Arxiu Històric de Barna: Exp."100 anys…; El Call: audiovisual s/ la història,Sinagoga; Jardí Costa i Llobera; Mercat StAntoni
.
La Casa de l´Ardiaca és un edifici reconegut com a bé cultural d´interès nacional. Té el seu orígen en el segle XII, época en que fou construit com a residència d´un càrrec eclesiàtic vinculat a la catedral, en un espai annex a la muralla de la ciutat . De tal manera que encara avui, dintre la casa
hi podem veure fragments de la muralla romana, així com les restes d´un aqüeducte. La casa, com és natural, ha estat reformada en etapes històriques diverses, principalment en el segle XV, i en el segle XIX i s´hi poden veure emprentes de l´arquitectura gòtica i del modernisme. En la década de 1990 una nova restauració va adequar l´espai a les necessitats actuals de l Arxiu Històric que està ubicat en les seves dependències des de 1922.
Un element de la façana ens crida l´atenció quan estem a punt d´entrar al pati de l´edifici
: 
Es tracta de la bústia dissenyada per Lluís Domènec i Montaner, incorporada a la casa a finals del segle XIX, durant la etapa posterior a la desamortització, quan hi tenia la seu el Col.legi d´Advocats de la ciutat. Diuen que els elements que decoren la bústia són al.legòrics de la justícia, i que en principi no van ser acceptats de bon grat com a tals pels advocats. .Tot i així Domènec va aconseguir imposar els seus arguments, i tanmateix al cap de més d´un segle, una tortuga continua essent la millor il.lustració d una de les limitacions de l´ administració de justícia en el nostre entorn
En aquest link trobem el mateix documental que vam visionar en el curs de l´exposició «Cent anys al servei del patrimoni, la informació, la recerca i la cultura».
https://www.youtube.com/watch?v=3vaGlZ5ZxLE
L´exposició s´ha muntat com l´esdeveniment central dels actes commemoratius dels 100 anys de l´Arxiu , i es proposa divulgar la quantitat i la qualitat de la feina feta en el transcurs del segle d´existència. Val la pena parar- hi atenció, i valorar el gran volum dels fons que es cataloguen com històrics, si tenim en compte que inclouen : documents, llibres, revistes i fotografies, vinculats a la ciutat i als esdeveniments que tenen lloc en el seu àmbit. I la importància de conservar-los i fer-los accessibles a les persones interessades . També cal remarcar que l´Arxiu Històric va nèixer l´any 1919 amb la voluntat de separar els fons esmentats, dels documents de caire administratiu, que són custodiats en un altre àmbit de l´administració municipal.
Sortint de l´exposició, ens trobem molt a prop dels carrers que formaven el Call Major i el Call Menor de Barcelona, en els segles XIII i XIV. ës a dir els barris habitats per la comunitat jueva
https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20180429/282295320816262
Ja fa unes setmanes que havíem llegit a la premsa aquest reportatge sobre el Call barceloní. Així doncs ens dirigim cap el carrer de Sant Honorat, 9, per localitzar el Centre Call Barcelona wins and books , on segons l´article es presenta un audiovisual sobre la vida dels jueus barcelonins, el barri i els fets més rellevants que van afectar la comunitat durant aquells dos segles.
