Thermalia, Caldes de Montbui; Museu d' Art de Cerdanyola del Vallés
Un dia hivernal, sota un cel cobert de núvols grisos i compactes, que confirmava, ferm, els pronòstics de nevades per a les próximes hores. A nosaltres només ens van atrapar les baixes temperatures i la pluja. Però sens dubte la companyia d’ aquests elements va limitar la ruta, perquè,
inconscientment, ens vam mantenir a cobert més del que és habitual, .defugint el fred i l’ aigua. És a dir, vam esmortzar, vam dinar, vam berenar i vam badar llargament pels dos recintes, oblidant altres punts d’ interés que teníem a la vora, com ara les termes romanes, la casa Delger, la capella de Santa Susanna, o la Santa Magestat , nomès a Caldes
Hem de parlar, doncs, del que vam veure: un poble molt tranquil, una plaça al centre on es concentren: el bar que buscavem per esmorzar, l’ ajuntament, dos balnearis com a mínim, el museu Thermalia, les termes romanes, i una font singular perquè l’ aigua hi raja a una temperatura de 74 graus. De manera que si -innocent, innocent– . poses la mà sota el raig, la treus automáticament, proferint una lletania de disbarats.
La font dóna nom a la plaça. I un lleó representat en pedra damunt de la
font, dóna el nom a aquest element distintiu del poble. El bar, en canvi,
té un nom que ens desconcerta… Fins que la visita a Thermalia ens
permet descobrir la persona que el va inspirar
Totote, companya i model de l’ artista Manolo Hugué .Heus aquí la senyora que dóna nom al bar de la plaça de la Font del Lleó, de Caldes de Montbui.
Thermalia està ubicat en un edifici que té el seu origen en la edat mitjana. Históricament va servir com a hospital i balneari, però actualment conserva com a únic vestigi de l’ estructura original una part de la capella de Santa Susanna, anexa a l’edifici principal . Ara es composa de quatre plantes, dues de les quals estan dedicades a la divulgació del termalisme i a la relació que les aigues medicinals han tingut amb la economia i la societat en el transcurs de la història. Mentres que les dues restants estan dedicades a la figura del pintor i escultor Manolo Hugué i al seu entorn. Aquest artista, contemporani i amic de Picasso, amb qui va compartir la bohèmia a Barcelona, l´etapa parisina, i l’estada a Cèret, es va establir posteriorment a Caldes, buscant en les cures termals una millora de la seva salut. De manera que durant uns anys, el seu mas esdevingué centre d’ atracció per tot el seu cercle d’ amics, la majoria relacionats amb el món artístic. En el museu hi trobem dibuixos, pintures i escultures de Manolo Hugué, documents i fotografies relacionades amb la seva estada a Caldes, i una bona colecció de dibuixos de Picasso, com a testimoni de l’ amistad que van mantenir.fins a la mort de Manolo, l’ any 1945..
Aquest museu està ubicat en un edifici del segle XIX, que en el curs dels anys ha acollit successivament una sala de festes, una residència d’ estiu,i un laboratori farmacèutic ; fins que a les darreries del segle XX, quan
estava destinat a desaparèixer, gràcies a una important mobilització reivindicativa dels veins, l’ ajuntament el va comprar i va adequarlo com equipament públic, i centre dinamitzador cultural de la ciutat .
S’ hi poden admirar una varietat de vitralls modernistes, que procedeixen principalment de l’ etapa en que l’edifici estava dedicat a segona residència de la família de farmacèutics, de cognom Domènech. Com a museu d’ art s’ hi exhibeixen obres d’ artistes, tots relacionats amb la ciutat, com a residents o com a estiuejants.
Sense menysprear la resta,hi destaquen les obres del pintor Josep Togores i Llach, representatives d’ una etapa molt interessant en la història de la pintura, com és la que va del modernisme a les avanguardes. I és que aquest artista, nascut a Cerdanyola el 1893, va tenir la sort de rebre una bona formació, i l’ encert de deixar-se influir per mestres tan extraordinaris com Cézanne, Monet i Picasso,
https://arocenablow.blogspot.com.es/2011/10/josep-de-togores-i-llach-pintura.html
Com a curiositat, en el laboratori farmacèutic que acollí l’ edifici a partir de 1961, s´hi elaborava el Llàpis Termosan, un producte emblemàtic que el recepcionista del museu tingué la amabilitat de mostrarnos, per comprovar fins a quin punt ens resultaven familiars el seu disseny, la seva olor…
Escolteu la canconeta que durant els anys 30 del segle XX feia la promo del Llàpis Termosan per la ràdio:
https://www.youtube.com/watch?v=8273Iq69TTU
http://www.arbolesornamentales.es/Magnoliagrandiflora.htm
Acabem el post de la sortida amb aquest arbre, fotografiat davant de l’ església de Sant Martí, a Cerdanyola del Vallés. Es tracta d’una MAGNÒLIA GRANDIFLORA, amb la qual iniciem realment la sèrie d’ arbres que volem conèixer d’ ara endavant, en els curs de les sortides. Tenint en compte que la palmera del post anterior, la primera que presentavem , va resultar ser un no-arbre.