MACBA:Jaume Plensa;Fira StaLlúcia;Claustre M.Marés,Catedral de Barna.;Instal.lació Pl.St.Jaume;CAIXAFORUM:Velàzquez i segle d´or

bola-ari-o.jpg

A diferència d´altres instal.lacions d´art contemporani que hem pogut conèixer fins ara, la majoria de les obres de Jaume Plensa entren pels ulls. Estéticament son belles, i provoquen en l espectador una sensació de calma. Fàcilment ens les imaginem  integrades  en un entorn urbà, convidant els ciutadans  a aillar-nos del soroll,  i , com diu l´artista, a reconèixer dins nostre el valor de la pròpia experiència. Les obres de Plensa estan  lluny de la provocació i del desconcert que persegueixen  altres artistes, Però en la quietud plantegen preguntes sobre la condició humana, les emocions, la raó  la  història i la  cultura, tal com llegim en el fulletó de l´exposició. Un gran interrogant és la peça que serveix per presentar el conjunt de la mostra. Pensem que  tanmateix  les escultures i les instalacions de Plensa es podríen presentar  com a pura poesia visual.

És fácil d´entendre l´èxit que aquest artista barceloní està assolint arreu del món. Les seves obres dignifiquen l´entorn on s´han d´integrar. El mateix
autor explica l´esforç que dedica a aconseguir aquest efecte, que consisteix básicament en documentant-se a fons sobre totes les característiques del lloc ,no tan sols urbanistiques, sinò de tots els aspectes relacionats amb la història, la tradició , els conflictes que afecten la comunitat, etc etc.

Imprescindible la visita a aquesta exposició del MACBA per  conèixer l´ obra d´un artista del nostre país  d´una enorme  projecció internacional. I sobretot, perquè ens motiva a descobrir  el personatge i el  pensament que sustenta les seves creacions. Plensa té molt a dir -i ho diu molt bé- , per exemple , sobre aquell gran tema que tantes vegades ens ve a trobar en el curs dels nostres recorreguts per museus i galeries :

El concepte d´art.

Mentrestant, en aquests enllaços podeu disfrutar

D´una entrevista on Plensa explica els seus interessants punts de vista al voltant d´aquest i altres temes.

Un article sobre una obra que va aportar a la Bienal de Venècia de 2015 que, al meu entendre, exemplifica la màgia que es pot generar a partir de la integració d´una obra contemporànea en un edifici històric.

una web, per practicar l´anglés, i perquè inclou imatges de les dues obres instal.lades per Plensa a St Giorgio Magiore de Venècia en aquella Bienal.

Aquesta sortida la vam fer el dijous 13 de desembre, dia de l´any gloriós, segons canta  el romanço de Santa Llúcia. Com els seus protagonistes,  rondavem pels vols de la Plaça Nova. Així doncs ,  no podiem passar de llarg i ens vam arribar  a la fira . Les  parades, els caganers i les llumetes.  Tot  perfumat amb aromes de d´avet,  de molsa i d´éucaliptus. Per confirmar que  torna Nadal i que més enllà dels carrers il.luminats i els anuncis cridaners, cadascú de nosaltres  l´hem de cuinar d acord amb les pròpies preferències. Quèia una pluja fina i  vam passar per la fira  a pas lleuger. Però vam  respirar fondo.  per ensumar aquella olor de  verd i  sentir que s´acosta la festa.

Després,  vam anar cap el claustre del Museu Marés  Allà s´hi exhibeix any rera any  un pessebre clàssic, muntat per l´Associació de Pessebristes de
Barcelona, amb tots els ingredients tradicionals, cosa  que ni de lluny
vol  dir que el pessebre sigui igual cada any. Aquesta vegada, per exemple,
reflecteix el paissatge dels entorns del Pedraforca, i hi  destaca la categoria de les figures. No cal dir que recomanem la visita, sobretot  a tots aquells que,  malgrat que els signes del temps ens allunyen tant dels miracles , com  de les delicades figures de fang, quan arriba aquesta època de l´any, ens ve de gust i ens  reconforta  continuar la tradició de fer el pessebre.

http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacael-pessebre-del-museu-frederic-mares-ens-proposa-una-passejada-pel-pedraforca_736770

Potser va ser per influència de  Santa Llúcia que vam poder entrar a la Catedral sense pagar; perquè altres vegades ho haviem intentant i sempre ens demanaven de passar abans per la guixeta.

