DARAENDAVANT

Jean Francois Millet: Pastor guardant el seu ramat (1865)

Avui toca apropar-nos al Cap i Casal, per  posar-nos al dia de les  novetats que els espais amics  que visitem regularment han preparat per engegar la nova temporada.

Superem  la influència de les males companyies: del color del cel,  gris trist, que s´encomana,   i de l  inevitable embús a la  carretera . I  en justa compensació,  el destí  té un delicat detall amb nosaltres. .En  forma d´ aparcament disponible just a davant del nostre primer destí:  La Fundacio Mapfre. Amb un  regal així i un entrepà de fuet ens carreguem d´energia per emprendre les visites,  llegim el fulletó de l´exposició, i ens disposem a disfrutar.

I certament l´ exposició ens ho posa fàcil. .  Ës una extensa recopilació de pintures al pastel, procedents  tant de col.leccions particulars com d´Institucions nacionals i extrangeres, de gran nivell, amb l´objectiu de demostrar que aquesta técnica s´ha utilitzat de forma recurrent en el transcurs de la història. I amb ella s´han el.laborat obres de tots els estils i tendències. I que,  malgrat que sovint s ha menystingut el pastel davant de l´oli o l´aqüarela,   ha esdevingut molt rellevant  en mans d´artistes tan reconeguts com Renoir, Degàs, o el nostre il.lustre Joaquim Mir.i Trinxet. A més de gaudir de la bellesa de la majoria de les composicions representades, és interessant observar les variacions en la utilitació de la técnica., per exemple  del  paper  dels  difuminats, des de la recerca del realisme quasi fotogràfic fins a l´impressionisme i les taques de color

Pierre August Renoir Nen amb poma (1895)

Una visita recomable per a tothom, però  sobretot per a aquells que no coneixen encara l´edifici on s´ubica. És a dir la Casa Garriga i Nogués, del carrer Diputació. Podria tractar-se de la  última oportunitat per a  fer-ho, perquè la Fundació Mapfre té el projecte de traslladar-se aviat a un altre indret de Barcelona, i de iniciar un canvi de rumb en la seva admirable tasca cultural,  segons podem llegir en aquest article de La Vanguardia

https://www.lavanguardia.com/cultura/20191008/47872220453/fundacion-mapfre-centro-fotografia.html

afegim un altre link dedicat a aquells a qui l´exposició desvetlli el seu vessant artístic i el vulgun posar en pràctica; tocar els colors i experimentar les sensacions d´aplicar-los amb els dits.

https://totenart.com/tutoriales/como-pintar-con-pastel/

Anem cap a Montjuic convençuts  que la visita a l´exposició «Opera,passió, poder i política» a CaixaForum també valdrà la pena. Últimament hem gaudit de mostres importants en aquest espai, amb l´únic entrebanc de la dificultat per llegir els textos quan la concurrència de públic es concentra en moments determinats per sobre dels dels nivells desitjables. Solen ser mostres de caràcter històric en les que és important poder contextualitar  els objectes exhibits per copsar el seu valor. I en més d´una ocasió  hem hagut de repetir la visita per poder seguir amb la tranquilitat indispensable la lectura dels textos.

Aquest matí de dijous que hem escollit per la visita l´espai  no està gaire concorregut i ens hi movem sense problemes. Aviat ens assabentem que el recorregut ens portarà per a una sel.lecció de vuit òperes, a través de les quals es reflexa la història d´Europa en els últims 400 anys, – tal com diu el vídeo de presentació- , el mateix que ens  informa que l´exposició  suposa una experiència sonora individual envoltant,  en la qual els visitants es veuen acompanyats per la música en tot moment; i que es tracta d´un projecte concebut pel Victoria i Albert Museum en col.laboració amb la Royal Opera House, produit per La Caixa.

«No espereu una exposició sobre l´òpera. Hi ha un enfocament, una visió. «

Són paraules de Josep Pons,el director de la Orquesta Simfónica del Gran Teatre del Liceu.Un advertiment que cal tenir molt  present per  no sentir-se una mica  decebut en acabar la visita

 escoltem el cor dels jueus esclaus  de Nabucco

la música ens envolta i quasi volem                               

Perquè en un recorregut per vuit òperes, en queden fora moltíssimes, sobre les quals també  ens agradaria conèixer el context, i trobar les claus que  les vinculen a les  transformacions històriques de la societat europea. Però la mostra ens ho presenta esquemàticament , enfocant  els canvis que es posen de manifest en les següents  grans obres : La incoronazione de Poppea, de Monteverdi; Rinaldo, de Haendel; Nabucco, de Verdi; Il barbiere de Siviglia, de Mozart; Tannhäuser, de Wagner; Pepita Giménez, d´Albéniz; Lady Macbeth of Mtsensk, de Shostakovich; ,i Salomé d´Strauss. Probablement amb  un enfocament més ampli no seria possible assolir la
mateixa espectacularitat que també és un valor molt destacat d´aquesta exposició. Ens la mrem com un estimulant  punt de partida per continuar treballant, en format menys vistós però  més complert i concloent.

És increible! però a la tarda continuem en companyia de l´esperit que gestiona els aparcaments disponibles.  I ara ens condueix al lloc adequat (les sales Volart, del carrer Ausiàs Marc) en el moment precís! de tal manera… que aparquem el cotxe davant mateix de la sala. Hem de deixar constància d´aquest fet paranormal, perquè l´angelet és la primera vegada que es manifesta i que demostra que ens aprecia.

La visita en conjunt és gratificant.. Es tracta de tres exposicions de temàtica i autories diferents, que ocupen els tres àmbits d´aquestes sales. Ens agrada molt la de les fotografies de gran format, de les petites escultures d´Aristide Maillol. Les imatges i el report de La Vanguardia expliquen millor que ho podem fer aquí aquest projecte

També deixem constància de les altres dues  mostres, – els retrats de Lídia Masllorens, i  la col.lecció Ars Citerior,-  amb un article publicat en la  revista digital El Núvol, que enllacem aquí,  Ells han clavat el títol per al conjunt de les dues exposicions:    «Menú degustació d´art contemporani»  i ho  deixem aquí. No ens oblidem de llegirlo