Seu del Parlament de Catalunya:visita guiada; Palauet Casades:visita guiada; Arxiu fotogràfic Barna: exp. E.Olivella

Aquesta és la primera sortida que no hem fet en dijous, per poder incloure  una de les cases singulars de Barcelona que només es poden visitar  un altre dia a la setmana,  És el cas  del Palauet Casades, seu del Col.legi d´advocats de Barcelona, que és accessible per als visitants  només els dilluns. en una  visita guiada, que permet  conèixer l´edifici i la seva història , i inclou una sorpresa adicional, com és l´accés a  la  biblioteca .

La biblioteca és espectacular, i no va ser la primera sorpresa de la jornada. Vam sortir, com sempre, a les 9, i l´ experiència de les entrades a Barcelona a aquesta hora del matí ens feia témer que potser no arribaríem a temps d´esmorzar i ser  a l´entrada del Parlament a les 10,45 tal com
ens havíen demanat. Però el trànsit a la carretera i  l´accés a Barcelona presentava aquest dilluns 7 de gener un aspecte insòlit, una  circulació
completament fluïda, talment com si fos un festiu   Algú em pot confirmar  si tal meravella es  repeteix tots els dilluns?  És que tots els automovilistes que faltaven en la cua d´entrada a Barcelona s´havien agafat el dia 7 com una prolongació de les festes ?  Alguna altra explicació més o menys paranormal?  Per ara,  un enigma que m´agradaria resoldre……

Així doncs, ens va sobrar temps per  esmorzar i arribar puntualment a la
entrada del Parlament per a la visita guiada que havíem reservat. Ens hem
acostumat a veure per televisió imatges de les diferents estances d´aquest
palau, com escenari de les trifulques polítiques del nostre país. També sabem que inicialment formava part de la ciutadella militar que el rei Felip  V va erigir per tal de  sotmetre´ns, un Cop derrotats en la guerra de Succesió. I tanmateix resulta interessant escoltar tots els detalls de la història, i observar com es reconeixen en l´arquitectura i la decoració del palau elements contradictoris,  testimoni dels diversos destins  que ha tingut l´ edifici, i com conviuen i configuren un  entorn molt digne,  sobri i elegant

Des de la seva construcció,  en les primeres décades del segle XVIII, fins l´any
1869,  l´edifici va acollir l´arsenal de la ciutadella, i va ser un dels tres únics edificis del recinte  que no va ser enderrocat, després  que el general Prim – català, president del Consell de ministres del govern d Espanya- fes donació de la ciutadella a la ciutat de Barcelona, per esbargir l´animadversió que el recinte militar continuava avivant entre els ciutadans,  però sobre tot per posar de  relleu al seu paper com a valedor de les causes dels catalans a Madrid.

Vint anys després  de la donació, l ajuntament de la ciutat promou una reforma en profunditat de  l´antic arsenal, per convertirlo  en un palau reial, amb la intenció d´oferirlo com a residència de la família reial, durant les seves visites a Barcelona. L´espectacular reforma es va realitzar i en són testimoni les làmpares , les columnes, les escales de marbre, i les sales versallesques entre altres nobles elements afegits sobre les austeres pedres del arsenal.

Però, com és habitual, alguna cosa es va trencar en el festeig entre els barcelonins i els reis d´Espanya. i la  oferta del palau mai va ser acceptada.. De tal manera que  l´emplaçament,  va passar a ser  successivament seu
de diverses institucions , a remolc de les anades i vingudes  de la història
del país .

Heus aquí la successió d´activitats acollides pel palau en el transcurs dels segles XX i XXI

L´any 1900 l´ajuntament de Barcelona destina l´edifici a Museu
municipal d´art. Posteriorment, l´any 1932 el cedeix al Parlament de Catalunya, per tal d`emplaçar-hi la seva seu.. Però a partir de la derrota de la
república,  l´any 1939, l´edifici recupera durant sis anys  el seu originari caràcter militar i repressor; fins que , a partir de 1945, passa a acollir una  altra instal.lació museística, en aquest cas les ol.leccions del Museu de Arte Moderno i el Gabinete Numismàtico de Catalunya. Fins l´any 1980. Que
va ser quan l´ajuntament va cedir parcialment el palau,  com a seu del
recuperat Parlament de Catalunya.   Posteriorment, l´any 2004, aquesta institució passaria a ocupar la totalitat de l´edifici,

