"MODA I MODISTES": MHCAT; "CATALUNYA MAR ENLLÀ" i "LES SORRES X": Museu Marítim; "GENT DEL S XX" i "WOMANKIND": la Virreina

De tornada de la sortida de dijous pensava que ens podem mirar en conjunt aquestes sortides com un viatge.

I no un viatge qualsevol, sinò una llarga ruta, amb etapes, i parades en el temps i en l´espai, per a treure el nas en escenaris de totes les naturaleses: històrics, tecnològics, exòtics, nostrats, socials, etc.etc. Una experiència  interessant, perquè la majoria estan ben documentats i presentats per experts en cada qüestió. De vegades com a resultat de àrdues investigacions en el  llegat del passat, altres,  a través  de la mirada il.luminada dels artistes, fruit d´agosarades interpretacions, o de rigoroses recerques científiques.

Per sort, tant la nostra curiositat i com els escenaris per descobrir es continuen regenerant,  ben acompassats. I ens empenyen a continuar on the road.

                                                                                                                                                                                         i

I, ves per on,  la primera parada de la jornada no ens acosta una civilització antiga, ni un espai natural, sinò  un escenari  de la pròpia infantesa. MODA I MODISTES és, com llegim en el recomanable fulletó de presentació de l´exposició «una mirada  àmplia a l´obra i la trajectòria de les modistes, aquelles  dones que sovint han restat en l´anonimat més enllà de la memòria oral familiar respectiva,  o del record, cada vegada més apagat, de la seva antiga clientela».

La exposició destaca els papers diferents de la modisteria,  de l´alta costura i del pret a porter en el curs del segle XX, de la professió de modista per a l´emancipació de la dona, les vies diferents per aprendre l´ofici, els sistemes de tall i confecció, els procediments per a  crear i confeccionar un vestit, la importància dels teixits i les técniques per a millorar les peces. Però ens hem fixat especialment amb les projeccions que mostren diverses dones grans, explicant  la seva experiència en relació a la  seva vida professional  com a modistes. La majoria recorden amb satisfacció el reconeixement de les clientes pels resultats del seu treball.  Coincideixen en haver gaudir d´un ofici que demana creativitat i precissió,
però  permet compaginar llargues hores de treball manual amb  la
conversa, i  altres distraccions. També rememoren la cara menys amable de l´ofici: la pressió pel compliment dels terminis impossibles,  les vigíles de les festes assenyalades, o l´acumulació d´encàrrecs en ocasió de casaments. És el testimoni d´aquestes velles modistes el que ens fa reviure unes escenes del passat, borroses en els passadissos de la memòria. Es tracta de quan als anys seixanta la mare ens feia fer, cada any,  un vestit per estrenar per La Palma. El petit  taller al menjador de ca la modista, les revistes on triavem el model, la roba que li portavem, les mides que ens prenia, els dies que  anavem a emprovar, els fils que tot just subjectaven el projecte de vestit , les agulles de cap amb que ella marcava les adaptacions que calia fer… I  la figura i les maneres de la senyora Càndida!

Des dels boirosos escenaris de la memòria familiar,  heus aquí unes imatges,  gens glamouroses però autèntiques, de l´estrena de dos d´aquells models  confeccionats per la modista :

https://drive.google.com/open?id=1SYQ_Lalnq5rQGVsNd7Us0WqBAoUqizq_

https://drive.google.com/open?id=1DS7lLavZN3mhxdlxUH8hf5cK1c_S75xC

I  des de l´univers de la moda i les modistes ens dirigim cap a un entorn tan diferent com són les expedicions transatlàtiques dels emprenedors catalans a partir del segle XVIII, que són el centre d´atenció de la exposició «Catalunya mar enllà» del Museu Marítim, que ens espera a les Drassanes.

Malgrat que les mostres no tenen res a veure, volem remarcar que   els edificis que les acullen  sí que estan molt ben agermanats.

Per la ubicació de tots dos arran de mar, i perquè  l´éxit de  les activitats navilieres  va impulsar les dues edificacions,  en dues etapes històriques molt separades en el temps, però igualment decissives en la història del nostre país

Es tracta de dos edificis magestuosos, testimonis exemplars de l´arquitectura de les respectives etapes que els van veure alçar. I  tanmateix de la prosperitat que aportaven   les expedicions per la Mediterrànea, en l´edat Mitjana; i el comerç transatlàntic, durant el segles  XVIII.i XIX.

