El Vendrell: Casa Museu Àngel Guimerà, Fundació Apel.les Fenosa, Casa nadiua de Pau Casals i Vil.la Museu Pau Casals
jardí de la Vil.la Museu Pau Casals
Ens va aompanyar un temps esplèndit. I no ens podem estar de proclamar-ho, amb majúscules si cal, des d´aquesta primera línea del post, Perquè és un luxe. I massa sovint no hi parem atenció quan passa, i ens queixem en canvi de la pluja, del vent, de la calor, del fred o les nuvolades , tan punt com els veiem a venir..
Un cop superat l´embús perpetu del tram barceloní de la ruta, la carretera es converteix en un passeig, Amb una mica de retard, esmorcem al Vendrell i comencem la jornada amb energia. Perquè tenim bones referències d´aquesta ruta i moltes ganes de saber sobre uns personatges de la nostra cultura, dels quals, llevat de Casals, desconeixem la seva vinculació amb el Vendrell .
Començant per Àngel Guimerà,. els orígens del qual situem a les Illes Canàries, perquè va nèixer a Santa Cruz de Tenerife l´any 1845. Però a la casa museu sabrem que les arrels dels Guimerà s´enfonsen en terres del Vendrell, i que la sort i els negocis de la família de l´escriptor estaven molt
vinculats a la economia de la zona, en una època que la platja del Vendrell havia esdevingut el punt de partida de les expedicions de l´aiguardent que es produïa a la comarca.
Era el moment i el lloc més adeqüat per a fabricar i vendre botes. I aquesta era l´activitat de l´avi Guimerà, la que li va permetre prosperar i engrandir el negoci amb un local a peu de platja i comprar la vivienda familiar al centre del Vendrell que avui visitem. Fins i tot un dels fills i i un nét van anar a buscar nous horiitzons per al negoci molt més enllà de la comarca, mar a través, i es van instal.lar a Santa Cruz de Tenerife com a comerciants de vins.
Van ser només .uns anys, durant els quals el nét va ser pare del nostre Àngel Guimerà, i es va casar amb la mare, natural de Tenerife. Per aquest ordre, que mai no ha estat ben vist. Inclús el mateix escritor , per aquest motiu, estava interessat en modificar en els registres l´any del seu naixement, i aquest és el motiu que es trobin informacions diferents sobre aquesta dada.
Al cap de set anys la família va tornar definitivament cap a Catalunya, i Guimerà tingué la oportunitat d´estudiar a Barcelona .i formar-se com a escriptor i artista, fins arribar a ser un dels autors capdavanters de la Renaixença. El moviment impulsat per un grup d´intel.lectuals que en el transcurs de la segona meitat del segle XIX van apostar pel català per escriure poesia, narrativa i teatre culte, convençuts que amb aquesta actitud era possible treure la llengua catalana del reducte popular: Sens dubte una iniciativa gloriosa, que va preservar la identitat i la cultura del nostre país.
Per saber una mica més de la vida i obra de Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/es/autor/angel-guimera >
Però el millor homenatge seria recuperar i llegir les seves obres, i comprovar que les més representades -Mar i cel, Terra baixa- potser siguin només una petita mostra del seu gran talent .
Destaquem també que val molt la pena el muntatge audiovisual que es
presenta al final de la visita de la casa museu, que consisteix en un seguit
de fragments significatius de Terra Baixa, sel.leccionats de diverses representacions que se n´ han fet històricament. De tal manera que el
conjunt confegeig tota la línea argumental de l´obra. Genial recuperar
el treball d´intèrprets carismàtics que ja no hi són, i d´ altres amb trenta anys menys.
