MHC: L ART DE LA CIÈNCIA-Jordi Sabater Pi, CAIXAFORUM: LUXE dels assiris a Alexandre el Gran; CASA AGUSTÍ PEDRO PONS, de la UB

  Aquesta finca, situada en l´Avinguda de Vallvidrera, núm. 25, de Barcelona, és la seu de la Fundació universitària Agustí Pedro Pons i  la Universitat de Barcelona, que  va rebre la finca com a llegat testamentari  d´aquest doctor,
té ubicades en les seves dependències diverses seccions, hi desenvolupa
algunes de les activitats que li son pròpies,  i fins i tot  lloga alguns dels seus espais
per a events de caire divers (els preus els podem veure  en aquest darrer enllaç).  En concret en la casa s´hi ubica  la
Sindicatura de Greuges de la Universitat, el Centre d´Estudis
Internacionals, i acull, entre altres,  les reunions del Claustre de doctors. No es tracta doncs d´una de les «cases singulars»
habilitades per a rebre turistes i visitants  interessats per  l arquitectura, la decoració o el contingut, sinò que acull  activitats, en profit de la Institució propietària de la finca, i està molt bé.
Mentres esperem a l´entrada l´inici de la visita, ens  
crida l´atenció la situació privilegiada de la finca, l´  extensió del
jardí, la varietat d´espècies botàniques que s´hi identifiquen, però sobretot, l´acurat estat de manteniment d´aquest espai verd que envolta la casa.

                                                                                                                         


També ens fixem
en el rellotge de sol que es troba en una de les façanes laterals de la casa. Molt en el seu lloc. Complint, impeturbable i puntual, la seva missió, malgrat la
seva edat venerable. Ell assenyala amb convicció  les quatre de la tarda. La mateixa hora que marcarien els nostres rellotges digitals, si els que
manen no ens haguéssin demanat, tot just fa uns quants dies,  d´adelantar-los una
hora . Entrem a la casa acompanyats per un tècnic de cultura, i amb el grup  de persones que s´esperaven per a la visita de les cinc, la qual, per cert,  teníem reservada des de fa més de dos mesos, i és gratuïta!!!


De seguida ens
assabentem que la finca no es limita a la casa i al jardí, sinò que  inclou tot l´entorn arbrat que podem veure des de
l´entrada.  A mesura
que anem recorrent les estances, observem que la decoració no respon als
criteris d´un professional, o d una persona d´un gust exquisit, però sí  a
l´interés  de qui fou el  propietari per a la cultura. Entre les pintures hi  abunden les còpies d´obres d´artistes 
reconeguts, representatius d´tendències pictòriques històriques anteriors al segles XX. . Hi destaquen també alguns mobles espectaculars pel treball i la categoria  de la fusta,
la claror que penetra en totes les estances, les sales dedicades a reunions i ,
al capdamunt de tot, la terrassa, amb una vista espectacular sobre la ciutat de Barcelona
, i un penell de ferro,  articulat,  que culmina  l´edifici i li dóna personalitat


Abans que el
Doctor Pedro Pons en fos el propietari, la casa ja acumulava  una llarga
història, que es remonta al segle XVI, com a masia i  centre de l´explotació agrícola de la resta de la finca. Només durant la darrera etapa va ser remodelada d´acord amb les característiques d´una vivenda benestant.

http://www.fpedroipons.ub.edu/index.php?option=com_content&view=article&id=99&Itemid=381&lang=ca

Sortim de la visita amb la satisfacció d´haver gaudit d´un entorn espectacular, d´un  jardí exquisit, i d´haver conegut una mica l´il.lustre doctor,  titular de la Fundació. Enmig de la satisfacció però, una pregunta ens inquieta. Un forat fosc que el nostre guia ha abordat, però les seves mesurades paraules -negocis, inversions- només ens han semblat un intent poc verosímil d´aclarir la questió: Com va arribar el Dr. Pedro Pons, a partir d´uns orígens familiars modestos,  a ser propietari d´aquesta espectacular finca?

De tornada, aboquem al google la pregunta, confiant que  ens proporcionarà  alguna pista per a tranquilitzar-nos.

I de moment,  hem trobat aquesta tesi doctoral, amb un títol suggerent:

«El Doctor Agustí Pedro i Pons com a icona social i cultural (1898-1971)»

file:///C:/Users/usuario/AppData/Local/Temp/VDA_TESI.pdf

La qual, a partir de la pàgina 600(!),  inclou un capítol sobre el tema

«La fortuna del Doctor Agustí Pedro Pons«

Moltes ganes de surfejar per aquest treball, per aproparnos més a la personalitat del personatge i al context en el qual va viure, de copsar la vàlua de les seves aportacions. Ens hi posarem com més aviat millor, i  no podrem evitar iniciar la lectura per aquest prometedor capítol…

Però  abans , més ens val acabar la feina. És a dir, aquesta ressenya que, excepcionalment, aquesta vegada hem començat per la teulada,  i per tant, menys que mai,   la podem deixar a  mitges. Ara ve doncs,  l´explicació de les activitats que ens havíen  ocupat el matí.

