Ver la entrada

 

 

 

                                                                                              

 

 

En aquesta època de l´any val la pena acostar-se als espais naturals que hi ha dins la ciutat. Per admirar com la vida hi  rebrota i  s´hi exhibeix exhuberant. Seria imperdonable que la nostra dèria per les visites culturals ens allunyés d´aquests  llocs on les plantes ara regalen perfums, frescor, calma, vitalitat… Així doncs hem fet els honors a la primavera , i hem començat la jornada en un jardí.

Tal com suggereix el seu nom, el jardí d´aclimatació   es va crear per experimentar si es podrien aclimatar en l´entorn de la ciutat de Barcelona, diferents espècies d´arbres i plantes de procedències llunyanes , amb la finalitat d´incrementar la diversitat d´arbres ornamentals a la ciutat. L´inici d´aquesta tasca, i del jardí es remonten a l´any 1930, i s´ubica en un espai, a tocar de l´Estadi Olímpic de Montjuic, que havía estat ocupat per dos pavellons de la Exposició Universal de l´any 1929.   No hi ha espècies autòctones. La majoria són  de procedències llunyanes, però també n´hi ha de punts diversos de l Estat.  Es tracta d´un recinte molt agradable i tranquil, per passejar i per reposar. Exquisitament cuidat i mantingut.

Només un retret construtiu. Essent tots els exemplars que habiten el jardí, de procedència forana, i per tant, poc coneguts per la majoria de visitants, hauríen d´estar  identificats amb el nom corresponent i la procedència. Sembla que antigament havía existit aquesta retolació, però actualment en queda tot just una mostra residual. Deixem constància  que per identificar l´ arbre que vam triar per incloure al final d´aquest post, vam haver de recòrrer a les jardineres que treballaven en el jardí. I que , molt  amablement, elles  ens van  informar del nom científic i la procedència.de l´arbre  dels fanalets, el nostre arbre.

A reveure…!.Tan de bó tinguem la oportunitat de retrobar-te, i repetir  la foto,   a la tardor, quan exhibeixis orgullós els fruits que han permès batejar-te amb aquest nom tan bonic!

 

 

Després ens dirigim cap el CCCB per a complir amb una altra cita anual imprescindible, com és la exposició World Press Photo. La visita serveix per passar revista a la llarga llista de conflictes que bateguen  en l´àmbit mundial., a través d´imatges representatives , i o que reflexen   les seves consequències, quasi sempre tràgiques. Molts dels temes que veiem documentats en les fotografies han estat sobradament divulgats a través dels mitjans , però les imatges també ens descobreixen situacions impactants que afloren  de la  foscor informativa,  perquè passen en països poc significats  o en àmbits en  els quals per raons diverses no arriben habitualment les cámeres. Poques imatges  sumen la  bellesa, al valor periodístic i la denúncia. La majoria il.lustren la violència, l´abús, la injustícia. Certament  hi predomina aquesta mirada  , fins el punt que, salvo error , no hem sabut  identificar cap autor que enfoqui  cap a la superació, la concordia,  la  pau … .

                                                                                                                                                                                 

…Hi hem trobat a faltar la mostra de fotografies de natura, que l´any passat exhibia imatges extraordinàries, i completava  l´exposició principal.  Tot i així, n´hi havia alguna. Que ens ha permés recuperar el somriure. I una mica d´esperança´.

 

Sense sortir del CCCB ens dirigim cap a una altra mostra de contingut ben diferent, titulada «Quàntica«.Hi anem amb ganes de millorar una mica els nostres esquifits coneixements sobre la física de les partícules, amb la qual  vam tenir una primera trobada a Terrassa, a través de la exposició LHC la física de les partícules. Allà vam saber sobre la tasca important del CERN de Ginebra, l´accelarador de partícules que provoca   combinacions novedosas de  partícules subatòmiques, per tal que  composin mol.lècules que al seu
torn siguin la base de noves substàncies, materials,  energia etc 
amb propietats susceptibles de millorar les prestacions de les ja conegudes,  aportar solucions pràctiques  i contribuir al progrés de la humanitat.

En aquest link podem veure algunes de les solucions aconseguides en base a la física que les partícules.

https://wwww.symmetrymagazine.org/article/march-2013/how-particle-physics-improves-your-life

Però no ens podem quedar amb aquesta idea  simple sobre la quàntica, perquè en realitat  es tracta d’ un immens pou sense fons.

