TARRAGONA: Casa Museu Castellarnau, MAMT, Forum de la Colònia, Mercat Central
No es tractava d´una visita a Tarragona, sinò d´un primer contacte, per conèixer alguns dels seus molts punts d´interés. Perquè ja es veia que faria més calor de la que ens convenia. I és que aquest any la calor s´ha instal.lat, impertinent, a casa nostra, quan encara falta un mes per la festa major i les vacances, que és quan els mataronins estem preparats per a combátre-la. Primer, amb certes activitats refrescants que ens són própies:Anem a marc, deixem que els bombers ens remullin les samarretes a còpia de ruixades, i mengem xíndria… Fins que, traspassat el Juliol, ens oblidem de la festa, i de la feina i fugim de la ciutat a la recerca d´ aire fresc allà on n´hi hagi.
Comencem per la casa museu Castellarnau, que és un edifici que presenta elements de les diferents etapes històriques que ha vist passar, de manera que les seves estances són representatives de les vivendes benestants de diferents époques. Així l´entrada i el pati interior conserven un caràcter medieval,, mentres que la resta han estat remodelades segons els gustos predominants en el moment de les reformes. Destaca el saló noble, representatiu del barroc, i sobre tot el sostre pintat que continua essent un centre d´interés dels historiadors, que encara descobreixen en les escenes mitològiques representades, nous significats i alegories en relació a les activitats dels Castellarnau, la próspera família que es va establir a Tarragona a finals del segle XVIII, procedent d´Alins, a la vall Ferrera, per tal de promoure la construcció del port tarragoní. Amb l´aportació del ferro que obtenien en les explotacions de la vall pirenaica. El poeta Josep Maria de Sagarra, un dels descendents d´aquella nissaga, parla de les llums i ombres d´aquell avantpassat emprenedor que, il.lusionat, va fer remodelar la casa, tot just arribar a Tarragona carregat de projectes.
http://www.endrets.cat/text/1354/carles-de-castellarnau-se-n-va-a-tarragona-ca.htmlI
En les habitacions i sales s´hi exhibeixen mobles que, tot i no pertanyer al parament original, s´hi han incorporat per aconseguir una ambientació adeqüada. També s´hi exhibeixen fotografies antigues, i peces arqueològiques, de les que es recupen de tant en tant en el subsol de Tarragona.
I perquè no hi falti de res, la Casa Castellarnau també compta amb una llegenda sobre un esperit errant, encallat entre els seus passadissos
La visita al Museu d´Art Modern de Tarragona és molt agraïda. Perquè l´espai està molt ben acondicionat i perquè, a part del Tapís de Tarragona, de Joan Miró que ens rep a l´ entrar, permet admirar les obres d´un conjunt d´ artistes de les comarques tarragonines que , probablement per causa de la distància respecte els cercles artístics de la capital, no són prou coneguts del públic en general, però són igualment importants i meritòries. Per exemple, disposa d´un espai extens dedicat al dibuixant i escultor conegut com Julio Antonio, (Mora d´Ebre, 1889) un artista que , tot i haver mort en plena joventut, va excel.lir en el tractament molt personal del retrat i del cos nú, més enllà de l academicisme que havia après dels seus mestres. Així mateix són admirables les obres costumistes de Josep Tapiró, (Reus, 1836), i d´una llarga llista d´artistes que podreu descobrir a partir d´ aquesta pàgina
https://www.dipta.cat/mamt/colleccio
, 
El Fòrum de la Colònia, és el remanent del que va ser el cor de la ciutat de Tarraco, des de la seva construcció (s II ac), fins el segle IV dc. Es considera que va ser la primera plaça pública que es va urbanitzar , a partir del moment que els romans van decidir bastir una ciutat, en una gran esplanada de terreny , elevada, arran de la costa , vora el poblat íber de Kesse, establert el segle V ac.
El Forum va ser el punt de partida del desenvolupament de la ciutat, que tot seguit es va estendre seguint les pautes que marcaven els enginyers de l´imperi. El primer element arquitectònic que va presidir la plaça va ser el Capitoli, el temple en honor de la tríada del panteo romà; Júpiter, Juno i Minerva, el qual també seguia, tant pel que fa a l’ arquitectura com a les divinitats destinatàries, la més pura tradició d´aquells que el van erigir. En època de l´emperador August, el Forum s´amplia amb una plaça anexa, i nous edificis, bàsicament la basílica, presidida per la estàtua de ‘l emperador, i locals destinats a negocis i centres de reunió. Més endavant , en temps de Tiberi es reforma la basilica i es crea la plaça de les estatues, un conjunt relacionat amb el culte a la familia imperial.
A mí, la passejada entre les pedres que van presidir la vida qüotidiana d´aquells romans, tan llunyans i tan nostres a la vegada, m´ha despertat les ganes de tafanejar en els seus afers. I d´entendre els conflictes que bullíen a la plaça i en el cor dels ciutadans que hi prenien el sol. Podem provar d´aproparnos-hi a través de la novela d´un escriptor gallec que, des de la terrassa de casa seva, a Tarragona, es transporta a Tarraco, observa, i ens explica el que veu, el que sap i el que s´imagina. Pot ser divertit llegir «El somni de Tarraco», ara que farem vacances.
https://sites.google.com/site/elsomnidetarraco/presentacions/home
També s´ho val una visita al Mercat Públic de la ciutat, Construit en l´epoca Modernista (1915), L´arquitecte Josep Maria Jujol el va projectar d´acord amb les pautes que inspiraven aquell moviment artístic. Però el que és admirable, és la acurada restauració de que ha estat objecte recentment, al cap d´un segle de la seva innauguració. Una obra que salvaguarda i posa en valor el seu interés artístic original, i a la vegada incorpora les innovacions necessàries per atendre i abastir les necessitats de la societat actual. Tot fa molt de goig. Però ens fixem principalment en les parades del peix , on hi descobrim a la venda un malcarat especimen que ens resulta desconegut.i volem sortir de dubtes: Amablement la peixatera ens assegura que es tracta del cranc blau del delta….que resulta ser un element saborós, però altament conflictiu. Un malfactor, que només crea problemes al sector pesquer de la zona, perquè amb la seva presència, i la seva proliferació fora de mida, foragita moltes de les espècies autóctones que tradicionalment eren la base de les captures i dels ingressos dels pescadors.
Enlluernats de blau, i delicadament pentinats per la marinada. acomiadem aquest curs fins el setembre, des de l´esplèndit Balcó del Mediterrani, de Tarragona
Bon estiu!
L´amiga Montse, amb l seu Iphone «atòmic», ha capturat una gran imatge per acomiadar-nos de Tarraco. Aquest magnífic llorer (laurus nobilis), que projecta la seva ombra perfumada sobre les pedres bi-milenàries del Forum de la Colònia.
Ves a saber si és un descendent d´aquells que oferien les seves branques als romans per a coronar els seus poetes. O tal vegada ho és del protagonista del relat mitològic sobre l´amor no correspost, d´Apolo per Dafne, la nimfa que va preferir esdevenir un llorer, abans de sucumbir als seus encants.