Besalú: Pont Vell, Sinagoga i banys jueus, església St Pere, itinerari pel nucli antic, Museu miniatures. Banyoles: museu Darder

Com un  regal d´algú que ens estima  va ser el dia esplèndit  que vam gaudir en aquesta sortida. Tenint en compte que va  arribar després d´una quinzena de dies de pluges i tempestes, de cel gris  i de previsions de baixada de temperatures. I que l´aigua i la grisor van tornar l´endemà mateix,  per a recuperar el protagonisme que els  correspon en aquest tram de tardorhivern que estem transitant. Fixeu-vos en  la llum i el cel blavíssim de la foto. Imagineu-vos les muntanyes blanques de neu que es dibuixaven al fons del paisatge, -que no vam tenir l´encert de retratar- . I gairebé notareu el solet i la fresqueta que amablement  van acompanyar  la nostra passejada per Besalú.

La primera
impressió és que el pas del temps i de la història han respectat amb una
delicadesa insòlita el nucli medieval d´aquesta vila. De tal manera que ara sembla un escenari disposat per a la gravació d´una sèrie o una peli d´época.
Però la realitat, gairebé mai  és tant el resultat del tracte  privilegiat de la fortuna, sinò més aviat de
les decisions més o menys assenyades que s´han pres en el trajecte . Ens hi fa
pensar l´anèctoda que ens explica la nostra guia de la visita: Conta que el 1880
es va  haver d´enderrocar l´emblemàtic Portal
d´accés, sobre el Pont Vell  per tal que
poguéssin transitar des de  Girona cap a
Olot les màquines que havíen de fer possible la revolució industrial. Sota el portal
fortificat  passava en aquell temps la única
carretera que unia aquestes dues capitals. Afortunadament molts dels ímponderables patits pel pont i pels edificis
emblemàtics de Besalú,   van
ser subsanats posteriorment per gent que  van tenir  la voluntat  de conservar el patrimoni ancestral.i, a la vegada, el poder polític i econòmic per poder-ho fer.

http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/seminari/id31_joanjaume.pdf

Val la pena  remarcar que  el Pont Vell de Besalú, tal com es veu a la fotografia, no creua el riu Fluvià en una línea recta perpenticular a les ribes, com la gran majoria  dels ponts que atravessen la gran majoria de rius del planeta, sinó que ho fa formant un angle. El motiu ´d´aquesta raresa és que els constructors van voler aprofitar els talussos de pedra que existíen en la llera del riu per recolzar hi  els arcs del pont, i fer-lo més resistent. 

El-micve-de-Besalú

Les restes de la sinagoga i els banys, són testimoni de la presència d´una comunitat jueva significativa a la vila , entre els segles XI i XIV. Constava d´unes vint famíllies, i suposaven aproximadament un vint per cent de la població. Al igual que els jueus de Barcelona, van acabar abandonant la vila, en ser acusats i perseguits injustament com a causants de lá gran epidèmia de peste que s´esdevingué el segle XIV. El recinte dels banys tenia el nom de micve, i  és un subterrani accessible per escales i ocupat totalment per una  piscina amb aigua que s´alimentava directament d´una font contígua, Es tracta d´un dels pocs exemples que es conserven de recintes d´aquesta naturalesa. Els banys que els jueus  practicaven en aquests recintes, no tenien res a veure amb la higiene,  ni amb l´esport, sinò que eren rituals simbòlics, religiosos, per a la purificació espiritual.

Podeu clicar a  L´església de l´antic monestir de Sant Pere per accedir a la història i conèixer els trets principals de la bonica ´església que vam poder visitar a Besalú. Com a curiositat al marge, afegirem que és la primera església que hem trobat, acondicionada amb plaques de calefacció darrera els respatllers dels bancs. Heus aquí  un petit  gran   detall que  sens dubte deu millorar  el confort dels feligresos, pot ser inclús incrementi l´assistència als oficis religiosos i,qui sap si,  en conseqüència, fins i tot podria millorar  a llarg termini   les espectatives de redempció i de vida eterna dels besaluencs. 

