Cadaqués i l´olivar de can Dalí

 

Els objectius de
la jornada eren  la casa Salvador Dalí,
de Portlligat i el Museu Municipal de Cadaqués.

Qui llegeix
aquestes ressenyes ja sap que l´atzar sovint ens  ofereix 
alicients imprevistos, que sempre mirem d´incloure per completar el programa de les sortides, Però aquesta vegada tot es va confabular perquè no complíssim els objectius, i  el destí tampoc  ens va voler afavorir amb cap suggeriment sobre punts d´interés alternatius. De manera que en
aquest prescindible post sobre la sortida a Cadaqués, només podrem parlar de l´ olivar
i de les vistes.

Perquè el temps
tampoc  va ser  ni bo, ni  dolent. Senzillament instalat en aquella grisa incertesa  de no acabar de decidir : Si permetre al sol embarnissar el paissatge amb  la brillantor que demanen les postals, o  fer quedar bé la icona de la previsión metereològica,  vessant les  dues gotes de pluja que anunciava.

El trajecte des
de casa nostra  fins a Cadaqués és llarg
i el tram final de carretera per acceder-hi, costerut . Es de suposar que aquells que  hi arriben 
ho fan segurs de poder complir  l´objectiu que els hi
porta. No va ser el nostre cas. Mea culpa .Ningú va comprovar
que a la web de la Casa Salvador Dalí s´adverteix que sempre s´han de reservar
les entrades amb anticipació. No us en oblideu mai més , perquè és d´aquells descuits
que no tenen solució. Ni tan sols
troben una actitud empàtica o comprensiva per part del personal de la guixeta, que podria   alleugerir  el mal rotllo que experimentes quan descobreixes que has fet el viatge en va. No et queda més remei que respirar fondo, i mirar el blau inmens, que s esten més enllà dels ous de la teulada. De  la postal de les barquetes, del pedregar i les oliveres sacsejades pel vent.  Després, si heu recuperat les ganes de tafanejar  el peculiar escenari  de la vida de Dalí, i de deixar-vos sorprendre per les seves excentricitats,   teniu la oportunitat de  veure , en un petit cobert de l´olivar, un audiovisual que explica el procés de creació de la residència. .

I encara a la xarxa, trobareu notícies sobre La vida secreta de Portlligat,  un altre documental editat recentment per la Fundació Gala Dalí, en el que s´aprofundeix en  la vinculació entre Portlligat, el pintor, i la seva proposta artística. Heus aquí un suggerent trailer,.

                                                                           

Sobre el Museu Municipal només direm que està tancat fins a l´estiu, per reformes. I que no vam assabentar-nos d´aquesta situació fins que vam contactar amb la oficina de turisme, després de passar  més de mitja hora  , junt amb altres persones, davant de la porta tancada, esperant inútilment, la suposada hora d´obertura .

Ves per on, pot ser  encara en sortirà una cosa bonica d´aquesta sortida!

Aquest paviment del
«Jardí» de la Casa Salvador Dalí, serà la meva proposta per al pati
de la vivenda que estem projectant en el baix de casa


acabem amb una Morera (morus alba)

a la daliniana manera, hem somiat aquest arbre atravessant,  xino xano,  el pas zebra,  per refrescar-se dins el mar, quan no plou com ha de ploure

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

3 + 1 =