La exposició ubicada en la planta baixa del Museu d´Història de Catalunya, està dedicada al dibuix científic, i la major part del material que s´hi exposa està relacionat amb els treballs del professor i  científic català Jordi Sabater Pí, el «pare» adoptiu d´en Floquet de Neu, el goril.la albí que Sabater va descobrir  a Guinea Equatorial i  portà a Barcelona,  on esdevingué, des del zoo de la Ciutadella, la icona de la ciutat que tots recordem.   Igual com la última exposició que havíem visitat en aquest espai (El plaer de mirar) , els fons exposats
procedeixen del CRAI, de  la Biblioteca de Reserva de la UB, i
consisteixen en apunts manuscrits i dibuixos, fruit de les tasques docent i de recerca  del professor Sabater.Pi. Malgrat que aquest científic  va treballar durant una etapa del segle XX en la
qual la fotografia ja era la pràctica més habitual per a il.lustrar els
treballs de recerca, ell sempre va defensar  els avantatges  de documentar la seva tasca per mitjà del dibuix:

«El dibuix al natural és per a mí més que un métode de treball imprescindible. És també un sistema per observar i conèixer el món. Dibuixar és un exercici de paciència que et permet conèixer amb detall les coses. Una lliçó d´observació en profunditat com no n´hi ha cap altra.

A part dels apunts del professor Sabater, en la exposició també hi trobem la història de la il.lustració científica, des dels orígens a  l´antiga Grècia, el Renaixament, la il.lustració enciclopèdica, i dels gran viatges del segle XIX, protagonitzats per Darwin i Haeckel, els apunts del quals van esdevenir la base de publicacions científiques tan rellevants com  «L´origen de les espècies» que acabaría sacsejant  els fonaments  de la majoria de societats civilitzades.

L´exposició “LUXE, dels assiris fins Alexandre
el gran” aplega en l´espai gran del Caixaforum, una col.lecció d´objectes provinents
d´una etapa històrica que va des dels
900 fins els 300 anys, abans de Crist, i
d´uns territoris que comprenen des de l´actual estat Espanyol fins a la Índia.


Són representatius del luxe, una de les característiques que definíen el poder dels
governants. Ells i els exèrcits que els amparaven s´aplicaven en aconseguir objectes i materials i fer-ne posteriorment ostentació per tal d´alimentar el seu prestigi i impressionar als súbdits i pressumptes
enemics. En tant que els territoris van ser escenari de prósperes rutes
comercials i  objecte de guerres, conquestes i reconquestes, els objectes també canviaven reiteradament de
mans, saquejats, pagats com a rescat, comprats i venuts etc. etc. … fins que una petita part van arribar
a assolir finalment la pau celestial a mans dels anglesos… i a formar part del fons del British Museum, que és la institució que afortunadament  ens permet gaudir d´aquesta mostra, gràcies a la col.laboració amb la nostra Caixa,

«…Jo tenia un palau de marfil d´elefant, banús, boix, cedre, xiprer, ginebre i noguerola, un palau que vaig anomenar «el palau sense rival», construit allà, com a residència meva..». (Senaquerib, rei d Assíria 705 aC-681 aC)  escrit en un cilindre conmemoratiu.


Moltes de les afirmacions que llegim sobre els objectes de luxe antics segueixen
vigents:


«Els antics objectes de
luxe aportaven plaer i benestar.»



“Factors claus per a considerar
un objecte com a luxós eren la distància o la dificultat que suposava
produir-los o adquirir-los»


No cal dir que val la pena la
visita. Per admirar la bellesa dels objectes, aprendre com es  produien alguns , per exemple, aquells que s´obteníen  a partir de materials orgànics, com ara
closques, o petxines,  i perquè és estimulant  reflexionar sobre la consideració que históricament  tenim  les
societats humanes al voltant del luxe.


I parlant d´estímuls, no us
perdeu l´aroma que es perceb tot just entrar en el recinte. Respireu fondo!! i tanqueu els ulls…, potser  us sentireu embolcallats  d´un  elegantíssim vestit de seda, veureu brillar copes i  làmpares de cristall , escoltareu una orquestra i la vostra pròpia veu entonar aquella ària tan dolça….O  us endinsareu cap al vostre propi escenari de luxe, al  qual  la vostra imaginació us vulgui acompanyar…..



                                                         

    

                                                                                          una Figuera, del jardí de la casa AGUSTÍ PEDRO PONS

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

− 3 = 4