FIGUERES: Castell de Sant Ferran, Museu de l´Empordà, Exposició " Els Dalí de Figueres, la família, l´Empordà i l´art"
Tramuntana, oli de Ramón Pujolboira ( Barcelona 1949) Museu de l Empordà, Figueres
Arribats a aquest punt, queda clar que tenim tirada a parlar dels aspectes més amables de les nostres sortides; però si continuem per aquest camí, correm el risc que el relat ens quedi ensucrat com una coca.
Així doncs , més que jardins florits, a Figueres hem trepitjat empedrats infectes, pujat i baixat escalons de dos pams perjudicats per l´impacte del temps, de cavalls, de canons i artefactes diversos. I hem patit una demostració, en format moderat, del vent que tan sovint escombra aquest país. El Palau del Vent confirma amb convicció aquest malnom, a l´esplanada del castell, a tocar de la seva capital.
Per no parlar del cel ennuvolat i de tot el que no hem pogut veure .Perquè la visita requeria unes condicions físiques que ja no tenim (…aproximadament des que disposem a canvi del temps lliure necessari per fer aquestes sortides), i perquè les cames ens han imposat la penitència de seure sota els plàtans de la Rambla fins a recuperar les forces imprescindibles per continuar el programa.
Vet aquí un petit toc de realitat ,nomès com a contrast, sobre els tons pastel dels últims posts. I d´ara endavant, continuarem parlant dels millors moments ,, i dels descobriments interessants. Tot allò que ens empeny i que
des del principi ens vam proposar desar i compartir des d´aquestes
pàgines.
El castell de Sant Ferran no és un castell medieval, sinò un gran recinte fortificat que es va començar a construir cap a la meitat del segle XVIII, en una elevació del terreny, a les afores de Figueres. Un emplaçament estratègic per la proximitat de la frontera francesa, en un moment que el regne d´Espanya se sentia desprotegit després que, com a conseqüencia del Tractat dels Pirineus,el castell del Pertus hagués quedat en territori francés. El perímetre exterior de la fortificació té una longitud de 3,12 Kms., i la superfície total és de 320.000 metres qúadrats. Es tracta del monument més gran de Catalunya i la fortalesa del segle XVIII més gran d´Europa
El primer episodi bèl.lic protagonitzat pels defensors del castell, davant la invasió de l´exèrcit francès, en el curs de la denominada Guerra Gran (1793-1795) , no va ser militarment heroic, ni gloriós , malgrat la privilegiada dotació de mitjans humans i materials disponibles en la caserna, sinò una rendició sense lluita, sense disparar els canons ni desenfundar les armes..
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/27/la-guerra-gran-1793-1795/
I si aquest episodi es qüalifica de confús, els fets posteriors arrel de la guerra del francés a partir de 1808, tampoc sembla que, ni de lluny , van estar a l alçada de la importància del recinte. Només una acció puntual, que amb astúcia va aconseguir recuperar el Castell quan era ocupat pels exèrcits napoleònics, es rememora amb honors i glòria. Fins i tot les pedres , si parlessin, us explicaríen amb orgull aquella gesta de Mossen Rovira. Però nosaltres no en vam saber res durant la visita guiada, sinó a la botigueta de records de la sortida. 
https://elpais.com/diario/2001/04/11/catalunya/986951244_850215.html
St Ferran no respon a la idea de castell que tenim la majoria
Tornant del castell ens disposem a emprendre una petita ruta a peu pels carrers a l´entorn de la Rambla i és precisament en aparcar quan un simpàtic figuerenc ens adverteix que és dia festiu a Figueres, perquè ens trobem al bell mig de les Festes de la Santa Creu. És a dir, que els comerços estan tancats, però els aparcaments en zona blava són gratuïts!!!! una sorprenent notícia que ens permetrà equilibrar una mica el pressupost de la jornada, i compensar un extra que ens volem permetre: entaular-nos i dinar en l´emblemàtic i dalinià restaurant de Can Duran.
El recorregut ens porta fins a la casa natal de Dalí. La qual està previst que es converteixi aviat en un museu sobre la vida i l´entorn del pintor, de manera que la exposició temporal que actualment es presenta en el Museu de l´Empordà és un recull d´ obres, documents, manuscrits, fotografies ,
etc. que està destinat a ser el punt de partida i una part important dels fons
del nou museu.
Poc després arribem a la Plaça de Catalunya, on descobrim un indret molt concorregut, d´aquells que ens enamoren a primera vista. Després sabrem que es tracta de la Fira del llibre antic, que es celebra el 3 de maig.en aquell gran espai porxat de la Plaça. Hi hem arribat per casualitat, però hi som i ens hi sentim tan bé que ens hi quedaríem a passar la tarda. Com ja ens ha passat en altres llocs, sentim enveja, perquè ens agradaria gaudir d´ aquest espai i d´aquesta activitat a casa nostra.I el pensament pecaminós s´agreuja quan llegim a la xarxa que la fira la organitza el Casino Menestral Figuerenc, una entitat al servei de la cultura de la ciutat, que durant l´any n´organitza unes quantes de fires similars: la de brocanters, de cinema, del disc, del col.leccionisme, i de l´intercanvi
Però a la tarda ens espera el Museu de l´Empordà amb les portes obertes.
És a dir: amb l´entrada gratuïta: Potser el Museu està en curs de remodelació. Perquè només hem tingut accés a quatre sales: les dues que acullen la temporal sobre els Dalí, i dues més on hem admirat pintura i escultura majoritàriament d´artistes vinculats a les comarques gironines. Salvo error, no hem pogut accedir als espais dedicats a arqueologia i història que, segons havíem llegit a la xarxa, també formen part del Museu. La exposició sobre els Dalí concentra l’ atenció d’ un gran nombre de visitants...la nostra impressió és que els figuerencs se senten molt propers
al seu excèntric compatrici.
Alguns fins i tot, de prop o de lluny el debíen arribar a conèixer i, tot i que probablement mai havíen combregat del tot amb la seva obra, ni amb les seves extravagàncies, continúen enlluernats pels èxits del genial personatge, tanmateix interessats per les seves trifulques amb la família, però sobre tot orgullosos de la seva profunda vinculació amb Figueres i amb l´Empordà, la seva comuna petita pàtria.
Platanus x hispanica
http://www.arbolapp.es/especies/ficha/platanus-hispanica/
Heus aquí alguns dels plàtans de la
Rambla de Figueres, alts i ben plantats.. L´any 1864, se´n van sembrar
vint-i-sis, per urbanitzar i embellir el passeig obert el 1828 sobre la riera de Galligans, un cop finalitzades les obres que havíen cobert aquell tram urbà de la seva llera.