FIGUERES: Castell de Sant Ferran, Museu de l´Empordà, Exposició " Els Dalí de Figueres, la família, l´Empordà i l´art"

 

Tramuntanaoli de Ramón Pujolboira ( Barcelona 1949) Museu de l Empordà, Figueres




Arribats a  aquest punt, queda clar que tenim
tirada a parlar dels aspectes més amables  de les  nostres
sortides;  però si continuem per aquest camí,  correm el risc
que  el relat ens quedi ensucrat com una coca.


Així doncs , més que jardins florits, a Figueres
hem trepitjat empedrats infectes,  pujat i baixat escalons de dos pams
perjudicats per l´impacte del temps, de cavalls, de canons i artefactes diversos.
I hem patit una demostració,  en format moderat, del vent que
tan sovint escombra aquest país. El Palau del Vent confirma amb convicció aquest malnom, a  l´esplanada del castell,  a tocar
de la seva capital.


Per no parlar del cel ennuvolat i de tot el
que  no hem pogut veure .Perquè la visita requeria unes condicions
físiques que  ja no tenim (…aproximadament des que disposem a canvi del
temps lliure necessari per  fer aquestes sortides), i perquè les cames ens han
imposat la penitència de seure sota els plàtans de la Rambla fins a
recuperar  les forces imprescindibles per continuar el programa.


Vet aquí  un  petit toc de realitat ,
nomès com a contrast,  sobre els tons pastel dels últims posts. I
d´ara endavant, continuarem parlant dels millors moments ,, i dels descobriments interessants. Tot allò que ens empeny i que
des del principi ens vam proposar desar  i compartir des d´aquestes
pàgines.


El castell de
Sant Ferran no és un castell medieval, sinò un gran recinte fortificat
que es va començar a  construir cap a la meitat del segle XVIII, en una
elevació del terreny, a les afores de Figueres. Un emplaçament estratègic per
la proximitat de la frontera francesa, en un moment que el regne d´Espanya se sentia desprotegit després que, com a conseqüencia del Tractat dels Pirineus,
el castell del Pertus hagués quedat en territori francés. El perímetre exterior
de la fortificació té una longitud de 3,12 Kms., i la superfície total és de 320.000 metres
qúadrats. Es tracta del monument més gran de Catalunya i la fortalesa del segle
XVIII més gran d´Europa

El primer
episodi bèl.lic protagonitzat pels defensors del castell, davant la invasió de
l´exèrcit francès, en el curs de la denominada Guerra
Gran (1793-1795) , no va ser militarment heroic, ni gloriós , malgrat
la  privilegiada dotació de  mitjans humans i materials disponibles
en la caserna, sinò una rendició sense lluita,  sense disparar els canons
ni desenfundar les armes..

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/27/la-guerra-gran-1793-1795/

I si aquest episodi
 es qüalifica de confús, els fets posteriors arrel de la guerra
del francés a partir de 1808, tampoc sembla que, ni de lluny ,  van estar a l alçada de la importància  del recinte. Només una  acció puntual,  que  amb astúcia  va aconseguir recuperar el Castell quan era ocupat pels exèrcits napoleònics,  es rememora amb  honors i  glòria. Fins i tot  les pedres , si parlessin, us explicaríen amb orgull aquella gesta de Mossen Rovira. Però nosaltres no en vam saber res durant la visita guiada, sinó a la botigueta de records de  la sortida.

                                                                                                                                                       

https://elpais.com/diario/2001/04/11/catalunya/986951244_850215.html

 

  St Ferran no respon a la idea de castell que tenim la majoria


Tornant del castell ens
disposem a emprendre una petita ruta a peu pels carrers a  l´entorn de la
Rambla i és precisament en aparcar quan un simpàtic figuerenc ens adverteix que
és dia festiu a Figueres, perquè ens trobem al bell mig de les Festes de la Santa
Creu. És a dir, que els comerços estan tancats, però els aparcaments en zona
blava són gratuïts!!!! una sorprenent notícia que ens permetrà equilibrar una
mica  el pressupost de la jornada, i compensar un extra que ens volem
permetre:          entaular-nos i dinar en l´emblemàtic i dalinià restaurant de Can Duran.


El recorregut ens porta fins a la casa natal de Dalí. La qual
està previst que es converteixi aviat en un museu sobre la vida i l´entorn del
pintor, de manera que la exposició temporal que actualment es presenta en el
Museu de l´Empordà és un recull d´ obres, documents, manuscrits, fotografies ,
etc. que està destinat a ser el punt de partida i una part important dels fons
del nou museu.


Poc després arribem a la
Plaça de Catalunya, on descobrim un indret molt concorregut, d´aquells que
ens enamoren a primera vista. Després sabrem que es tracta de la Fira del
llibre antic, que es celebra el 3 de maig.en aquell gran espai porxat de la
Plaça. Hi hem arribat per casualitat, però hi som i ens hi sentim tan bé que
ens hi quedaríem a passar la tarda. Com ja ens ha passat en altres llocs,
sentim enveja, perquè ens agradaria gaudir d´ aquest espai i d´aquesta activitat  a casa nostra.
I el pensament pecaminós s´agreuja quan llegim a la xarxa que la fira la organitza el
Casino Menestral Figuerenc, una entitat al servei de la cultura de la
ciutat,  que durant l´any n´organitza unes quantes de fires similars: la
de brocanters, de cinema, del disc, del col.leccionisme, i de l´intercanvi


Però a la tarda ens espera el
Museu de l´Empordà amb les portes obertes.

És a dir: amb l´entrada
gratuïta:  Potser el Museu està en curs de remodelació. Perquè només hem tingut accés a quatre sales: les dues que acullen la temporal sobre els Dalí, i dues més on hem admirat pintura i escultura majoritàriament d´artistes vinculats a les comarques gironines. Salvo error, no hem pogut accedir als espais dedicats a arqueologia i història que, segons havíem llegit a la xarxa, també formen part del Museu. La exposició sobre els Dalí concentra l’ atenció d’ un gran nombre de visitants...


La nostra impressió és que els figuerencs se senten molt propers
al seu excèntric compatrici.


Alguns fins i tot, de prop o de lluny el debíen arribar a
conèixer i, tot i que probablement mai  havíen combregat del tot amb  la seva
obra, ni amb les seves extravagàncies, continúen enlluernats pels èxits del genial personatge,   tanmateix interessats  per les seves trifulques amb la
família, però sobre tot orgullosos de  la seva profunda vinculació amb Figueres i amb l´Empordà, 
la seva comuna petita pàtria.


http://www.bonart.cat/actual/el-museu-de-lemporda-presenta-els-dali-de-figueres-i-el-numero-182-de-bonart/



 

 Platanus x hispanica 
   
 
http://www.arbolapp.es/especies/ficha/platanus-hispanica/

Heus aquí alguns dels plàtans de la
Rambla de Figueres, alts i ben plantats.. L´any 1864, se´n  van sembrar
vint-i-sis,  per  urbanitzar i embellir el passeig  obert el 1828 sobre la riera de Galligans, un cop finalitzades les obres que havíen cobert aquell tram urbà de la seva llera.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

47 + = 52