Són escenes de gran emoció, que a alguns ens conecten amb
vivències i moments inolvidables.viscuts com espectadors en el teatre.
jardí de la Seu de la Fundació Apel.les Fenosa
La Fundació Apel.les Fenosa va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de 2017, i aquest és el text on s´expliquen els motius en que es basa aquesta distinció:
«Per la posada en valor de l’obra de l’escultor Fenosa, amb una
rellevant projecció europea, des de la casa del Portal del Pardo, al
Vendrell, que adquirí l’artista el 1957. Les exposicions monogràfiques
que s’hi exhibeixen expliquen les relacions que Fenosa va mantenir amb
creadors rellevants de l’avantguarda històrica, com Coco Chanel, Nicolas
de Stäel, Paul Éluard, Jean Cocteau o Picasso»
Així doncs, des de la seu de la Fundació, situada en una casa que l´escultor havia comprat per passar-hi les temporades d´estiueig a Catalunya, es treballa per donar projecció internacional a l´obra d´aquest artista i es difón una faceta decissiva de la seva biografia com és la seva relació amb altres artistes rellevants del moment, amb els quals va tenir la oportunitat d´interactuar.
A part del jardí amb escultures i algunes sales amb obres de petit format que formen la exposició permanent, visitem també l´exposició temporal titulada «Retrat a quatre mans» , basada en una obra escultòrica que inicialment era un retrat de Dora Maar moldejat per Fenosa, per encàrrec de Picasso. Però va acabar essent modificat definitivament pel propi Picasso, quan el projecte es trobava en stand-by, abandonat circumstancialment per Fenosa, però el material encara era prou tendre per a ser treballat..
El jardí és agradable, i interessant la relació d´algunes de les obres amb textos literaris, sobre tot d´Espriu. . Però ni el conjunt de l´exposició, ni encara menys la temporal , ens motiven prou , ara per ara, per apropar-nos els plantejamens d´ aquest artista.
www.elpuntavui.cat/…/1199885-barcelona-trenca-amb-apel-les-fe…
https://www.ara.cat/cultura/Lescultor-catala-seduir-Coco-Chanel_
https://www.ara.cat/suplements/rar/Coco-Chanel-Apelles-Fenosa-art-perfil_0_1613238840.html
“Pau Casals es enormemente popular, pero muy poco
conocido” ( Marta Casals, viuda del violoncellista)
Parlarem de la casa nadiua i de la Vil.la museu de Pau Casals conjuntament, perquè pensem que entre les dues reflexen la trajectòria, i el talent d´aquest artista.La primera ens parla dels antecedents, de dificultats, d´esforç i d´influència familiar i la segona d´éxit , de rellevància internacional, i
del posicionament a favor de la democràcia . i de la pau.
La visita a la Vil.la Museu val molt la pena, per la seva situació privilegiada, com a mirador arran de la platja i el mar, i les seves característiques espectaculars: les dimensions,la decoració, les sales espaioses i clares , els jardins.i l´ entorn. Sens dubte es tracta d´un destí propici per una sortida turística i cultural , que no pot defraudar . A nosaltres no ho va fer, sinò tot el contrari. Però a la tornada ens queda el regust que ens falta alguna cosa que d´entrada ens costa d´identificar. Fins que, en el curs d´unes consultes posteriors a la xarxa, llegim l´afirmació de Marta Casals que encapçala aquesta part del text. I immediatament la relacionem amb la qüestió que ens inquietava, i ens la il.lumina : No som conscients que amb les visites del Vendrell hagi millorat el nostre coneixement sobre l´aportació de Casals a la història de la música. O sobre els aspectes de la seva obra tan reconeguts arreu del món. que el van convertir en un català universal.
Podria ser que ens haguéssim perdut alguna cosa del recorregut, però igualment pensem que la experiència de la visita podria millorar si incorporés un audiovisual que, en veu d´especialistes, es parlés sobre aquest tema. I tanmateix fos possible l´audició de forma continuada i en les millors condicions possibles, de gravacions de les obres i de les interpretacions del mestre.
http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/TDH/PCasals/PCasals.htm
Pí blanc (pinus halepensis) del jardí de la Vil.la museu Pau Casals