Perquè  les partícules subatòmiques no es comporten segons els paràmetres de  la experimentació científica tradicional, que permet establir regles i teoremes sobre els quals basar els estudis posteriors, perquè 

o bé les particules estan sotmeses a una  inabastable quantitat de factors que afecten el seu comportament

o bé és  la observació  precisament el que provoca les seves alteracions 

O bé  observem el seu comportament des  dels nostres propis condicionants, que són aliens a  la seva naturalesa

O bé es comporten d´una manera aleatòria

O bé totes aquestes afirmacions són certes … 

Sense oblidar-nos que  precisament en aquest comportament, -erràtic als nostres ulls-, podria radicar  el desencadenant de l´origen de l´univers.

No és estrany que aquestes incerteses alimentin  noves teories filosòfiques,  més o menys sustentades en la ciència, que s´hagin d´explicar  per mitjà de paràboles, com altres teories inabastables per la ment humana , i tanmateix  inspirin pel.licules i altres obres de ficció basades en les  infinites possibilitats que resten obertes.  .

En l´exposició hi són presents aquestes derivacions més enllà de  la ciència. És extensa,  i resulta difícil de digerir en una sola visita. Per això cal aplaudir l´encert dels organitzadors d´oferir la possibilitat de repetir la visita, mentres duri l´exposició,  exhibint la mateixa entrada , sense cap cost adicional.

Heus aquí la transcripció d´un dels textos que hem pogut llegir en la exposició, que ens orienta sobre el significat de «l´estat quàntic»

En el món del que és més petit, cada vegada que fem una mesura afectem l´ens que observem. La paradoxa està servida: si quan fem un experiment canviem l´objecte observat, què és realitat? què és saber? com podem descriure matemàticament la nostra comprensió de la naturalesa? L´aparició de la mecànica quàntica comporta una revisió profunda  d´actes tan bàsics com són mesurar, saber, comprendre.

La física quàntica descriu la naturalesa d´una manera molt especial. No intenta matematizar la realitat de manera directa, sinò la informació que en tenim en el que anomenem l´estat quàntic (també conegut com a funció d´ona, o ket). L´estat quàntic d´un sistema també ens permet tractar la polarització d´una partícula de llum, o la propietat magnètica (spin) d´un electró. Cada sistema quàntic està descrit per estats quàntics.

Si agafem una partícula que es mou lliurement, el seu estat quàntic ens donarà informació d´on trobar-la, amb una certa probabilitat. En el món quàntic desapareixen les idees clàsiques de posició i velocitat.Tot és diferent. La mecànica quàntica ens torna a la humilitat de començar altra vegada a comprendre.

…Però per  saber tot  el que es pot veure a  «Quàntica»  molt millor que us llegiu   aquest  dossier, http://www.cccb.org/rcs_gene/CCCB__Dossier_de_prensa_Cuantica_ES.pdf 

 

 

 

 

 

Encara ens esperava la Sala Volart, amb les pintures i les instal.lacions  de Josep Guinovart. I  no les podíem posposar perquè  faltaven pocs dies pel tancament de la exposició. També es tractava d´una mostra extensa, que requeria  molta estona  per observar   les característiques de les diferents etapes artistiques d´aquest autor, i, al meu entendre, per a la majoria de visitants , una guia per ajudarnos a interpretar els temes representats i els elements simbólics que juguen un paper molt destacat en la pintures d´aquest artista. No vam tenir la oportunitat de fer la mena de visita que la ocasió requeria, però ,  entre la diversitat de la mostra, vàries de les obres ens van despertar  ganes  de saber més sobre l´autor; el conjunt ens va permetre, de moment,  «situar» aquest pintor en el context de la història  l´art del nostre país,  i en general, vam gaudir del recorregut. Unes sensacions que no havíem experimentat davant  la única obra que personalment en recordava , com és la instalació que vam veure fa uns mesos , a l´espai Guinovart del Poble Espanyol.

 

https://elpais.com/ccaa/2019/01/24/catalunya/1548357134_815241.html

 

 

 

 

El Retaule de Jerusalem

 

 

 

 

 

 

Sapindo de China. (Koelreuteria paniculata) Saboner de la xina, Arbre des fanalets.

Pel seu magnífic aspecte, diríem que està molt ben
aclimatat en el seu país d´adopció