Casa Domènech i Montaner: Exp. Lluïsa Vidal; Estralls, taller de vitralls; Museu Marés de la Punta; Museu Can Caralt: Fragments

 

                                                                                                                       

 

Aquesta ha estat 
 una sortida de proximitat. Només faltaria que ens oblidéssim d´observar el
propi entorn quan ens proposem descobrir propostes interessants. I hem pensat
que els dies curts i el temps esquerp de gener, que ens limiten per gaudir dels
espais naturals i l´aire lliure, ens ofereixen a canvi la millor oportunitat
per programar algunes de les visites  que tenim a l´abast,   sense
desplaçar-nos més enllà del entorn de la nostra ciutat. I el programa ha
resultat ben variat: a Canet, hem  gaudit d´una exposició de dibuixos i
pintura , i d´una amena visita al taller de vitralls. A Arenys de Mar, del
Museu Marés de la punta , i a Llavaneres d´una selecció de fotografies
presentada per un col.lectiu d´artistes locals.

L´exposició de Lluïsa Vidal (1876-1918) és una petita mostra de la seva obra pictòrica, i inclou  dibuixos i esboços que l´artista publicava en la revista de carácter feminista Feminal. 

 

 

 

                                                                                                   

                                                                                                                                                               

Aquesta artista
va tenir la sort de nèixer en una família benestant, que, a contra
corrent del
que era habitual fins a les acaballes del segle XX, van procurar que
totes
les seves filles tinguessin la oportunitat d´estudiar i d´assolir amb
éxit una
activitat artística i professional, igual que els seus germans nois. La seva
carrera
artística com a pintora però, no va ser, ni de lluny,  un camí de roses:
Amb
anys d esforç i dedicació va aconseguir plasmar de forma brillant en les seves obres  el  post impressionisme  
que practicaven els mestres d´aquella gran etapa  de la
història
de la pintura. No perdem de vista que, a  criteri d´alguns artistes
destacats, tal com vam veure en la visita a  l´exposició de Picasso i
Picabia,
es considerava que en aquells moments, la pintura havia assolit el seu
punt
culminant, que ja no es podia anar més
lluny, i que el camí que llavors calia emprendre, era el de trencar-ho
tot per a començar de
nou. Lluïsa Vidal  havia nascut tot just cinc anys abans que Picasso , i tretze
anys
després que Sorolla, i en la seva obra s´hi reflexa  el mestratge
d´aquest  gran pintor post impresionista, malgrat les diferents
preferències en quant als temes representants, que, en el cas de Vidal,  són majoritàriament retrats i escenes
familiars.

Però, tot i haver assolit l´objectiu, impensable, de  guanyarse la vida com a pintora professional, degut a la excepcionalitat de la mirada femenina en
un món artístic dominat pels homes,  la qualitat de l´obra de Lluïsa
Vidal va ser sovint menystinguda, alguna de les seves pintures van ser presentades com a obra d artistes homes,   i la seva figura  va ser completament
oblidada després de la seva mort prematura als 42 anys.

Podeu llegir l´article sobre aquesta artista en la Wikipedia, tan extens i detallat, que sembla que vulgui 
compensarla d´aquest oblit injust.

 

Visita al taller artesà de vitralls :                                                                                             

https://www.estralls.com/

 

 

Ens reb molt amablement un dels
socis d´aquest  negoci, amb el qual hem concertat la visita. El taller s´ubica en un local  més petit del que
ens havíem imaginat, però l´explicació sobre les activitats artesanals que s´hi
desenvolupen, capta inmediatament la nostra atenció, gràcies  al dinamisme i l´entusiasme
amb que el nostre guia amaneix la presentació. En Miquel Àngel ens explica que la principal
activitat del taller és la creació i realització de vitralls emplomats, així
com la reparació d aquests elements decoratius, tant de disseny clàssic,com modern, d´acord amb
els encàrrecs que els arriben des d´ institucions públiques, religioses, i
tanmateix de particulars.Que a part d´aquesta especialització, l´activitat
del taller inclou també la resta de técniques
artesanes basades en les composicions amb vidre, com ara el Tiffany´s (que utilitza coure soldat amb estany, per unir les peces de vidre especial), o les composicions  encimentades, que s´incrusten directament en la paret

 

 

I que la vocació del taller no s´acaba en les composicions, sinò que inclou tècniques de decoració del vidre que requereixen la utiització del forn. En  particular, una  ens sorpren, perquè el resultat artístic s aconsegueix amb la fusió de dos vidres de diferent textura i color.

