F.Miró: K.Attia "Les cicatrius ens .." MNAC: "Gala Dalí: Una habitació pròpia.." "La cuina de Picasso" FOTOCOLECTANIA:S. Leiter

   

Ha tornat la tardor i poc
a poc anem deixant enrera la bogeria de l´estiu. La calor implacable, les
anades i vingudes  per carreteres i aeroports atapeïts,  els plats
exòtics i les platges turquesa  que a tot hora  ens perseguien 
des de la pantalleta del mòvil . Per sort,   setembre posa 
ordre . Amb la tornada de  les criatures a l´escola, i amb una mica
de  fresca   posa cadascú al seu lloc i ens assossega.


A nosaltres, privilegiats
especímens de la tercera joventut , ens ve molt de gust agafar la xaqueteta de
l´armari  i reemprendre les activitats plaents i relaxades. Especialment
aquestes sortides per descobrir el país, i apropar-nos a tota mena de propostes
artístiques que museus i sales  ens posen constantment  a l´abast. La
qüantitat i la  varietat de les propostes ens permet viatjar en l´espai i
en el temps  sense necessitat d´ embarcar-nos en cap artefacte
volador.  I aprendre una mica, que no és poc. Descobrir indrets, admirar
vestigis de totes les èpoques i contextos , i experimentar  sovint
agradables   sorpreses…  o desconcert.                                                        

                                                                                                                  


La primera sortida  ha  estat una
posada al dia , un recorregut per quatre mostres que s´han exhibit durant
l´estiu a Barcelona, que han estat ben valorades en la premsa, i que  no
podiem deixar per més endavant perquè totes es troben en la darrera fase dels
respectius períodes d´exposició. 

                                                                                                                                                                                                                                                   

Kader Attia «Les cicatrius ens recorden que el nostre passat existeix» Fundació Miró


Kader
Attia és francoalgerià, va viure a Barcelona durant tres anys, en una etapa
 important per la seva formació artística , des dels 23 fins als 26 anys,
i ara està en la cinquantena. El seu art abarca técniques i procediments
diversos. Crec que hauríem de dir que es tracta d´un artista conceptual, perquè
treballa al voltant d´una idea,  que mira de representar  a través de
diferents composicions i materials. La mostra reuneix diverses creacions la
majoria de les quals pretenen plasmar la idea de les cicatrius com a testimoni
del passat, i de passada,  el concepte de reparació. Uns temes que han esdevingut una referència constant en l´obra d´aquest artista. Dues de les sales estan ocupades per dos conjunts d´escultures que ens evoquen les conseqüències d´un desastre bèl.lic. Es tracta de dues instal.lacions impactants, que fàcilment ens imaginem en un entorn digne, d´una ciutat gran, com homenatge a les víctimes dels conflictes armats i, a la vegada, com un crit,  que ens alerta del mal que ens podem fer si reincidim en aquells conflictes. La exhibició també inclou diverses peces de fusta i teles per il.lustrar la noció de reparació. i per plantejar una i una altra vegada questions com: Cal esborrar els senyals deixats per la ferida, per oblidarla ? Posar en evidència les cicatrius del mal, pot ser un bon camí per a la  reparació ?

                                                                                                                                                                                                                                                        

“Gala
Salvador Dalí, una habitación pròpia a Púbol
MNAC

Es tracta d´una mostra important,  que reuneix un número  considerable de pintures representatives de la
obra de Dalí,cedides per la Fundació Gala Dalí de Figueres i per altres
institucions d´arreu del món. Tant és així, que segons hem llegit en la ressenya
que en va publicar El País a primers de juliol, s´hi ha destinat l´equivalent
al  60% del pressupost anual del MNAC. Els organitzadors proposen com
eix  temàtic de la exposició el possible protagonisme de Gala com a
co-creadora de l´obra de Dalí, que trascendiria, per tant,  el que
tradicionalment se li havia adjudicat com a musa i model. 

Els estudiosos de l´obra de
Dalí, entre els que hi figura la comissària d´aquesta mostra, en el curs de les
darreres décadas han intentat concretar i justificar  aquesta nova
interpretació de la figura de Gala. Des de la mera intuició basada en les dades
biogràfiques del personatge, han passat a cercar i reunir tot allò significatiu
entre el llegat per a documentar la seva influència, més enllà del rol de musa inspiradora. Alguns dels elements suggeridors
del paper creatiu de Gala s´han recollit en aquesta mostra. Bàsicament es
tracta de cartes que Gala va intercanviar amb el seu primer marit, poeta i
figura destacada  del moviment surrealista, i amb el mestre d obres que va
tenir al seu càrrec la restauració del castell de Púbol. I  un parell
d´objectes , com  el barret amb forma de sabata –  dissenyats per
Gala. Els defensors del nou paper que li hauríem de reconèixer a Gala
recolcen  també aquesta interpretació en el fet que el pintor, a partir
d´un moment determinat va signar els seus quadres com a Gala Dalí. I consideren
tanmateix la possibilitat que també fossin iniciativa de Gala la creació de les
escenes representades,  així com del personatge públic de Dalí. És  a
dir,  la creació del propi artista com una obra més, que es complementa
amb tot allò que s´expressa en la pintura.


