heus aquí la palmera  – que no l’ arbre-  de Sant Pau del Camp…
…els experts no consideren que les palmeres siguin arbres, sinó  plantes, perquè no generen fusta, i perquè es comporten com les herbes, que creixen de joves en amplada, i d´adultes en alçada.

                                                    https://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ipor-que-las-palmeras-no-son-arboles

Ah!  del Liceo  en parlarem un altre dia, si tenim la oportunitat de visitar la part que ens falta per conèixer: els camerinos, el backstage, les sales d’assaig…

                                                                                 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

27 − 20 =