Igualada: FINEART fotografia, mostra de fotografies artístiques. Cal Boyer: Museu de la Pell
» PODER»,
de l´expo
AFRICAN SOUL de Gabi Guiard Calleja
FINE ART, definició:
art creatiu, sobretot l’art visual; els productes han de ser apreciats principalment o exclusivament pel seu contingut imaginatiu, estètic o intel·lectual.
Un anunci que des de TV3 ens parla, cada migdia, del festival fotogràfic FINEART, ens empeny cap a Igualada. Una ciutat que no ens ve de pas i, per aquest motiu, ens és poc familiar, per no dir llunyana o desconeguda. Volem esmenar una mica aquesta mancança, i ens ve de gust veure la gran mostra de fotografies amb contingut, que actualment s´exhibeixen en vint-i tres (!) espais de la ciutat.
Abans de sortir ja som conscients que hem de rebaixar les espectatives, perquè moltes de les exposicions estan obertes nomès els vespres o els caps de setmana, d´acord amb l´ús habitual del local on es troben. Però hem començat per la mostra del Museu de la Pell, i tot just a mig recorregut per les obres dels disset (!) fotògrafs, exposades en aquest espai, comencem a intuir que no ens caldrà cap altra visita per completar la jornada,
i que tanmateix ens deixarem a la llista de pendents diversos punts d´interés de la ciutat, sense comptar les fotografies dels 22 espais que ens resten.
El número d´exposicions, la qüantitat d´artistes participants i la qüalitat de les obres confirmen que FINEART fotogràfica és un festival de referència, tal com diu la presentació del fulletó de la mostra. També hi llegim que la iniciativa va sorgir l´any 2012, de la colaboració entre A.F.I. i l´Ajuntament, per tal d´acostar la fotografia a tots els públics i dinamitzar els diferents espais expositius. És evident que la dinamització dels diferents sectors de la economia és una prioritat molt ben treballada en aquesta ciutat.
de l´expo MIRALLS, de Pep Gol
de l´expo SIRIA, EL
OASIS EXHAUSTO de Katy Gómez
de l´expo IMATGES D´UNA ÈPOCA, d´Ignasi Marroyo
Es tracta d´una impresió que hem copsat durant la nostra curta visita, però sobretot, després d´una recerca bàsica a la web.. Exemples, entre altres. d´aquesta empenta són:
El firal que s´hi celebra cada mig any, denominat Rec.0 que tal com explica l´article de La Vanguardia està aconseguint revaloritzar l´entorn de les antigues adoberias, el disseny i les marques locals, el comerç, etc.
La fira tèxtil BSTIM (Best Solutions in Textile Manufacturing) , l’única fira de producció tèxtil de l’Estat espanyol que té com a objectiu estimular la fabricació tèxtil de proximitat i potenciar la indústria local. Està organitzada per Fira d’Igualada i l’agrupació tèxtil FAGEPI amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada. Té periodicitat biennal, i acaba de celebrar la quarta edició.
El projecte Igualada, capital de la pell de qualitat
L´esforç que el sector de l adoberia ha dedicat i l èxit assolit en la preservació del medi ambient, tenint en compte les característiques de la matèria prima i dels processos que tradicionalment s´havíen practicat, incompatibles amb la habitabilitat de l´entorn
www.igualada.cat/ca/regidories/dinamitzacio-economica/dnamitzacio-economica/fira-digualada
http://infoanoia.cat/constitueix-cluster-catala-pell-igualada/
Interessant la visita al Museu de la Pell, que vam fer ben acompanyats per la persona encarregada de recepció, molt implicat, tant en la nostra atenció, com en la història del país i de la indústria de la pell.
Recomanem llegir en aquest enllaç la història de les adoberies d’Igualada,una trajectòria llarga i interessant, des dels inicis, al segle XIV , quan comença com una activitat d´aprofitament derivada de les explotacions ramaderes de la comarca.
fins les modernes adoberies que es proveeixen de pells provinents d´ escorxadors d´arreu de l´estat, per a ser tractades ámb processos molt tecnificats i rigorosament respectuosos amb el medi, fins aconseguir una matèria de qüalitat reconeguda a nivell mundial, cobejada per les empreses d´arreu, que dissenyen i confeccionen articles de luxe.
No volem passar per alt un altre detall, sinò insòlit, poc habitual en l´entorn industrial del nostre país, que ens continúa parlant, clar i català, de l´empenta empresarial dels igualadins: Durant la visita al Museu de la Pell ens van comentar que en el sector de les adoberies d´Igualada, malgrat la necessària incorporació de sistemes mecanitzats i la informatització d´una part dels processos, s´ha aconseguit mantenir tots els llocs de treball, gràcies a que s han compensat els llocs amortitzats, amb l´increment de la producció, a partir de l´expansió dels mercats i el creixement de la demanda.
Actualment hi ha en funcionament trenta una empreses adoberes, on treballen en total vuit-centes persones i quatre-centes més hi estan vinculades econòmicament amb activitats complementàries .
La pell de tots els animals que tenim esquelet és susceptible de
ser curtida a l´adoberia. Però a Igualada treballen bàsicament amb pells de bou i de vaca. En canvi, a Vic tracten i comercialitzen les pells d´ovelles i cabres.
…I… aquesta és una foto dedicada,
el «Portal d´en Vives» , una de les portes de la muralla d´Igualada, que ens hagués agradat creuar, però ni tan sols vam arribar a veure.
I ara no us quedeu amb el dubte: ni el portal, ni la muralla. Ni tan sols el recinte museitzat de Can Granotes, ni el Museu del traginer, que els teniem a tocar.
No estic segura si van ser les fotos amb contingut, l´ apassionant univers de la pell, o el nostre guia amatent que ens van atrapar a cal Boyer tota la jornada. O… és que cada dia som més curts de feina!.
Melia azedarach (esp) arbre sant (cat.); cinamomo (gall.);
amargoseira, mélia (port.); white cedar, chinaberry tree, bead-tree,
Cape lilac, syringa berrytree, Persian lilac, Indian lilac (ing.) .. Vet aquí alguns dels noms que reb aquest arbre, segons el país on viu i s alimenta. Uns quants llueixen satisfets la seva rústica indumentària hivernal, davant de Cal Boyer.