Com a  visitants no
podem opinar sobre fins a quin punt podem considerar Gala co-autora de l´obra
de Dalí. Sembla que els protagonistes no van tenir cap interés en vida en 
desvetllar  aquest enigma. La visita ,a més de convidarnos a pensar 
sobre la peculiar relació entre aquests artistes,   ens obra nous
interrogants,  i ens suggereix que està pendent un llibre o una película
que s´aproximi a aquests personatges   a partir del testimoni 
de les persones que s´hi van relacionar.


Va triar Gala passar a la
història  exclussivament com a companya i musa de l´artista? 


Se sentia bé en aquest
paper,  si en realitat era ella la ideóloga de les obres, a partir de la
seva vinculació al corrent surrealista ?


El silenci de Gala sobre la
seva influència,  formava part de la construcció del personatge del diví
Dalí?


Com hagués rebut el món
artístic l´obra daliniana si hagués considerat el pintor com a mer executor
-amb una tècnica pictòrica exquisita-  de les obres.              

     

                                                                                                         


   La cuina de Picasso, Museu Picasso

Aquesta exposició temporal del Museo Picasso es una altra de
les importants que s´han exhibit a Barcelona aquest estiu, Perquè ha reunit
obres de Picasso,  de més de trenta
procedències, entre museus, galeries i col.leccions particulars, Totes aquestes
obres, han estat sel.leccionades  per la
seva relació –desde punts de vista diversos- amb el  tema de la cuina que anuncia el títol de la
exposició. Hi predominen les imatges dels aliments, i dels objectes de la vida
quotidiana  relacionats amb la  el.laboració i conservació del menjar i les
begudes, i tanmateix les escenes captades ens els restaurants on la colla
d´artistes que es relacionaven amb el pintor compartien àpats i tertúlies.


Tal com hem pogut llegir en el dossier de premsa de la
exposició,  Picasso , amb la seva
reiterada tendència a treballar aquests 
temes va desacralitzar la pintura , i va voler donar valor poètic-artístic
a les activitats quotidianes. Com a conseqüència  la fruita i la verdura , el pa, els peixos, vaixelles 
estris de cuina etc. ,  han
esdevingut iconografia del cubisme. Sovint aquests elements casolans
representats, transmetren missatges que trascendeixen els propis objectes, pot
ser des d´un sentiment fins  una
denúncia. Sembla ser que les obres pintades en temps de la Segona G uerra mundial  a França , reflexen el dolor i les penúries  gastronòmiques que afectaven l´entorn, també als artistes. En paraules de Picasso: «fins una cassola pot cridar


 

Sortim del Museu
Picasso, però continúem sota la influència del gran pintor, perquè la pròxima exposició
que tenim programada es troba precisament en el bonic  Passeig que Barcelona li té dedicat , és a dir
el Passeig Picasso , ubicat entre el barri del Born i el Parc de la Ciutadella.
El local és des de l any passat seu de la Fundació sense ànim de lucre
anomenada Fotocolectània. Molt recomanable una visita a la pàgina web de la
Fundació. 


www.fotocolectania.org/

És de les que parlen bé
dels seus responsables. Informa dels objectius i les múltiples activitats que
desenvolupa la Fundació , la majoria dedicades a l arxiu i  difussió de
les obres fotogràfiques. El local també es mereix la visita. . Abans de ser
remodelat  com a lluminosa sala d´exposicions, amb  anexes per a
activitats relacionades amb els objectius de la Fundació,  l´ocupava “la Comercial de guarnicioneria” un establiment de
llarga tradició dedicat a la fabricació i venda d´articles eqüestres.

L´exposició que hi
vam veure consistia en un conjunt de fotografies de l´autor nordamericà Saul
Leiter,(1923-2013),  representatives de l´etapa en què Leiter es va
proposar interpretar la ciutat de Nova York amb del seu treball fotogràfic a
peu de carrer, en el transcurs dels anys cinquanta del segle XX. Leiter va 
 ser pioner de la utilizació artística de la fotografia en  color, i
va experimentar intensamente en aquest camp , com a conseqüencia i  a
partir de la seva experiència prèvia com a pintor, que finalment va
canalitzar cap a la fotografia ,


       


               

La foto l´hem fet a la Plaça de Jaume Sabartés, darrera el Museu Picasso. 

No ho hem acabat de verificar, però els indicis són que es tracta d un Ombú,   phytolacca dioica, espècie que ja havíem fotografiat a Montjuic-

https://elarbolquehabla.wordpress.com/2012/08/01/los-ombues-de-barcelona-i/

https://es.wikipedia.org/wiki/Phytolacca_dioica



Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

− 1 = 7