La visita val la pena; permet fer preguntes i aclarir dubtes sobre les funcions del nostre parlament, Però sobre tot ens deixa amb ganes de saber més sobre el seu dia a dia. La guia ens assegura que a internet es troben les gravacions de les sessions i pot ser també hi  trobarem informació sobre els procediments que segueixen les qüestions  i projectes que s´hi discuteixen. Si més no la buscarem i , si és possible, programarem una altra visita,  per assistir com a públic a una de les sessions

https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=8275008&p_cp3=8275318

El Palauet Casades va ser construit l´any 1883, com a residència  d´una familia benestant: la de de l´empresari Pau Casades i Espoi, que
havia assolit un gran éxit  i prosperitat econòmica a partir de l´
explotació d´un negoci d´estampació de teixits  en el barri barcelonés del
Raval. La casa es va aixecar en el xamfrà dels carrers Mallorca i Roger de
Llúria, en ple Eixample, una zona que en aquells anys s´estava urbanitzant  a bon ritme, seguint les directrius del Plà Cerdà. Fins arribar inclús a  ocupar i omplir de vivendes  la gran avinguda que creuava aquell indret, denominada Camps Elisis, que fins llavors havia estat  un gran espai públic,  només ocupat per zones verdes i instal.lacions destinades al gaudi i l´esbarjo de la població. L´estil arquitectònic de la residència Casades és neoclàssic i no s´hi manifesten  traces del Modernisme que estava a punt d´irrompre, descarat, pocs anys després, en el mateix entorn.

Davant del contrast entre les caracteristiques del palauet Casades, i  les cases i palaus modernistes no ens podem estar d´homenatjar,una vegada més,  la gosadia dels artistes i dels promotors del modernisme, no tant
perquè els resultats siguin millors o pitjors, que tot són gustos, sinò
per idear i recolzar respectivament aquells  projectes esbojarrats que  trencaven  amb tot el que s´havia fet fins aquells moments.

Ja hem dit que la visita inclou la curiositat d´entrar en la biblioteca del Col.legi d´advocats. Que sorpren per la gran quantitat, i l´antigüetat dels volums  que custòdia. Malgrat que la seva disposició en els incontables armaris sembla no respondre a cap criteri, ens aseguren que els
bibliotecaris localitzen fácilment qualsevol títol, gràcies al sistema
ancestral, pre-informàtic,  de les fitxes i les referències. Per sort o per desgràcia, augurem a la biblioteca un futur  com a interessant vestigi històric, més que com objecte útil de consulta. Sembla que avui dia Internet posa a l´abast dels col.legiats tot el que necesiten per documentar –se en la el.laboració de les seves defenses.

Interessant la visita guiada. Llàstima que, en consultar la web
del palauet, hem sabut que la casa inclou altres espais, com ara una remarcable sala d´actes, i un jardí, dels quals no en vam tenir cap informació.

La tarda, curta,fosca i freda com correspon a aquesta època de l´any, la vam ocupar amb una visita a l´Arxiu fotogràfic de Barcelona, el qual gaudeix del
privilegi de tenir com a veí, en la planta baixa del mateix edifici, el sensual
Museu de la xocolata.

Desafiant els càlids aromes del museu, i la temptació de quedarnos-hi a berenar xurros amb xocolata, pugem cap a l´Arxiu fotogràfic, sense saber res de l´autor de les obres exposades, ni de quin tipus, ni de quin tema són les fotografies.

El recorregut per les obres ens fa pensar que l´autor es va especialitzar , durant els anys 70 en inmortalitzar personatges i escenes del món de l´espectacle i de la cultura del nostre país. Perquè la majoria de les obres retraten músics, cantants, escriptors, actors,directors de cinema, etc en escenes que ens transporten als anys de la nostra primera joventut.

Però la llarga trajectòria fotogràfica i professional de Eduard Olivella inclou moltes altres facetes. Valdria la pena conèixer l una mica més. i apropar-nos al conjunt de la seva obra. Podem fer-ho ,per exemple, fent un petit tomb per la seva web, mentres ens prenem,  a casa, una olorosa i fumejant tassa de xocolata desfeta.

https://eduardolivella.weebly.com/about.html

https://eduardolivella.weebly.com/my-history.html

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

− 9 = 1