Castell de Púbol, “Natura en evolució, de Van Goyen a Pissarro i Sacharoff” a l Espai Thyssen del M.d´Història S.Feliu d Guíxols

Hem aprofitat el desplaçament al Baix Empordà per  l´exposició temporal de l´Espai Thyssen,  per arribar-nos abans al Castell de Púbol, un indret que té
l´interés d haver estat escenari de la darrera etapa de la vida de Gala, la
suposada musa del mestre Salvador Dalí.    El castell conserva el
mobiliari i la peculiar decoració que ells van triar, i acull  la tomba de
Gala en una de les seves dependències. Com a castell a penes si fa honor a
aquesta denominació, perquè es tracta d´un edifici discret , amb un aspecte
exterior  poc reformat , molt integrat en el modest entorn rural  de
la pedania de Púbol i del petit municipi de La Pera, dels quals
forma part. L´entorn de l´emplaçament és ideal:. Les terres del Baix
Empordà transmeten serenor i placidesa en aquesta època de l´any.

Els elements que es concentren a l´interior –des d´un tron daurat i  encoixinat, fins una col.lecció de vestits d´alta costura, o un cadillac-  parlen de la peculiar forma d entendre la vida dels dos artistes .

Deixarem definitivament el tema de la idiosincràcia de la seva relació  en mans dels que   l´estudien, tal  com  ens mostrava fa quinze dies  la expo que vam visitar al MNAC «Gala Dalí una habitació pròpia a Púbol»

Però no podem evitar pensar que si la relació Gala Dalí va perdurar en el temps, debia ser perquè es necessitaven,

Fins a quin punt per vendre  el personatge i l´obra del pintor, i-o per  equilibrar els respectius desequilibris, i-o per crear conjuntament les imatges que Dali pintava i-o per tants altres  obscurs motius? Tot a la vegada i en una proporció oscilant al ritme de la tramuntana?

Ara diuen que sobre la història d aquest amor delirant en fan
una òpera… El tema promet !

https://www.larazon.es/historico/879-jaime-salom-al-final-gala-no-soportaba-a-dali-QLLA_RAZON_380186

Cada temporada,  en l´espai Carmen Thyssen del Museu d´Història de Sant Feliu de Guíxols es presenta una exposició que recull un conjunt  de pintures de la col.lecció de la baronesa, representatiu d´una etapa, un corrent o una evolució de la història de l`art pictòric. Els dos darrers anys la mostra s´ha dedicat a l´evolució del paisatgisme, en dues etapes diferents. Si l´any passat podíem contemplar la evolució de la mirada i la tècnica dels artistes a partir de Van Gogh fins a les avanguardes, aquest any
l´exposició ens mostra  la transformació  del paisatge des de les
primeres manifestacions d´aquest gènere, amb els pintors holandesos del segle XVII,  fins el segle XX , quan el paisatge es mostra a través de la mirada
dels fauvistes,  els surrealistes, i els expressionistes. L´exposició es
complementa amb dues obres de

lapintora Olga Sacharoff, que, tot i no compartir el tema de la mostra,
s´han inclós com un homenatge a aquesta artista.

Tal com llegim en el fulletó de l´exposició, són els pintor holandesos els que comencen a plasmar el paisatge com un entorn amable, amb representacions d´indrets concrets que es poden identificar, i sovint amb la presència d´elements que evoquen la història, i d escenes qüotidianes. El paisatge ja no és només un escenari de l  esdeveniment o  tema   que l´artista vol plasmar, sinò que és el seu centre d interés . Més endavant comprovem que els paisatgistes insisteixen en el naturalisme però tendeixen a mostrar escenes exòtiques,  de les colònies o de païssos llunyans. Segur que aquells  quadres desvetllaven l interés  i la imaginació dels europeus,  impossibilitats en aquella època de visualitzar aquells indrets remots per qualsevol altra via.

El segle XIX l´impressionisme canviarà substancialment  la mirada artística sobre el paisatge amb el tractament de la llum com a  qüestió primordial. El
paisatge passarà a ser, de llavors encá,  un recurs per aplicar noves
tècniques,  innovacions estètiques, i també per plasmar noves teories i conceptes renovats  al voltant de l´art i la pintura.

L´exposició destaca Pissarro com un dels pintors més representatius  de la evolució del paisatgisme en el transcurs del segle XIX .Aquí incorporem un dels seus paisatges, en el que  es manifesta l´impressionisme amb el protagonisme  de la llum i del coloral costat d´un altre paisatge representatiu de la pintura holandesa del segle XVII

Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes, 1634 (Van Goyen)

L´ermita (Pissarro)

                                                                                                                                                

                                                                                                                                                        

https://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

Xiprer (Cupressus sempervirens) fotografiat al jardí del castell de Púbol

Els xiprers i la resta d´arbres del jardí ens assosseguen,  després del viatge su-rreal per l´univers dalinià . Un indret Irracional,  indesxifrable i desmesurat…  com els elefants que descobrim entre el fullatge del jardí del castell

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

+ 70 = 72