Els capitells del deambulatori de l´àbsis són els elements artístics més valorats d´aquesta església

El Museu de miniatures éstà ubicat  molt a prop  de  l´esglesia de Sant Pere, en un edifici que havia estat una fàbrica. S hi exposen peces col.leccionades per un joier gironí que ara és el director d´aquest peculiar museu. La visita resulta sorprenent, perquè el món de les miniatures  és desconegut per la majoria dels visitants Només quan ens endinsem en l´exposició ens assabentem que les peces exposades  es classifiquen en tres graus:

les miniatures, que podem observar a ull nu, la gràcia de  les quals està en la gran quantitat de petits elements que configuren una escena. La majoria de les escenes que anem observant (no sé si totes) representen  botigues farcides d´objectes com ara rellotges, barrets, pots de farmàcia, etc., com si fossin de joguina.

les miniminiatures, que pel seu tamany només podem observar a través d´una lupa.

les microminiatures , pura filigrana,  els elements de les quals  només  es poden desxifrar  a través del microscopi

                                                                                

 agulla de pit amb la plaça de St Pere del Vaticà formada per un mosaic de més de 300 mini tessel.les

Algú ens comenta al sortir que hem gaudit d´un
privilegi al poder visitar aquesta exposició sense fer cues, ni competir amb
altres visitants per l´accés a les vitrines.. És probable que la presència
massiva de turisme de cap de setmana dificulti la observació pausada dels
detalls que demana aquest museu. Però              ja  fa temps que sabem que
res  és perfecte. I el mateix  privilegi que ens permet passejar per
Besalú  un fantàstic matí de dijous, que la majoria de la població ha de dedicar
a   la feina, ens impedeix completar les visites a la resta dels
suposats punts d´interés de l´itinerari, Precisament perquè només es poden
visitar el cap de setmana


Quedem-nos amb  la cara positiva de la
qüestió , i busquem  la perfecció per  altres vies, De moment, provarem amb un bon dinar . A un preu tan popular que ens fa pensar que aquest establiment deu atraure cap
a Besalú  els viatgers del cap de setmana tant o més que els edificis i la
història.que s´hi amaga.

La tarda aviat tanca amb contundència la
finestra de bon temps que hem tingut fins el migdia. Comença a fer fred.  Busquem un lloc dels voltants per completar
la jornada, i ens dirigim cap el Museu Darder, de Banyoles

Aquest
museu té l origen en la donació que el veterinari Francesc Darder (1851-1916)
va fer a Banyoles, de la col.lecció que havia reunit com a resultat de
la  dedicació de part de la seva activitat professsional, a la taxidèrmia.
La col.lecció aportada per Darder va permetre crear el museu, i d´ençà de la seva
mort s hi han mantingut  les exposicions d animals dissecats. La mostra ha subsistit durant més de cent anys , com a exemple de les pràctiques i maneres d  estudiar les ciències naturals,
pròpies del segle XIX. Durant molts anys les restes dissecades d un humà
s´incloien en el conjunt exhibit. Fins que a les darreries del segle XX, el
«negre de Banyoles» va ser retirat, després de ser objecte d intensos
debats,  arrel de les denúncies de diferents col.lectius sobre la
improcedència de la seva exhibició. Actualment, la col.lecció Darder continua
formant part del museu, però  s´exposa parcialment en el subterrani de l´edifici.. La resta d´elements només els podem entreveure en la penombra, ,   a través d´una vidriera que conecta amb el magatzem, el qual,  tanmateix, podria estar il.luminat.

Les
plantes principal i primera estàn ocupades respectivament per una exposició
temporal sobre les excavacions del poblat neolític de la Draga, vora l´estany,
i per l Espai d´interpretació de l´estany, Totes dues mostres ofereixen
informació interessant per millorar els nostres coneixements sobre un element
geogràfic peculiar, com és l´estany de Banyoles, , i sobre el poblat neolític que es va establir en el seu
entorn. Val la pena destacar que la Draga  és un dels tres únics poblats
neolítics lacustres dels que s´ha tingut notícia a Europa ara per ara.

una MIMOSA de Besalú, fotografiada des de la terrassa on acaba la visita la sinagoga

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

+ 23 = 30