Palafruguell: Fundació Josep Pla, Museu del suro, Exposicions temporals a Fundació Vila Casas: Xita Fornt i Xavier Escribà
No ho vam fer expressament. Va ser pura casualitat que programéssim l´anada a Palafrugell per visitar la Seu de la Fundació Josep Pla ubicada a la casa natal de l escritor precisament el dia que es conmemorava el 121 aniversari del seu naixement . No ens hi esperava cap festa, ni acte, ni esdeveniment , ni tan sols cap oferta relacionada amb aquesta coincidència, però vam ser ben rebuts i vam disfrutar molt de la visita .
També en aquest cas, la pàgina web d´aquesta Fundació és una excel.lent carta de presentació, a partir de la qual una persona mínimamente interessada en la literatura, se sent empesa per a fer l s hi una visita, convençuda que la experiència serà satisfactòria, que li permetrà enfocar acuradament la figura de l´autor empordanés. I en sortirà motivada per endinsar-se una mica més en la lectura de la seva obra.
Si més no, aquest va ser el nostre cas. I és que per mitjà de diferents audiovisuals es mostra la trajectòria vital i el tarannà del personatge. I en el curs del recorregut vas degustant fragments significatius dels textos planians.
A destacar la entrevista de 80 minuts del programa A Fondo de RTVE, en la que Pla , als 79 anys, es mostra xerraire, i murri. Fent afirmacions lúcides per damunt del políticamente correcte. Insistent, en mostrarse com un pagés frustrat, que només ha viscut encaparrat en llegir com un boig, i en escriure a partir de la observació. Defugint la literatura d’ imaginació, i tanmateix amb poca tirada a confegir llibres i editarlos. Els altres, els amics -diu- se n´encarreguen…
També són interessants les entrevistes a diferents personatges que s hi van relacionar, des de diferents prespectives: com ara l’ editor Josep Mª Castellet, el periodista Enric Vila o el seu nebot Frank Keerl ….
La conversa sencera del programa de RTVE també es pot gaudir a la xarxa a
Llarga vida a la Fundació Josep Pla: una referència pel país, un bon lloc per perdre’ s de tant en tant.
Des de 1995 el museu del suro de Palafrugell és una secció del Museu de la Ciència i la Técnica de Catalunya, . A Terrassa ja vam tenir la oportunitat de conèixer una altra secció d’ aquest museu enfocada en aquell cas a preservar i difondre tant el patrimoni com la història econòmica i social a l’entorn de la indústria del téxtil, A Palafrugell l´interés es centra en la indústria del suro, perquè, en la mateixa ubicació on ara es troba el museu, una gran empresa va desenvolupar-hi aquesta activitat.des de l´any 1900, fins a les acaballes del segle XX.
En etapes diferents, reorientant la producció d acord amb les necessitats del mercat, i canviant la seva denominació oficial, i la propietat vàries vegades, la indústria coneguda popularmente com a Can Mario, va arribar a assolir xifres molt destacades de producció i de negoci.fins esdevenir durant la dècada dels 20 una empresa capdavantera de l’ Estat, líder en el sector i amb important activitat exportadora. I va donar ocupació i una certa estabilitat econòmica a vàries generacions d´empordanesos. Durant molts anys, un corn sonava des de la fàbrica marcant els horaris d´entrada i de sortida dels obrers. I el seu só es convertí en emblema i referència de la vida del poble.
El Museu ocupa un espai extens (3.400 m2) i està molt ben acondicionat. S’ hi mostren les máquines i s´hi expliquen els processos de fabricació dels productes que successivament van ser la base del negoci. Com ara els taps, els discos per acoplar als taps metàlics, els parquets, i, sobretot, els conglomerats per a aïllaments tèrmics, que van ser especialment demandats com element imprescindible per a la fabricació de frigorífics.
Es tracta, segons llegim en un article publicat poc després de la innauguració de la seu actual, del museu del suro més gran del món!.
http://www.destil.cat/ca/museu-del-suro
Creuem la plaça de Can Mario, vorejant el peculiar dipòsit d’ aigua que s´hi alça al bell mig.. Emplaçat dins d´una alta torre que, per les seves singularitats com a construcció de ferro, ha estat reconeguda com a Bé Cultural d´interés nacional. Es veu que el més remarcable i poc habitual en aquest tipus d´obres són els elements decoratius de l´enrejat de la barana i dels que formen el remat superior de la torre. Per la seva alçada es divisa com una fita, no solsament en l´ entorn del recinte industrial, sinò des de tot el poble.
A l´altra banda ens espera el Museu d´escultura contemporànea de la Fundació Vila Casas, que ja vam tenir el plaer de visitar fa uns mesos. Aquesta vegada ens dirigim únicament a les sales que acullen dues exposicións temporals, amb obres de dos artistes : Xita Fornt i Xavier
Escribà
Podriem dir que són representants de dues generacions consecutives de pintors, ja que són nascuts, respectivamente els anys 1934 i 1969.
I també podriem dir que en les obres de ambdós hi observem un dels caràcters que defineixen l´ art i els artistes: la exploració de nous camins . la sortida dels marges. Discretament, en el cas de Fornt, perquè en la petita mostra de pintures que presenta s´hi repeteix la seva proposta: el contrast
dels fondos abstractes, força acolorits, amb les siluetes. simples i figuratives de cossos humans dibuixades en primer terme.
L´exposició d´Escribà és més extensa i més agosarada. El seu experiment enfoca directament el concepte de pintura. Tant com a matéria prima per aplicar sobre un suport – que no és necessàriament una tela-, com també la pintura entesa -o no- com a superfície plana, sobre la qual s´han aplicat els colors i s´han dibuixat les formes. En aquest sentit destaquen les teles plegades, arrugades o nuades sobre les que l´artista ha aplicat i combinat pintures llampants, per aconseguir determinats efectes.
Però el resultat de la experimentació fora dels marges és poc previsible. Agradarà la obra? Aquest neguit també deu ser característic de l´art i dels artistes… Un repte amb escasos elements objectius que ajudin a encarar-lo . Pot ser que, de vegades, fins i tot l`èxit o el fracàs depenguin de l´estat d´ànim dels que observen
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Escrib%C3%A0_Pascual
Quercus suber,
Alzina surera, pels amics… Vet aquí l´arbre que hem conegut en aquesta sortida.I no podia ser cap altre, si ens hem passejat per la història de l´explotació del suro. Segur que en els boscos de l´Empordà i les Gavarres hauríem pogut retratar exemplars més vistosos i representatius d´aquesta espècie. Però aquests formen part del Museu del Suro. Estan plantats en un pati interior, entre les naus que van acollir la històrica fàbrica de Can Mario. Són els representants vius de tots aquells arbres que en el transcurs del segle passat van subministrar -incansablement- la matèria primera de la fàbrica. Quina contribució més destacada tenen els arbres en la història d´éxit d´aquell negoci! Quin percentatge dels guanys podríem atribuir a la seva contribució! I quin a la esforçada col.laboració dels treballadors, obedients, dia rera dia, a la crida del corn. Si les parets parlessin!
http://www.arbolapp.es/especies/ficha/quercus-suber/
http://www2.montes.upm.es/ArboretoMontes/index.php/el-alcornoque-y-el-corcho/