Ja havíem visitat el Palau de Mar en diverses ocasions, per anar als Museus d´Història i a les exposicions temporals, però mai  havíem parat gaire atenció en l´edifici. Sens dubte s ho mereix, i ni tan sols ens haviem plantejat,  fins ara,  en quin context i amb quina finalitat s´havia alçat el Palau..

Construit a partir del 1880, segons el projecte de Maurici Garran i Elíes Rogent per acollir el Magatzem General de Comerç. Un element primordial per a l´activitat portuaria perquè en les seves instal. lacions s hi enmagatzemaven totes les mercaderies que arribaven al port.

I per descomptat, sobren les paraules davant  la grandesa i la significació de l´edifici de les Drassanes.
Admiració i orgull de país que el va fer possible,  l´ ha sabut
conservar i el posa en valor amb ia presentació d´exposicions que ens
permeten evocar, un darrera l´altre,  tots  els aspectes de  la  relació
del mar amb la nostra història.

No hauríem de mirar LES SORRES X
com una exposició convencional, sinò com una instal.lació
artística. Pensada per a presentar en públic les restes rescatades
davant la costa de Castelldefels l´any 1990,  d´una embarcació de
transport de mercaderies del segle XIV.. I donar el relleu que es mereix a  aquest
vestigi, que malgrat ser visualment  poc atractiu pel visitant, té el
valor de ser un dels pocs  que s han recuperat en el Mediterrani d
aquesta naturalesa, tenint en compte que aporta  detalls remarcables, com
ara  les similituds amb altres embarcacions molt més modernes, tal  com demostra la instal.lació.

                                                                                                         

   model de la Fragata de Mataró, al Museu Marítim

Després, anem a  la Virreina, centre de la imatge per veure la
important exposició de fotografies d´August Sander, titulada «Gent del segle XX»,
i observem les fotografies sense tenir cap informació prévia ni de
l´autor, ni de la seva trajectòria.

Es tracta de retrats de persones anònimes,
una gran part de les quals van vestides amb la roba i els complements
que permeten identificar la  seva professió i la condició social. Criden la
atenció les actituds naturals dels models, la gravetat dels rostres, l´absència de somriures. I
del conjunt de la mostra  destaca la diversitat dels tipus representats
i la quantitat d´obres exposades. L´autor de les fotografies ha
resultat ser un artista alemany (Herdorf, 1876-1964). Un personatge molt
interessant, en tant que va començar la seva vida laboral com a
miner. Fins que es va deixar arrossegar per la seva fascinació per la
fotografia  i va convertirla en la seva professió . Va
millorarne les técniques, però sobre tot  va introduir una nova mirada artística -l
humanisme- que ha esdevingut  referència per altres fotògrafs d´arreu. En
concret es va embrancar en  un apassionant projecte personal,  que va
desenvolupar minuciosament i l´ocupà tota la vida. L´objectiu del projecte  era
reflectir l´esperit del seu temps,  a través  dels retrats de la gent, sense excloure cap sector de la població. I
evitant que  les imatges captades transmetessin cap valoració – ni en
positiu ni en negatiu-  dels retratats.

                                                                                                                                                                                                                                       

Arrel d´aquesta visita, i després d´informarnos sobre la convulsa vida i la obra de Sander, ens proposem,  d ara endavant,  tenir informació bàsica dels autors, abans de posar-nos davant  les seves obres. Pensant que, en general, ens pemetrà  interpretar i gaudir més i millor les  propostes

WOMANKIND,  de María María Acha-Kutscher (Lima, 1968)

Aquesta artista peruana presenta els seus collages.

Es tracta d´ un altre original projecte artístic basat en la fotografia. Concretament en imatges retallades de revistes de décades passades, que parlen del món femení des del  punt de vista predominant  en aquell temps. . Els retalls són reutilitzats per confegir escenes de significat diferent. De tal manera que les noves composicions esdevenen denúncies de la discriminació que implica el paper tradicional  de la dona;  reinvidicació de la igualtat d oportunitats,  de la necessitat de canvis socials per assolir-la, però, sobretot,  de les contradiccions que es generen en la societat actual, on hi conviuen encara les influències  dels antics models,  amb els models que reclamen les joves generacions i serien desitjables.

acàcia de
Constantinoble
, o arbre de les sedes (Albizia julibrissin)  una espècie natural  del sud i est d’Àsia des d’Iran fins a l’est de la Xina i Corea. Molt abundant com a arbre ornamental en pobles i ciutats de casa nostra. Amb els de la foto,  ens hem creuat en una placeta, al final del carrer de n´Arai,  de Barcelona, en els entorns de la Plaça Reial

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

85 + = 95