Va estar bé el recorregut pel claustre, i retrobar-hi  les simpàtiques oques de tota la vida.. Enmig de la reproducció d´un entorn pessebrístic sense pretensions artístiques, en el pati central del claustre, ens crida la atenció la presència d uns galls majestuosos. Interpreterm que es tracta dels representants del col.lectiu de víctimes  dels excessos gastronòmics que tots ens disposem a  perpetrar d aquí pocs dies, en major o menor mesura.

Però la visita a la catedral va superar les espectatives  perquè vam
comprovar que el seu interior lluia tot el seu esplendor. Gràcies a una magnífica il.luminació, tots  els elements teníen un relleu especial, els mateixos elements que en altres ocasions i circumstàncies poden passar
desapercebuts A destacar  les imatges de l´altar major que formen el
conjunt anomenat L´exaltació de la Creu, una obra de 1975, de Frederic Marés, segons hem pogut llegir a la web. Junt amb aquesta informació
també ens ha agradat assabentar.nos que la catedral de Barcelona està
dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia i constatar que el seu interior és molt més espectacular que la imatge que habitualment en tenim,  vista des de fora.

De la instal.lació nadalenca de la Plaça Sant Jaume no en parlarem  per ara. D´acord en que seria reiteratiu un altre pessebre tradicional en aquest emplaçament proper al claustre del Marés. Però entre un pessebre clàssic i la extranya instal.lació d´aquest any hi ha un recorregut massa llarg. Explorant a mig camí d aquest trajecte , sembla que els creatius que reben aquest encàrrec de l ajuntament haurien de trobar d ara endavant millors propostes, per aconseguir  que el  missatge festiu de la instal.lació arribi  a tots els visitants.

Avançada la tarda, varem visitar l´exposició “Velàzquez i el Segle d´or” recentment innaugurada en el Caixaforum. Important, com ho són sempre les exposicions que podem veure en aquest centre. Una visita imprescindible per lá categoria que  sempre s ha atribuit a aquest pintor, potent punt de referència  dintre de  la història de la pintura espanyola i mundial

L´ exposició ens ha permés admirar set de les obres més destacades de Velàzquez, procedents del museu del Prado, -i de passada ens hem assabentat d una curiositat que ignoravem; com és que aquest és el número màxim de quadres del mateix autor que es poden despenjar de la seva ubicació habitual per a ser cedits i exhibits en mostres temporals-. El conjunt d´aquestes set obres és representatiu dels tres grans temes que van ocupar la trajectòria artística d´aquest pintor: els  retrats de la família reial, com a pintor de la cort de Felip IV, els temes religiosos, pel gran  protagonisme que tenia la religió en aquella societat, i els temes mitològics, que predominaven en el context més ampli de la pintura europea.

Al costat de les set obres de Velàzquez, hi podem admirar obres d una llista llarga de grans mestres espanyols i europeus contemporanis d´ell,  aquells que  compartien  el seu marc de referència. Encara que hi ha representants de diverses procedències geogràfiques,   hem de tenir en compte que en aquells moments l imperi espanyol arribava molt lluny i molts  països estaven sota la seva influència

Rubens, Ticià, Brueghel, Luca Giordano, Ribera, Zurbarán, Murillo, Alonso Cano, Sánchez Coello, són alguns d´aquests representants de l´època daurada de l´ Imperio , les obres dels quals podem admirar vora de les pintures de Velàzquez. Un privilegi poder  observar  les  referències comunes, influències i peculiaritats.en les pintures d´aquests  artistes.de fama universal.

avet nadalenc de la Plaça de Sant Jaume situat al cantó oposat de la plaça, on es troba la Instal.lació que no hem comentat 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

48 − = 38