Museu d´Art de Girona, Exposició temporal "Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya", Catedral i el seu Tresor Museu

Com es pot veure, no ens hem pogut  estar d´aturar-nos  damunt del Pont de Sant Agustí, per admirar la vista més bonica i popular de Girona, talment com si no l haguéssim vist mai o com si estés en perill de desaparèixer….

Es tracta de la tercera d´aquestes sortides que ens ha  portat a Girona, i la primera que no coincideix amb el «Girona, temps de flors».
Tenim intenció de veure el Museu d Art, i la Catedral,  destacats punts
d´interés que no vam tenir ocasió de visitar en les anteriors ocasions, per culpa de les aglomeracions que  es concentren  en els 
recintes guarnits i en les zones adjacents.


Un matí amb cel
blau, fresquet i assoleiat, carrers  tranquils, on tot just es comencen a obrir les
botigues. Tot a punt per engegar la jornada.  A canvi de les flors i
l´ambient primaveral, ens estalviarem les cues i el brogit dels turistes. El
que no podrem defugir, en canvi,  és la penitència de pujar i baixar
escales, i caminar sobre els empedrats contundents  dels entorns  de
la catedral. Ja ens  havíem oblidat d´aquests detalls escabrosos. I tanmateix tot
está al seu lloc:  a la vegada igual,  però més costarut que en les últimes visites. Però no ens
queixem, que al capdamunt de la pujada hi ha el Palau Episcopal, i ja es veu el
rétol que ens confirma que en el seu interior ens espera el Museu d´Art de
Girona (md´A, pels amics)

Aquest museu es va creat l´any 1976, com a resultat d´un conveni
entre la Diputació i el Bisbat de Girona, de tal manera que la Diputació
hi aportava part dels seus fons artístics, i es feia càrrec de la
gestió i del funcionament del  nou museu, mentres que el bisbat aportava
els fons del museu diocesà i l edifici per a ubicar-hi l equipament.

El
resultat és una col.lecció panoràmica  de
les successives  etapes de l´art català, des del romànic,  fins als
inicis del segle XX. Amb un clar predomini  del romànic i del gótic, i  la temàtica religiosa inherent  a aquests períodes. Que tanmateix continua dominant  els posteriors, és a dir : en el renaixament,i el barroc.  Es tracta del tercer museu del nostre país pel que fa a volum d´obres  dels períodes  gótic i romànic, i actualment el gestiona el Departament de Cultura de  la
Generalitat de Catalunya. Recomanable, perqué facilita la observació de com evolucionen els diferents aspectes artístics, les tendéncies i els gustos dels autors en el curs del temps i de la història. Peró en aquest punt, ens ve molt de gust subratllar dos aspectes que hem valorat com excel.lents, de la nostra estada en aquest museu. Es tracta de dos detalls que no tenen res a veure amb l´art,  ni amb el negoci, sinó amb l´empatia i el respecte, que milloren significativament l´experiència de la visita:

 

fragment del retaule de Sant Félix

Parlem del tracte exquisit del personal de recepció. I de la saleta de descans que ens
ha acollit en el curs de l´itinerari per les sales. Una estança
petita, amb una màquina de café,  seients i tauletes amb revistes. Tot  molt senzill, només per reposar en el curs de la
visita, sense que res t´obligui a fer cap consumició,  ni cap despesa . Et convida, en canvi,  a canviar impressions sobre  l´exposició, o a pensar-hi,  mentre et relaxes, abans de continuar la ruta per les galeries. Un
exemple! … que cel.lebraríem veure imitat per altres museus i galeries,   quan les mostres que presenten ens  imposen als visitants llargues estones a peu dret.

                                                                                                                                                                                       

                                                                                                                                                                                                                                               

El md´A també dedica unes sales
a exposicions temporals. I actualment aquest espai està dedicat a la mostra   «De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Girona»  la qual enfoca l´obra i  la personalitat de la pintora polonesa coneguda com  a Mela Muter (Varsovia 1876-París 1967). Es tracta d´una artista que de jove es va establir a França  i es va relacionar amb els impressionistes francesos, capdavanters d´aquest corrent artístic, que ella va saber interpretar d´una manera molt personal, per plasmar les seves inquietuds i les seves  preferències.. 

