Oceans: últim territori salvatge, Museu Blau; Els plaers de mirar, M. Hªde Catalunya i Adolf Loos Espais privats, M.del Disseny

Amb ganes de de canviar una mica de
tema, i d’ aproparnos més a la natura,  estaria bé fer una visita a
l’ exposició temporal del Museu d’ Història Natural, mentre esperem la tornada
de la primavera.. Un suggerent tiitol ens acaba d`engrescar: Oceans, l´últim territori salvatge… ens hi capbussarem!

I l´exposició no ens va decebre. Es tracta de diverses projeccions en formats diferents, procedents d`un gran documental francés titulat «Oceans» que l’ any 2011 va ser a bastament premiat, perquè, aprofitant les tecnologies més innovadores, amb la participació dels millors especialistes, i dedicant hi set anys de feina, va aconseguir arribar els llocs més remots dels fons marins i enregistrar els protagonistes vius d’ aquells ecosistemes, sense perturbar-los, ni alterar els seus comportaments habituals. El documental posa de relleu unes quantes idees, tan simples com importants, que sovint passen desapercebudes:

Els oceans ocupen més del 70 per cent de la superfície de la Terra.

Les muntanyes més altes del nostre planeta es troben en el fons marí

Els fons marins resten més inexplorats que la superfície de la Lluna.

La vida va aparèixer en el medi aqüàtic, en forma de bacteris

Els fons marins són els únics territoris de la terra on no existeixen les fronteres.

Els animals que considerem ferotges, com ara els taurons, només  ho són en determinades circumstàncies.

No sempre el peix gros es menja el petit..Les relacions entre els animals no es limiten a la lluita per a la subsistència, sinò que s observen comportaments de col.laboració entre ells..

I jo ….encara  li vaig donant voltes a l assumpte dels bacteris ..

perquè… ….: quan diem que venim dels micos, potser es tracta d´una afirmació una mica esbiaixada (oi?), 

perquè,… quan els micos van ser micos, la evolució ja venia de molt lluny i havia fet molta feina…….

no serà que Darwin no es va veure en cor de difondre la teoria de l’evolució sencera, pensant que ja resultava prou trencador per a la humanitat  haver d’ reconèixer el mico com ascendent remot, per retreure, encara,  el bacteri?

Per saber una mica d´  aquest ancestre microscòpic 

http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Bacteria.htm

i  si us ve de gust,  ens podem submergir durant 1 h 43 m en el documental Oceans, i admirar l’ explosió de vida i la increible diversitat que es belluga sota l’aigua.

i, de passada, refrescarem una mica el francés!

https://www.youtube.com/watch?v=OFccqh31vqM

                                                                                                                                                           fokis-640x480-.jpg

«Els
plaers de mirar. Tresor del fons bibliogràfic de la Universitat de
Barcelona


Aquesta exposició,
instal.lada temporalment en el vestíbul de la seu central del Museu d’ Història
de Catalunya, té un títol  que, d’entrada, desconcerta, En tot cas, el
súbtítol ,  més explícit, ja ens orienta cap el tema.


Es tracta de presentar al públic
uns llibres antics que formen part del Fons bibliogràfic del CRAI, Biblioteca
de Reserva, de la UB, i  a la vegada, desenvolupar diversos aspectes del
context en que van ser produits aquests exemplars.  Des dels més materials com els suports
utilitzats, l´escriptura i l´enquadernació, fins els temes predominants en cada
etapa, o les vicissituds dels exemplars exposats fins arribar a convertirse en
el tresor del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona.


De tot plegat en trobem un
excel.lent resum en el fulletó que es pot recollir a l´entrada de l´exposició
.On  llegim, per exemple:


Coneixeu la diferència entre
un manuscrit, un incunable i un imprès?


Potser no cal aclarir el
primer i el tercer d’aquests conceptes. Però no sabíem que els incunables són
els exemplars impresos produïts en el primer període de l’ imprenta, des de l’ any 1450
fins el 1500 inclosos. I que el terme prové del mot llatí incunàbula,
una paraula que té l´ entranyable  significat de «bressol»


Després de llegir el
fulletó,  ens espera el plaer de mirar els llibres
exposats. N´hi ha alguns atapeïts de lletra, la lectura dels quals -tant ara, com com en el temps que es van escriure- . només deu haver estat a l abast de savis especialistes. Altres estan delicadament ornamentats amb dibuixos, cenefes, colors,  i semblen talment treballs d orfebreria. Ben mirat, aquests exemplars sí que fan honor al títol de l`exposició. 

Adolf Loos –  Espais privats



La recomanació
per a futurs visitants d’ aquesta , -o d’alguna altra proposta  futura sobre el mateix artista ( 1870,- 1933)  seria la de apuntar-se  a una visita guiada. Perquè no és fàcil, a
partir de l´ exposició , interpretar la teoria sobre arquitectura i el disseny
dels espais interiors que Loos va promoure,.


El nou model  que Loos defensava consistia básicamente en
bandejar de l’arquitectura  els elements
ornamentals , així com també la  influència historicista. .


Potenciant, en
canvi, al màxim el confort i la
funcionalitat en els espais interiors. De manera que en les façanes havia de
primar l’ acompliment d’ aquests requisits, per sobre dels criteris estètics o la
simetria .


La visió és molt
interessant, pel canvi radical que
representa respecte  dels edificis que
tant hem ponderat dels nostres arquitectes modernistes , però en el curs de la
visita no aconseguim il.lustrar la teoria, a través dels elements exposats .


I tanmateix potser no hauríem de considerar
aquest fet com una mancança ni de la
mostra, ni de nosaltres com a visitants, perquè buscant a la xarxa  informació  sobre un important projecte no realitzat de Loos –la
Chicago Tribune Column- hem  llegit que,
ja en el seu temps, aquest artista va
ser assenyalat com a contradictori, perquè la seva obra no sempre era fidel a les
teories que defensava.

https://www.disenoyarquitectura.net/2009/05/columna-del-chicago-tribune-adolf-loos.html

http://rarasartes.com/concurso-para-el-chicago-tribune-building/

Tipuana Tipu



Més conegut per Acàcia de flor groga i també per Palo rosa. Fotografiat davant el Museu d’ Història de Catalunya, tocant la Barceloneta. Despulladet. Perquè l’ hem agafat en mal moment.

https://es.wikipedia.org/wiki/Tipuana_tipu


I és que aquest arbre es tranforma amb el pas de les estacions. 

Valdría la pena passar a saludar-lo més endavant

quan mostri la seva cara més acollidora, verda, i refrescant,

 i-o quan es posi el glamourós vestit de flors grogues
de les grans ocasions

,i- o quan ,suaument, deixi caure les flors i el 
glamour a terra,  Per teixir al seu voltant una bogeria de catifa,  vistosa i
sensual.?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

18 − = 9