MNAC: Bermejo:el geni rebel del segle XV; C.Renaixement&Barroc; Tres espais entorn de la catedral: DÜRER Mestre del Renaixement

          

Estrenem la Primavera. Un luxe l´aire net i els colors del paissatge
de casa nostra. Aquest matí del 21 de març és un festival de blaus i
verds brillants, sota una claror tèbia . Deixem enrera un hivern estrany, de tan amable. Al qual  hem agraït
sovint la moderació i els dies assoleiats que ens han alegrat les
sortides. Però ara, quan l´observem pel retrovisor, deixem de somriure i l´acomiadem  amb
inquietud. Perquè és evident que el seu comportament  peculiar no ha estat precisament
un gest de bona voluntat, sinò la confirmació contundent de les veus que ens avisen sobre  les pràctiques que estan provocant l´escalfament global.I dels que ens  adverteixen de les conseqüències tràgiques que tindrà, si no som
capaços de revertir aquesta dinàmica.


La sortida no és
una cel.lebració del canvi d´estació. No anem a festejar que encara floreixen
els ametllers, i potser tocaria fer-ho.

Ens entaforem en quatre
edificis històrics i ens submergim en dues etapes artístiques de molt de pes, com són el Renaixement i el Barroc.
De fet, aquesta immersió a través  de la pintura, l´escultura o els
gravats és una  oportunitat per a observar l´entorn
dels artistes. I de seguida confirmem que la religió era la
referència més potent de la vida de les persones en aquelles societats. I amb ella,  la por,  l´angoixa,  l´esperança, la foscor, la culpa , la mort, la redempció, etc. etc. Un darrera l´altre, tots els quadres
ens en parlen. Amb llenguatges artístics canviants, però  quasi sempre
amb l´objectiu de conmoure, emocionar,i  adoctrinar per mitjà de les imatges d´ escenes bíbliques, i de
suposades vides exemplars. 



Comencem per la mostra titulada Bermejo: el geni rebel del segle XV, . Hi trobem un conjunt important d´obres d´aquest artista, que no teníem ubicat dins la història de l´art espanyol. Pot ser a causa de la seva  condició de jueu convers, que el pintor  Bartolomé Cárdenas, apodat el Bermejo, no va poder exercir el seu ofici  en el context dels gremis professionals a Córdova,  la seva ciutat . I aquesta limitació el va empenyer a desplaçar-se per l´estat, a tenor de la demanda dels representants de l´església, i de l´existència de mecenes disposats a pagar pel treball dels pintors. Així doncs, el Bermejo  havia de treballar a redós de mestres mediocres artísticament, però que gaudien d´ una bona posició social. No és estrany que el contrast entre la precarietat de les condicions de treball i el talent que demostrava  la seva feina alimentés un caràcter rebel. Ni que els seus rampells i els incompliments reiterants dels terminis dels contractes dificultessin la  promoció del seu prestigi. Tot i així el seu talent, era  a bastament admirat. La creativitat de les escenes representades, la perfecció  técnica en  del dibuix i la pintura  i una la gama cromàtica molt personal caracteritzen les seves obres. Actualment són molt valorades i tanmateix  van ser  imitades per molts artistes del seu temps. 


detall de Sant Miquel
triomfant
, de Bartolomé Cárdenas, el Bermejo (1468)

fragment de La dormició de la Marededeu, (1534)    de Damià Forment 

Natura morta d´atuells ( 1635) de Francisco de Zurbarán

La col.lecció Renaixement&Barroc del MNAC ha estat remodelada recentment. La configuren obres del període que va des del segle XV fins a principis del segle XIX, I la modificació més destacada ha consistit en la incorporació del llegat Francesc Cambó i de  la col.lecció Thyssen, que aporten al discurs expositiu  -segons llegim en el fulletó- el contrapunt internacional a les obres de pintura catalana i espanyola del museu .  Hi admirem obres representatives dels temes que més van motivar els artistes en el transcurs d´aquella llarga etapa. A part de la presència majoritària d´iconografia religiosa, també hi trobem paisatge, natura morta (still live, l´equivalent anglès d´aquest terme és molt més bonic per anomenar aquestes pintures ), i retrat – tema inicialment vinculat a la figura del donant- és a dir el mecenes que pagava l´artista per la creació d´una obra per a l´esglèsia, de manera que el seu retrat era representat en la pròpia pintura. La exposició segueix un orden temàtic, excepte les sales dedicades al segle XVI català (Damià Forment),  al segle d´Or espanyol ( Velàzquez, José de Ribera, Francisco Ribalta , Francisco de Zurbarán) , i al barroc català dels segles XVII i XVIII (Viladomat, Francesc Pla «el Vigatà»)

El Bucintoro, (1745)       de Canaletto 

Sense abandonar el Renaixement , dediquem la tarda a recòrrer els tres espais on s´exhibeix una col.lecció de setanta gravats de l´artista  considerat el pintor i dibuixant alemany més rellevant de tots els temps.  Aquest article del diari digital El Nacional, presenta l´ exposició, ens permet conèixer la  personalitat d´Albrecht Dürer,  entendre la seva aportació  a la Història de l´Art, i també admirar alguns dels seus  gravats.. Coincidim plenament amb el seu autor en destacar  el joiós descobriment de  la Sala Capitular de la catedral com espai expositiu, però també com una estança  acollidora, amb regust històric, ben conservada i bellament decorada. És molt recomanable aprofitar la oportunitat que ens brinda  aquesta mostra 
per 
coneixer la Sala Capitular. I tanmateix arribar- nos fins el Reial Cercle Artístic, on hi han els gravats més reconeguts. Sense oblidar la visita  al Museu Diocesà, per veure els gravats i, de passada. posar atenció en  les  portes, dissenyades per Josep Plandiura, una obra  polèmica que, per cert, a nosaltres ens va passar per alt. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 Melancolia I (1514), gravat d Albrecht Dürer

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     https://www.youtube.com/watch?v=tUY0nyZHXQc                                                                                                                                                                      

Alguns dels gravats de Dürer  tenen una simbologia complexa, que ha estat  interpretada i evocada reiteradament en el curs de la història. Sembla que el més revisitat por ser aquest, titolat Melancolia I, exposat al Reial Cercle Artístic. Com es pot veure, continua essent objecte d´especulacions curioses ,  a part de l´interpretació  oficial que ens llegim a  la Wiquipèdia 

  


No l´hem fotografiat
nosaltres,ni tan sols l´hem vist…

però, mentres miravem cap els obscurs passadissos del passat


a l ametller li ha esclatat la primavera.!….

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

+ 69 = 77