TERRASSA:Esglésies de la Seu d´Ègara, Masia Freixa, mNACTEC:expo.LHC i la física de les partícules, Castell cartoixa Vallparadís

Per fí ha tornat la primavera que alguns esperàvem amb delit. I el temps que ens va acompanyar en aquesta sortida va fer honor a tots els atributs de la jove estació. El cel blau, l´airet suau i el sol en aquell punt just que comforta, i que fa que ho vegis tot clar,  net i bonic,a punt d´estrenar.

I el Parc de Vallparadís va resultar ser el lloc perfecte per experimentar aquesta eufòria climàtica,  i observar que fins i tot els arbres i les plantes que hi habiten la compartíen amb nosaltres.

També va ser un éxit la visita a les esglésies conegudes com Esglésies de la Seu, o de Sant Pere.

Goig i orgull de país al admirar la cura amb que s´han conservat. I tot un
descobriment conèixer el valor històric de les seves pintures murals.

I és que són un remanent d´una etapa molt fosca de la història. Precisament per la manca de vestigis. Es tracta de la que va des del segle VI al IX DC, els segles de la expansió del cristianisme per Europa. Talment com passava en etapes posteriors més estudiades, com el romànic, abans ja s´adoctrinava els fidels per mitjà de pintures en les parets de les esglèsies. Però les pintures de Sant Pere de Terrassa són les úniques que es conserven in situ d´aquesta naturalesa.

En aquest link hi ha una bona guia de la succesió dels esdeveniments històrics en l´indret on s´alcen les esglésies

http://www.terrassa.cat/documents/12006/146075/La+Seu+d%27Egara+cat/4761bf14-569d-418b-b197-e2d2fada5d99

Aquí només destacarem esquemáticament:

Que la primera constància d´assentaments humans a l´indret és del segle IV AC.

Que en el segle VI DC es comença la construcció d´un gran complex religiós que inclou la residència episcopal, la catedral, la basílica i la capella funerària.

Que els edificis actuals són hereus d´aquells recintes construits en època visigoda.

Que s´han mantingut en el transcurs del temps, amb major o menor protagonisme, i com a resultat de les successives reformes que han
requerit en cada etapa. Però l´emprenta més evident que hi persisteix és  la del romànic.

Al migdia anem a fer la visita guiada a la masia Freixa.

Es tracta d´una extravagant vivenda modernista,ubicada dins el parc urbà de Sant Jordi, que abans de ser parc, va ser el jardí  de la vivenda quan era habitada pels seus promotors, el fabricant Sr.  Freixa, i la seva família.

Vista des de l´exterior, la casa presenta diversos elements característics del modernisme, com ara les formes inspirades en la natura, el predomini de les línees curves, i sobretot la profussió  d´arcs parabòlics en portes,i finestres , sense oblidar els que formen allò que podríem anomenar porxos, davant de la entrada principal i també en una de les façanes .Les estances interiors també segueixen la tendència dels arquitectes modernistes que coneixem fins ara, com les solucions per optimitzar l´ús de la llum natural, la utilització dels espais, el màxim confort. I altra vegada la presència reiterada dels arcs parabòlics ….

Estem acostumats a aquests trets més o menys presents en les cases modernistes,també a la disbauxa decorativa que sol ornamentar les façanes, quan s´hi combina la ceràmica acolorida, el ferro forjat, i-o la escultura, però el que sorprèn de la “masia” és el blanc insòlit i absolut de la façana, i l´estilitzada torre mirador que s´enfila fins una alçada de tres pisos per sobre de la teulada. Tot són gustos, però el conjunt d´aquests  elements a mi em sembla que li dóna a l´edifici un aire de mesquita que descoloca. I la teulada recoberta de morter barrejat amb vidre que brilla,  sota la llum de la lluna, encara  confirma aquest desconcertant regust islàmic..

L´agosarat arquitecte de l´edifici fou Lluís Muncunill i  Parellada. Aquí trobarem informació  sobre la seva vida i obra, i  una prespectiva de la masia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Muncunill_i_Parellada

Confeso el meu lamentable desconeixement envers la física, més enllà d´unes nocions molt bàsiques apreses a tercer de batxillerat. Però em diuen que la exposició titulada LHC i la física de les partícules  tracta sobre les investigacions que es desenvolupen a partir del gran “accelarador de
partícules
”,  operatiu en el CERN de Ginebra des de fa uns anys, segons d´un projecte col.laboratiu a nivell euopeu.

El desconeixement en aquest camp es tan absolut que  sòc incapaç d’
endevinar les paraules que s´amaguen darrera totes aquestes inicials. Hi entro pensant en aquella frase suposadament d’ Einstein que diu “ només si pots explicar una cosa a la teva àvia,  és que l´´’ entens  bé”. Doncs a mí em convindria ara  algú que volgués fer la prova , i´explicar-me les activitats del CERN en un llenguatge d´estar per casa.

I és en aquest punt,quan tinc una sorpresa mayúscula quan escolto els meus companys conversar sobre hadrons, talment com aquell que parla d´un ingredient de l´ amanida . I el desconcert em provoca un poc explicable  atac de riure. Per sort aconsegueixo recuperar la compostura i els demano ajuda per situarme en el tema i aprofitar la visita.

http://www.csic.es/web/guest/buscar?p_p_state=maximized&_contentviewerservice_WAR_alfresco_packportlet_struts_action=/contentviewer/view&p_p_id=contentviewerservice_WAR_alfresco_packportlet&_contentviewerservice_WAR_alfresco_packportlet_nodeRef=workspace://SpacesStore/46b4e775-42ed-408e-bdab-c363a5fb2f79

https://www.allaboutscience.org/spanish/experimento-del-gran-colisionador-de-hadrones.htm                                                                                                                                  

El que em van explicar  coincideix força amb allò que en aquests links
en diuen física fonamental. és a dir que el gran colisionador de partícules
subatòmiques permet observar les modificacions que experimenta la matèria quan es mobilitzen – es separen i s´uneixen de formes diferents-  les
partícules dels seus àtoms . Probablement les noves combinacions tenen
propietats desconegudes fins ara i per tant,susceptibles d´ésser la base de
nous materials, avenços, innovacions.

Però aquesta tasca de descubrir les aplicacions dels resultats ja no pertany a la física fonamental, ni al colisionador. En canvi, una recerca fonamental dels experiments amb partícules és arribar a conèixer què va provocar l´origen de l´univers, entendre el pas del no res a la matèria. Perquè sembla que la clau es troba precisamente en una barreja de partícules subatòmiques que en un moment donat van combinar-se de la manera adient…

(…per casualitat?)

Acabem la jornada reculant cap a l´edat mitjana, per visitar un altre d´aquells testimonis que s´han mantingut ferms, però flexibles a totes les vicissituds que els ha plantejat la història, des del segle XII fins el segle XXI: El castell-cartoixa de Vallparadís, que ha acabat sent, des de 1959 la seu
principal del Museu de Terrassa.

 http://www.catalunya.com/castell-cartoixa-de-vallparadis-17-16001-9   

quercus ilex, : Heus aquí una alzina fotogènica, que gaudeix del bon temps arran d´una  de les Esglésies de la Seu d´Ègara. Qui sap quantes primaveres deuen haver compartit.!

https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus_ilex

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

47 − = 44