Efectivament, en arribar a la botiga i preguntar per l´audiovisual, som conduïts immediatament -sense pagar entrada- cap una petita estança fosca ocupada per un gran sofà. Ens hi instal.lem, i tot seguit molt amablement ens coloquen uns cascos, unes grans ulleres negres.Sembla que ens disposem a viatjar a l espai, però en realitat la tecnologia ens porta cap a l´edat mitjana a observar la vida quotidiana dels habitants del call, bàsicament les angúnies que passaven per la malfiança de la resta dels barcelonins. Resulta curiós, i sortim amb ganes de saber més coses sobre la comunitat jueva, la de llavors i la d´ara. En la següent visita ens informaran que actualment a Barcelona hi han actives quatre sinagogues, on la comunitat jueva es reuneix habitualment
A prop hi ha la Sinagoga Major, que no és pas cap d´aquestes quatre, sinò l antiga Sinagoga del Call de Barcelona . Hi entrem i junt amb altres visitants tenim ocasió de seguir una petita xerrada sobre la història d´ aquest indret, i d´ aclarir els dubtes que vulguem plantejar. Destaquem però que els historiadors actuals no acaben de validar que sigui exactament aquest local l´emplaçament de la antiga Sinagoga Major del Call , sinò un altre emplaçament pròxim. Però fa temps que continua obert a les visites turístiques i en les seves dues petites sales s´hi explica la història i la evolució de la presència jueva a Barcelona. També continua oberta la controvérsia entre els puristes que consideren un frau la informació que es dóna sobre la ubicació de la sinagoga original, i els qui prioritzen la tasca divulgativa que s hi dú a terme, independentment que l´espai es correspongui o no amb l´autèntic edifici medieval.
http//paperiboligraf.blogspot.com.es/2012/01/el-cas-de-la-falsa-sinagoga.html
A la tarda,després de dinar en el restaurant més antic de Barcelona, anem cap els Jardins Costa i Llobera, de Montjuic. I en aquest punt no podem passar per alt que van ser precisamente els nostres jueus del Call barceloní dels segles XIII i XIV que van escollir aquella muntanya dels afores de la ciutat per enterrar els seus morts, i per aquest motiu l´indret va començar aviat a ser anomenat la muntanya dels jueus, d´on prové el nom que ha perdurat fins ara.
També ens plau destacar l´encert de batejar el jardí ubicat en un vessant de la muntanya que mira el mar, amb el nom de l´autor de l´extraordinari
poema El pí de Formentor. Una obra molt especial, perquè amb un llenguatge planer que parla, sense cap artifici, d´un arbre arran del mar, simbolitza amb precisió sentiments sensacions, anhels i desitjos de l´autor i de les persones en general.´
Però aquest no és un jardí amable i primaveral com el que vam gaudir fa unes setmanes …Està dedicat als cactus i a les plantes suculentes. El seu recorregut inclou moltes escales per salvar els desnivells del terreny. I aquí les plantes , per la seva naturalesa, no embelleixen, ni perfumen, ni refresquen l´entorn, sinó que es mostren majoritàriament esquerpes. I evoquen deserts i soleiades inclements. . Encara bo que el clima avui ens afavoreix, tenint en compte que la situació del jardí provoca que habitualment la temperatura sigui dos graus més alta que a la ciutat, una característica que les seves plantes peculiars agraeixen i disfruten
Ens quedem amb la idea que aquestes espècies són una part considerable del regne vegetal, i per la seva varietat, molt més àmplia del que ens pensavem, i les seves estratègies per adaptar-se als entorns més inòspits, constitueixen un altre món apassionant per descobrir..
La puntaire,(1972), de Josep Viladomat Massanas (Manlleu 1899 – Andorra1989).
Fins aquest punt del jardí ens va portar el passeig entre palmeres, cactus i plantes suculentes.
Acabem la jornada en el Mercat de St Antoni, recent estrenat després de la rehabilitació de les seves instal-lacions. Llarga vida!.
Tan de bo s´adapti amb éxit als nous temps, i encerti a oferir el servei que demana la societat actual i preservi el tracte i els sabors dels mercats tradicionals.
Phytolacca dioica, Bellaombra, Ombú
fotografiat a Miramar (Montjuic)
http://espores.org/es/plantas/el-ombu.html
No està clar si és un arbre, o és una herba gegant.Depèn de quins aspectes considereu. Pot ser no cal aclarir-ho, sinò reconèixer que en la natura no tot es pot classificar amb rigor. A casa nostra és una Bellaombra. Un nom preciós, que li escau a un ésser bonic i generós, que acull i regala frescor als que s´hi acosten.