DARAENDAVANT

   

Ha tornat la tardor i poc a poc anem deixant enrera la bogeria de l´estiu. La calor implacable, les anades i vingudes  per carreteres i aeroports atapeïts,  els plats exòtics i les platges turquesa  que a tot hora  ens perseguien des de la pantalleta del mòvil . Per sort,   setembre posa ordre . Amb la tornada de  les criatures a l´escola, i amb una mica de  fresca   posa cadascú al seu lloc i ens assossega.

Ja ens vet de gust agafar la xaqueteta de l´armari  i reemprendre les activitats plaents i relaxades. Especialment aquestes sortides per descobrir el país, i apropar-nos a tota mena de propostes artístiques que museus i sales  ens posen constantment  a l´abast. La qüantitat i la  varietat de les propostes ens permet viatjar en l´espai i en el temps  sense necessitat d´ embarcar-nos en cap artefacte volador.

I aprendre una mica, que no és poc. Descobrir indrets, admirar vestigis de totes les èpoques i contextos , i experimentar  sovint agradables  sorpreses..i en altres vegades.  o desconcert.                                                        

La primera sortida  ha  estat una posada al dia , un recorregut per quatre mostres que s´han exhibit durant l´estiu a Barcelona, que han estat ben valorades en la premsa, i que  no podiem deixar per més endavant perquè totes es troben en la darrera fase dels respectius períodes d´exposició.

                                                                                   

Kader Attia «Les cicatrius ens recorden que el nostre passat existeix» Fundació Miró

Kader Attia és francoalgerià, va viure a Barcelona durant tres anys, en una etapa  important per la seva formació artística , des dels 23 fins als 26 anys,
i ara està en la cinquantena. El seu art abarca técniques i procediments
diversos. Crec que hauríem de dir que es tracta d´un artista conceptual, perquè treballa al voltant d´una idea,  que mira de representar  a través de
diferents composicions i materials. La mostra reuneix diverses creacions la
majoria de les quals pretenen plasmar la idea de les cicatrius com a testimoni del passat, i de passada,  el concepte de reparació.

Aquests temes  han esdevingut una referència constant en l´obra d´aquest artista. Dues de les sales estan ocupades per dos conjunts d´escultures que ens evoquen les conseqüències d´un desastre bèl.lic. Es tracta de dues instal.lacions impactants, que fàcilment ens imaginem en un entorn digne, d´una ciutat gran, com homenatge a les víctimes dels conflictes armats i, a la vegada, com un crit,  que ens alerta del mal que ens podem fer si reincidim en aquells conflictes.

La exhibició també inclou diverses peces de fusta i teles per il.lustrar la noció de reparació. i per plantejar una i una altra vegada questions com: Cal esborrar els senyals deixats per la ferida, per oblidarla ? Posar en evidència les cicatrius del mal, pot ser un bon camí per a la  reparació ?

                                     

“Gala
Salvador Dalí, una habitación pròpia a Púbol” MNAC

Es tracta d´una mostra important,  que reuneix un número  considerable de pintures representatives de la obra de Dalí,cedides per la Fundació Gala Dalí de Figueres i per altres institucions d´arreu del món. Tant és així, que segons hem llegit en la ressenya que en va publicar El País a primers de juliol, s´hi ha destinat l´equivalent al  60% del pressupost anual del MNAC. Els organitzadors proposen com eix  temàtic de la exposició el possible protagonisme de Gala com a co-creadora de l´obra de Dalí, que trascendiria, per tant,  el que tradicionalment se li havia adjudicat com a musa i model.

Els estudiosos de l´obra de Dalí, entre els que hi figura la comissària d´aquesta mostra, en el curs de les darreres décadas han intentat concretar i justificar  aquesta nova interpretació de la figura de Gala. Des de la mera intuició basada en les dades  biogràfiques del personatge, han passat a cercar i reunir tot allò significatiu,entre el llegat,  per a documentar la seva influència, més enllà del rol de musa inspiradora. Alguns dels elements suggeridors del paper creatiu de Gala s´han recollit en aquesta mostra. Bàsicament es tracta de cartes que Gala va intercanviar amb el seu primer marit, poeta i figura destacada  del moviment surrealista, i amb el mestre d obres que va tenir al seu càrrec la restauració del castell de Púbol. I  un parell d´objectes , com  el barret amb forma de sabata –  dissenyats per
Gala.

Els defensors del nou paper que li hauríem de reconèixer a Gala
recolcen  també aquesta interpretació en el fet que el pintor, a partir
d´un moment determinat va signar els seus quadres com a Gala Dalí. I consideren  la possibilitat que també fossin iniciativa de Gala la creació de les escenes representades,  així com del personatge públic de Dalí. És  a
dir,  la creació del propi artista com una obra més, que es complementa
amb tot allò que s´expressa en la pintura.

