Poble Espanyol Barcelona: Fund.d´Art contemporani Fran Daurel, Espai Guinovart; Museu del Disseny: Expo.El Boom de la Publicitat

Navegant per la xarxa, ja havíem tingut notícia que 
dintre el recinte del Poble Espanyol s´hi pot visitar un museu d´art
contemporani amb obres d´artistes tan rellevants com  Picasso, Miró i
Dali. També sabíem del cert, que l´arc d´entrada que reprodueix la «Posada de
las Ànimas»
de  Ronda (Mâlaga)  no ens conduiria ni a un pati andalús,
ni a l´ escenari de les aventures de Curro Jimènez. Però,  tot i així,
la  sorpresa va ser majúscula, perquè no ens podíem imaginar  que
darrera aquesta pintoresca portalada s´ubiqués un Museu tan important per les
seves dimensions, pel gran número d´obres que s´hi exhibeixen i per la qualitat
i la  varietat dels artistes que hi son representats. Ben segur que tots
els experts i els interessats en la pintura i l escultura  del segle XX de
l Estat espanyol coneixen aquesta  col.lecció, i en són visitants asidus. Tanmateix al museu li
caldria més ressò , per tal que  el seu contingut desvetllés afició, i esdevingués un pol d´atracció de visitants.

Però segurament ni  l´increment de visites, ni la popularitat del seu rol com a mecenes  formen part dels objectius dels patrons de la Fundació, perquè, si fos així, assolirìen fàcilment l´éxit,  com ens permet suposar la trajectòria de les seves empreses. Perquè darrera el pseudònim artístic de Fran Daurel s hi amaga  Francisco Daurella, -91 anys, resident a Mónaco-  nét de l´empresari que, en el transcurs dels anys quaranta,  va obtenir la concessió exclussiva per embotellar i comercialitzar la Coca Cola a Espanya, en base a la bona avaluació que els americans van fer del negoci del Sr. Daurella, d´importació,  salaons i comerç del bacallà d´Islàndia. I els seus hereus han mantingut i incrementat l´àmbit de la concessió,  i han diversificat  les àrees de negoci, fins a esdevenir una de les primeres fortunes del nostre país i de l´Estat . Al Sr. Daurel, més que la fortuna li envegem la seva activitat literària, com autor de diverses novel.les, i la seva afició i empenta com a col.leccionista d´art. A més d´aquesta Fundació (2,500 m2,  80 artistes representatius de quatre generacions, 300 obres, més el jardí de 5.000 m2 on es mostren les escultures), en té una altra , AMYC, dedicada a la pintura impressionista i modernista catalana, amb seu a  Aravaca (Madrid) i una altra, PERRAMON, d´art contemporani català,  a Ventalló (Girona)

Joan Miró.  Barcelona 1893

Andreu Alfaro. València, 1929

Frederic Amat. Barcelona, 1952

Molt recomanable per passejar-hi sense presses, i més d´una vegada. Observant les peculiaritats de cada autor, sense deixar-se arrossegar únicament per l´obra dels artistes més rellevants.

Hem pogut observar com els noms de Picasso, Dalí o Miró enlluernen alguns dels visitants, probablement turistes,  que en els curs de la visita al recinte del Poble Espanyol entren gratis al museu. Apressats, directament a la recerca de les obres d´algún d´aquests mestres de fama universal..

ESPAI GUINOVART, del Poble Espanyol                                                                                                                                                                                  


Les espectatives sobre les visites
que programem sovint són desmentides per la realitat. Moltes vegades la
realitat supera les previsions, com con en el cas que acabem de comentar, però
altres no és així, sinò el contrari. En tot cas l´alçada on havíem situat
idealment el llistó, probablement influeix en la valoració del que ens trobem, igual com ens passa quan anem a veure una pel.lícula.. En el cas
d´aquest Espai, ens l´havíem imaginat més gran i més representatiu de l´obra de
Josep Guinovart.

Haurem de programar, – i no ens en lamentem, sinò tot el
contrari-. un viatge fins Agramunt, on s´ubica el veritable Espai
Guinovart, per conèixer de prop ,  fins on arribem, les obres
d aquest artista tan valorat de casa nostra.                          

                                                                                                                                                          

                                                                                                                                                                                   

 

Sortim del recinte del Poble Espanyol, després de passejar per
carrerons andalusos,
d´admirar  les portalades de casals i d´esglésies, tallers, botigues  etc.etc.etc.. Però encara hem de deixar constància d´un detall rellevant sobre la creació d´aquest recinte: Es tracta, ni més ni
menys,  de la relació que hi va tenir el nostre benvolgut,  il.lustre
i  i prolífic compatrici D. Josep Puig i Cadafalch, com impulsor de la
seva construcció, arran de l Exposició Universal de 1929, convençut que el
singular projecte arquitectònic sumaria atractiu cultural i turístic a l´esdeveniment
i contribuiria al seu éxit.


www.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/exposicio/el-boom-de-la-publicitat-reclams-de-llauna-cartro-i-rajola-1890-1950

Magnífica la web del Museu del Disseny. Hi trobem molta informació i imatges de  l´exposició, i dels productes que es publicitaven en l´etapa que cobreix, desde finals del segle XIX fins a mitat del segle XX. També ens informa de les activitats complementàries:  conferències, una taula rodona, i fins i tot un concurs en el que tots estem convidats a participar. 

La Publicitat és un món apassionant. Només hem d´observar com les seves  imatges entren a formar part del nostre entorn i com sutilment ens influeixen- I a la vegada,  com les imatges reflecteixen detalls rellevants de la societat a la que van dirigides. Sense oblidar altres aspectes socialment conflictius de la seva influència,  quan traspassen  les línees vermelles ,  en proclamar propietats dubtoses dels productes, o incitar a activitats poc recomables. 

Però la exposició es centra en els
reclams de llauna, cartró i ceràmica, que van ser grans innovacions en els seu
moment. La seva proliferació va començar a posar color,  mica en mica,  en
l´entorn, abans  de l´esclat lluminós i cridaner dels mitjans audiovisuals. El recorregut per la mostra resulta  entranyable  per les persones grans,  que fàcilment reconèixen les imatges com
elements característics de l´escenari de la seva infantesa

Es el cas d´aquesta marca de sabó i
d´aquest petit anunci, que  m´ha permés evocar el record
imprecís – dels anys 50?-  on hi ha la mateixa il.lustració,  penjada com un quadret al menjador de casa.





El HUB es un
espai agradable, i ho és també el seu entorn. Esperem que quan s´acabi la
reforma de les Glòries poguem confirmar que es tracta d´un entorn  per
gaudir a l´aire lliure de la ciutat i del clima que s´hi  disfruta. Aquesta vegada no
hem deixat escapar la oportunitat de prendre una estoneta el sol tebi del
migdia, des de les hamaques de la plaça,  a tocar del Museu. Hi
tornarem en Primavera, perquè l´hivern és malcarat, inconstant i poc disposat a
regalar aquestes delícies i, al cap de deu minuts, un núvol i una ventada ens han fet  tocar de nou de  peus a terra



Un bonic taronger, fotografiat en el Poble Espanyol

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

3 + = 13