DARAENDAVANT

Els continguts i la presentació de les exposicions que CaixaForum ofereix en l´ espai central de la seva seu de Montjuic  sempre es mereixen la visita.  I aquesta resulta   interessant depenent només de la curiositat de cada visitant,  i de fins a quin punt es  deixa atrapar pel tema de la mostra.

Però per tal que la experiència  sigui completament satisfactòria també  és important escollir bé el dia i l´hora per anar-hi . Perquè quan la presència de visitants és numerosa dificulta la concentració que requereix la lectura ordenada dels panels que acompanyen les peces que tenim la sort d´observar. I perquè la majoria necessitem una lectura pausada d´aquests textos per a refrescar el context històric d´on provenen i entendre la seva  rellevància i la seva simbologia.

No es tracta d´una crítica, perquè probablement l´afluència de públic respón a la excel.lència de la mostra , però és la segona visita a aquests espai en la que hem experimentat aquesta certa insatisfacció pel mateix motiu. Una sensació que, d´altra banda,  ens estimula a  tornar-hi.

Perquè s´ho val l´esforç de posar a l´abast de la nostra mirada aquests valuosos vestigis cedits pel British Museum

Perquè s´ho val revisitar l´antic Egipte dels faraons i I observar fins
a quin punt podem  entendre l´ordre de les coses que va regir una civilització durant tres mil anys!! abans dels indicis més incipients de la nostra pròpia cultura que, ara per ara, n´ha durat, tot just,  dos mil.

I treure el cap sobre l´abisme de les diferències que separen l´ordre de les coses actual,  del que configurava la vida qüotidiana dels antics egipcis.

I descobrir en el vertígen d´ aquest gran esvoranc els senyals que ens identifiquen amb ells, com a dones i homes , com a animalets de l´espècie humana.

https://premsa.lacaixa.es/obrasocial/show_annex.html?id=69631

En la sala
2  del Caixaforum, la que té l´entrada davant per davant de la porta de sortida de l´exposició principal,  hi solem trobar propostes relacionades amb l´art conceptual. Aquelles que tenen per objectiu fer-nos reflexionar sobre aspectes de l´art inexplorats i poc convencionals  I els elements que omplen
la sala hi són com a incentiu o punt de partida de les preguntes i les questions que ens hem de plantejar.

En el cas de l´exposició titulada “Una certa foscor” ;optem per transcriure directamente del fulletò de presentació el fragment que explica quina és la proposta de reflexió que  planteja:

“… explorar el valor de la opacitat, l´ocultació
i l´absència en la pràctica artística..”

“…pensar sobre la mirada de l´espectador,
sobre les maneres de veure –i no veure- imatges…”

Els elements que es mostren en l´espai expositiu, es complementen amb
els denominats Punts de fuga un conjunt d´obres relacionades amb els plantejaments de la proposta, que es troben en diferents llocs de la ciutat i també al ciberespai.

Des del desconcert , de moment, no encertem ni  a formular-nos preguntes.  Pot ser ens convindria afegir-nos a un taller per a grups escolars dels que es duen a terme com activitats complementàries a l´exposició.  Sens dubte els nens tenen  disposició per a  aquest tipus de preguntes. Pot ser perquè estan menys condicionats per allò après, per la experiència.

Pot ser que «desaprendre» part del que donem per segur formi part de la proposta , i que sigui el millor punt de partida per arribar a reflexions i a  respostes clarificadores

A la tarda va continuar vigent la tònica de la jornada. Les coses no sempre rutllen com voldríem, i ni de lluny és la nostra intenció pintarles d´un poc creible color rosat,

L´estada al Tibidabo va resultar curta, i limitada per les condicions metereològiques. Perquè  durant tota l´estona  es van anar acumulant nuvols poc amistosos sobre Collserola i , sobre la vista impressionant de  la ciutat que teníem a l´abast. I aviat el vent va esdevenir incompatible amb el bon funcionament de les atraccions vintage , justament les que ens havien adjudicat amb les entrades especials per a jubilats.

Vam tenir temps, -i pot ser n´hi vam dedicar més del necessari- per donar un tomb pel museu dels autòmats. Temps per traslladarnos mentalment al tombant dels segles XIX i XX i posar-nos a la pell dels nostres besavis, infants o adults bocabadats davant dels moviments d´aquells estrafolaris personatges. Un  precedent primigeni d´altres sistemes d´animació que, per entretenir el personal, no han parat de nèixer i morir, a tota velocitat, des de  llavors ,  fins ara.

També vam tenir temps de fer la cua per pujar a l´avió, rodejats de criaturas esverades per les recents experiències terrorífiques a la casa de la por. Però quan va arribar els nostre moment de volar, es van  haver d´anular els enlairaments per culpa del vent!

Encara bó que després vam tenir ocasió de desafiar el mal temps  des de la Talaia. Un altre dels elements vintage que des de 1921 t´enfila cinquanta metres més amunt dels 512 de la muntanya, i et permet admirar un gran panorama de la comarca, a vista d´ocell. Aquesta vegada el color gris matisava  la visió del paissatge, però el cel farcit de núvols recargolats completava el panorama d´una manera poc habitual, amenaçadora però tanmateix interessant

I després vam marxar corrents – perquè ja es posava a a ploure.

Aquest pí tan ben situat, fa cara de ser un pí pinyer (pinus pinea). Però  ara ja sabem que necessitaríem veure l´aspecte d´una de les seves pinyes per diferenciar-lo del  pinus halepensis… En una pròxima visita procurarem observar-ne una  de prop.

Pot ser sí que  hi tornarem,   perquè ens hem quedat amb les ganes de provar alguna de les atraccions d´última  generació. Però hauria de ser amb un tipus d´entrada que -salvo error- hem trobat a faltar. Que no ens obligués a pagar per gaudir de totes les atraccions, o -com en el nostre cas- , per un pack pre-dissenyat, no escollit,  i que finalment no s´aprofita per causes justes, però imprevisibles. I això sí que és una critica. Constructiva, i qüasi una protesta. Reivindiquem entrades vintage, com les d´abans, per entrar al parc a badar , i apuntar-se -pagant-  només a aquelles experiències que per qualsevol motiu vulguis i puguis disfrutar.