Tanmateix l´empenta d´aquests artesans els porta a afrontar els  reptes i projectes més diversos , sempre que s´hi relacionin la decoració i el vidre. Perquè disfruten amb la improvisació i la recerca dels col.laboradors apropiats i de les solucions més  innovadores. Per això, segons expliquen, estan disposats a no facturar amb rigor les hores que requereixen els projectes , sinò que, per posar preu a les obres procuren trobar aquell delicat punt d´equilibri entre el que val el temps que hi han dedicat, i el que el client pot estar en disposició de pagar.

Es tracta d´una questió  que probablement afecta -en el context de la  societat actual- tots els treballs artesanals. No vam atinar a preguntar-ho, però sembla que no existeix de moment la possibilitat que la producció industrial substitueixi, amb més o menys encert,  els vitralls artesans. Si mai però, gràcies a l´entusiasme dels pocs que  avui defensen amb dignitat aquesta activitat d´origen medieval, es posés de moda incorporar vitralls acolorits en les modernes  vivendes de disseny, intuim que els emprenedors  no trigarien a interesar-se pel tema i aviat, per bé o per mal,  se n industrialitzaria  la producció.

Fins llavors, llarga vida al treball artesanal i a les satisfaccions que gaudeixen els que el practiquen..  I al fràgil equilibri que els permet desenvolupar el seu talent a cavall entre un ofici i una afició!                                                                                                                                                           

 

                                                                                                                            

 

Al costat del
dinamisme que es respira en el petit taller, el Museu Marés de la Punta el
trobem una mica endormiscat, quiet i
solitari. Que no vol dir, ni de lluny, que no sigui imprescindible, ni
interessant.

 

Els seus
responsables han incorporat recentment , al costat de les sales destinades a l´exposició
de les puntes, dues noves instal.lacions, una dedicada a un recull històric de
la població, i una altra destinada a exposicions temporals, en la qual ara es troba en fase de muntatge
una exposició sobre la Guerra Civil. Sens
dubte aquestes noves sales acostaran nous visitants al recinte, que potser patia
una mica l´oblit dels arenyencs –per familiar i conegut – i dels forasters,  pel desconeixement
del passat rellevant de les puntes de coixí .

 

Honor i glòria a
la memòria del Sr. Frederic Marés, escultor i envejable apassionat del
col.leccionisme, que va tenir l´encert
de cedir les puntes i treballs d´agulla que guardava entre  les
seves col.leccions, per a ser exhibides en l´entorn més adeqüat, la vila marinera on l´artesania
de les puntes de coixí va ser una activitat generalitzada entre la població femenina,
fins a formar part de la ideosincràcia del poble i tanmateix  sustentar la seva economia,

 

Malgrat que hem d´acceptar que com ofici, aquest tipus d´artesania
ha quedat superat per la producció industrial, queden les puntaires per afició i algunes s´esforcen per transmétre-la
a la mainada.. Però si ens allunyem de l´entorn d aquestes persones, entre la població
barcelonina de menys de cinquanta anys,  en trobaríem un bon grapat que desconeix les puntes de coixí. Per això és tan
important que el Museu Marés de la
Punta continui ben viu i amatent , preservant i divulgant la seva història.

 

 

 

 

Ret  fi, treball de
punta de coixí, de cotó, característic de la costa nord de Barcelona 

  

 

                                                                                                                                                                                                            

 

FRAGMENTS                                                                                                         

Acabem la jornada visitant la exposició col.lectiva de fotografies, que el Grup Foto SERENAVALL presenta en el Museu Arxiu Can Caralt,
de Llavaneres Es tracta d´una col.lecció de fotos de temàtica i característiques
extremadament diverses. Des de les que mostren artístics esclats de colors,  els  rostres d´animals salvatges, fins una clàsica fotografia de
casament. Per tots els gustos….Nosaltres, aquí,  incorporem, com a mostra, una de les que més ens han agradat .                                                                                   

 

 

 

Olivera,
que hem fotografiat a tocar de la  la facada lateral de l Església de Santa Maria
d´Arenys de Mar

 

escolteu, si us ve de gust, una canconeta que li dediquem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

19 + = 26