Interessant la seva trajectòria  i l´exposició. –no us perdeu aquesta ressenya de Joaquim Nadal, ex alcalde de Girona-  I remarcable el detall que moltes de les pintures es completen amb comentaris escrits
per la pròpia autora, explicant la intenció que la va guiar en la creació de la
obra. Vet aquí un altre aspecte  digne de considerar  i que des del nostre  punt de vista seria bo trobar més sovint vora les obres. Polémic, perquè molts artistes proclamen que
és el públic que ha d´interpretar les imatges des de la seva particular experiència com espectador i  completar així les obres. Nosaltres, modestament, estariem més a favor de conèixer el procés creatiu en paraules de l´artista,  per poder valorar fins quin punt ha aconseguit el seu
objectiu, que no pas de veuren s obligats a interpretar.-lo i arribar probablement  a conclusions allunyades dels seus motius o propòsits.

El mal anoment Tapís de la
Creació
 únic brodat  romànic de tema religiós que es
coneix, i peça destacada del Tresor de la Catedral que amaga  enigmes no resolts.



L´edifici de la
Catedral conserva el claustre i la torre com a testimonis de la fase més antiga
de la seva construcció (romànic s XI-XII) . L´interior exemplifica clarament el
seu origen posterior,  en l´ etapa gótica (XIII-XIV), mentres que la
façana reflexa el moment històric que  la va veure alçar,  dos segles
més tard, quan  predominava la técnica i l´estética de l´ arquitectura
barroca (S XVII). 

Com element singular del recinte, destaca
l´amplada de la nau central i única, que amb 22,90 metres, supera totes les  catedrals gótiques que es conèixen. La vista general de la nau des de l´interior la dificulta -igual que en altres catedrals,-  el gran embalum del cor de fusta, que ocupa molt d´espai al mig de la nau. En el cas de Girona, aquest element és molt senzill i no contribuiex a l´embelliment de l´interior de l´església, sinó tot el contrari. En el seu interior queda amagat l´orgue, la visibilitat del qual ha estat reivindicada i objecte de debat, pensant que podria millorar la imatge del cor. Però ni tan sols el projecte de simular la sortida de l´armari de l´ instrument,  posant a la vista part dels tubs actualment fora de servei, ha prosperat ara per ara, L´ex alcalde Nadal també comenta aquesta questió arrel d´una visita a la catedral.


Dels elements que s´exposen en les
quatre sales del Tresor Museu de la Catedral, destacarem, per acabar, l´escultura  que representa Sant
Carlemany.


Un sant no oficial, perquè mai va
ser canonitzat per l´Església, Respon al personatge de l´emperador franc
(768-814), que tot i la falta de reconeixement oficial, és objecte de culte en
alguns dels territoris que va deslliurar de l´ocupació àrab – com ara Girona- .I en altres  que reconeixen la seva obra com a governant . La representació
en alabastre és modèlica de l´escultura gótica, i es creu que l´autor
podria haver adoptat com a model , no pas l´emperador,  que havia mort cinc cents anys enrera, -probablement sense deixar cap foto o retrat prou verosímil-   sinò  un contemporani seu, il.lustre i ben plantat, com  el rei Pere III de Catalunya IV d´Aragó, anomenat «el del punyalet».


En indrets concrets, de Franca i
Alemanya, el culte a Carlemany continua viu, així com també les controvérsies sobre la seva pressumpta santedat, i sobre  si és pertinent  mantenir-lo sobre l´altar i invocar la seva memòria.


Marxem de Girona pel mateix
pont que hem creuat a l´arribar. Però ara no enfoquem les vistes des de la
càmara del móbil, sinò a través d´una mirada artística més abstracta, la  que pot captar, més enllà de les imatges,  l´ ànima de la ciutat: La música. I en concret d´una sardana
del compositor gironí Francesc Cassú. 

ttps://www.youtube.com/watch?v=R-KodfyKVKc

I l´´arbre que hem  fotografiat a la Plaça dels Lledoners, del qual, de moment, només sabem que no és un Lledoner

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

− 2 = 5