Com a  visitants no podem opinar sobre fins a quin punt podem considerar Gala co-autora de l´obra de Dalí. Sembla que els protagonistes no van tenir cap interés en vida en desvetllar  aquest enigma. La visita convida  a pensar sobre la peculiar relació entre aquests artistes,   ens obra interrogants,  i ens suggereix que està pendent un llibre o una película que s´aproximi a aquests personatges   a partir del testimoni de les persones que s´hi van relacionar.

Va triar Gala passar a la història  exclussivament com a companya i musa de l´artista?

Se sentia bé en aquest paper,  si en realitat era ella la ideóloga de les obres, a partir de la seva vinculació al corrent surrealista ?

El silenci de Gala sobre la seva influència,  formava part de la construcció del personatge del diví Dalí?

Com hagués rebut el món artístic l´obra daliniana si hagués considerat el pintor com a mer executor -amb una tècnica pictòrica exquisita-  de les obres.              

     

                                                                                                         

   La cuina de Picasso, Museu Picasso

Aquesta exposició temporal del Museo Picasso es una altra de les importants que s´han exhibit a Barcelona aquest estiu, Perquè ha reunit
obres de Picasso,  de més de trenta procedències, entre museus, galeries i col.leccions particulars, Totes aquestes obres, han estat sel.leccionades  per la seva relació –desde punts de vista diversos- amb el  tema de la cuina que anuncia el títol de la  exposició. Hi predominen les imatges dels aliments, i dels objectes de la vida quotidiana  relacionats amb la  el.laboració i conservació del menjar i les begudes, i tanmateix les escenes captades ens els restaurants on la colla d´artistes que es relacionaven amb el pintor compartien àpats i tertúlies.

Tal com hem pogut llegir en el dossier de premsa de la
exposició,  es veu que Picasso , amb la seva
reiterada tendència a treballar aquests temes va voler desacralitzar la pintura , i pretenia  donar valor poètic-artístic a les activitats quotidianes. Com a conseqüència  la fruita i la verdura , el pa, els peixos, vaixelles
estris de cuina etc. ,  han esdevingut iconografia del cubisme. Sovint aquests elements casolans representats, transmetren missatges que trascendeixen els propis objectes, pot ser des d´un sentiment fins  una denúncia. Sembla ser que les obres pintades en temps de la Segona Guerra mundial  a França , reflexen el dolor i les penúries  gastronòmiques que afectaven l´entorn, també als artistes. En paraules de Picasso: «fins una cassola pot cridar!»

Sortim del Museu Picasso, però continúem sota la influència del gran pintor, perquè la pròxima exposició que tenim programada es troba precisament en el bonic  Passeig que Barcelona li té dedicat , és a dir
el Passeig Picasso , ubicat entre el barri del Born i el Parc de la Ciutadella.
El local és des de l any passat seu de la Fundació sense ànim de lucre
anomenada Fotocolectània. Molt recomanable una visita a la pàgina web de la Fundació.

www.fotocolectania.org/

És de les que parlen bé dels seus responsables. Informa dels objectius i les múltiples activitats que desenvolupa la Fundació , la majoria dedicades a l arxiu i  difussió de les obres fotogràfiques. El local també es mereix la visita. . Abans de ser remodelat  com a lluminosa sala d´exposicions, amb  anexes per a activitats relacionades amb els objectius de la Fundació,  l´ocupava “la Comercial de guarnicioneria” un establiment de llarga tradició dedicat a la fabricació i venda d´articles eqüestres.

L´exposició  consistia en un conjunt de fotografies de l´autor nordamericà Saul Leiter,(1923-2013),  representatives de l´etapa en què Leiter es va
proposar interpretar la ciutat de Nova York amb del seu treball fotogràfic a
peu de carrer, en el transcurs dels anys cinquanta del segle XX. Leiter va
ser pioner de la utilizació artística de la fotografia en  color, i va experimentar intensamente en aquest camp , com a conseqüencia i  a
partir de la seva experiència prèvia com a pintor, que finalment va
canalitzar cap a la fotografia ,

     

 

               

La foto l´hem fet a la Plaça de Jaume Sabartés, darrera el Museu Picasso.

No ho hem acabat de verificar, però els indicis són que es tracta d un Ombú,   phytolacca dioica, espècie que ja havíem fotografiat a Montjuic-

https://elarbolquehabla.wordpress.com/2012/08/01/los-ombues-de-barcelona-i/

https://es.wikipedia.org/wiki/Phytolacca_dioica