M.del disseny:V.Papanek,la política del disseny, J.Capdevila,Joies 1959-2019;Can Framis:Premi pintura 2019, Living matter,P.Daly

Una estrident tempesta de llamps i trons ens ha despertat aquesta matinada. Ens posem en ruta cap a Barcelona, després de parar atenció a
la informació metereològica, i assegurar-nos que la tormenta   s´esvaeix mar endins. Fem cas als savis que ens diuen que podem desar el paraigüa, però que no ens oblidem  de l´abric i la bufanda, ja que la tempesta ens deixarà  una considerable baixada de temperatura.  L´hivern …que  treu el nas discretament, com les primeres neus als cims de les muntanyes.

Hem escollit començar la jornada en el Museu del Dissseny perquè ens agrada l´edifici, sempre ens sentim a gust en els seus espais, i tanmateix la joieria és un camp  artístic atractiu al que fins ara no hem tingut la oportunitat d´apropar-nos.

Però ha estat l´altra mostra temporal, sobre el teòric del disseny Victor
Papanek -un personatge que, per desconeixement, no ens hagués portat fins al HUB- la que més ens ha interessat.. Per la  qüantitat de qüestions que es despleguen a partir de les seves teories sobre el paper dels dissenyadors. La majoria de les quals van molt més enllà de l´estética amb la que frívolament, tendim a relacionar-lo. Bàsicament Papanek (Viena 1923-1998) clamava  -ingenu…?-  per la responsabilitat social i ética dels dissenyadors. Sobretot pel que fa a la preservació del medi ambient, a la inclusió social de les persones vulnerables, a la justícia social i contra el consumisme. A partir de la seva creença en el poder de la col.laboració i de que tots tenim una responsabilitat envers dels altres.

Com llegim en l´article de El Periódico, no es tracta d´un sant, ni d heroi, sinó simplement d´algú que pretenia  que el seu ofici es desenvolupés a favor de l´interés general. No cal dir que es tracta d´una actitud que convindria conrear en tots els ámbits,   si volem  reconduir el destí de la humanitat,  i rescatarlo de les mans dels sectors del poder dominants . Precisament d´ aquells que van combatre Papanek. Per por de perdre el control, acostumats com estan  a què els seus objectius,  desmesurats a favor del benefici propi, ignorin o malmetin impunement els interessos comunitaris .

http://www.monografica.org/01/Art%C3%ADculo/2387

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20191031/museu-disseny-victor-papanek-exposicion-diseno-social-7706569

Ni de lluny volem restar-li mèrit,perquè només parlem des del gust personal, i  des de la ignorància, tan dels processos de creació de les obres, com de les tendències que primen  en aquest camp, pero la  exposició de Capdevila no ha satisfet les expectatives que ens han portar a visitarla. Situem-nos::

Joia : Peça preciosa d’or, d’argent, etc., especialment amb una o
més gemmes, que es porta com a ornament

Hem mirat de saber si l´obra de Capdevila respon a un corrent artístic
contemporani, i de conèixer les  particularitats que se li atribueixen

Capdevila, més enllà de ser joier i orfebre, és un artista de la joia, de
la joia concebuda com a peça única, individual, personal, producte d’una
emoció, una sensació, una vivència o un record, i adreçada a algú en concret
.

Ens quedem amb la suggerent  idea de la joia  com a producte creat a partir d´una emoció, una vivència o un record, adreçada a algú.I tanmateix intuim  les possibilitats creatives    a partir dels materials  que es basa la joieria. Una prometedora combinació que ens  empeny a nsistir,  tan punt en tinguem  la oportunitat, en l´ aproximació a aquest vessant de l´activitat artística.

La Fundació Vila Casas convoca anualment un concurs d´art contemporani,per a  pintura, escultura i fotografia, alternativament. És a
dir, cada any el convoca per a una d´aquestes disciplines artístiques. L´autor
guanyador és retribuit amb una quantitat de diners, i  una exposició
temporal de la seva obra en un dels espais de la Fundació:a Can Framis de
Barcelona si es tracta d´un pintor, a Can Mario, de Palafrugell si és un
escultor o al Palau Solterra de Torruella de Montgrí en el cas dels fotògrafs.
Les obres sel.leccionades per concursar també són objecte d´una exposició
temporal, i aquesta mostra , corresponent al concurs d´aquest any 2019,
és  la que hem tingut la oportunitat  de visitar a Can Framis. En aquests links podem llegir les 
bases del concurs, i veure les imatges de totes les obres que han obtingut el premi fins ara.

Hem disfrutat la visita en general, però també hem experimentat el desconcert que habitualment provoquen moltes de les obres contemporànees. Com en el cas de l´obra guanyadora

Y-Zone, de Jordi Pujadas Martoranno, Premi de Pintura 2019

Tal com vam comentar en una altra ressenya, davant d´aquestes obres  ens agradaria disposar, -igual com demana el jurat d´aquest premi, segons llegim
en les bases- , d´una petita memòria del projecte artístic  Poder conèixer
el procés creatiu o dit  una  altra manera, conèixer, no nessàriament  el
procés técnic, sinò el propósit que ha guiat l´artista fins aconseguir el resultat que presenta.

Paul Daly, és un arquitecte nascut l´any 1963 a Dublín. Durant la seva etapa d´estudiant va arribar a Barcelona,  i la llum i l´arquitectura de la ciutat el van  captivar. de tal manera,  que els raigs del sol filtrats a través dels arbres ha estat la seva font d´inspiració des que va trepitjar les Rambles.

Precisament va ser la seva obra titulada Rambla, la guanyadora del premi d´escultura de la Fundació Vila Casas de l´any 2018. Les  obres de Daly són difícils de classificar,  perqué no s´ajusten exactament a  cap de les disciplines artístiques tradicionals. Es tracta de composicions amb elements  vegetals: ,  fulles, arrels, llavors,  tiges,  flors, etc.,tractats químicament per modificar els seus processos naturals de maduració o de putrefacció,  per tal d aconseguir uns´determinats efectes.   La majoria  de les composicions estàn muntades sobre un plafó blanc translúcid, iluminat des del darrera. D´altres, com és el cas de la obra premiada, es monten o s´estructuren en tres dimensions.. La mostra  monogràfica presentada amb el títol «Living matter» aplega disset obres en les que la llum i els elements vegetals tractats es combinen per evocar les estacions, el pas del temps, el procés d´envellir etc. Un resultat original, i molt agradable a la vista.

El fet que una de les obres fos inclosa i premiada com a escultura, demostra
que aquest art actualment s’ ´obre a múltiples variants, que cada vegada  van més lluny  del que  ens suggereix el concepte tradicional.

Tal com vam comentar en una altra ressenya, davant d´aquestes obres  ens agradaria disposar, -igual com demana el jurat d´aquest premi, segons llegim
en les bases- , d´una petita memòria del projecte artístic  Poder conèixer
el procés creatiu o dit  una  altra manera, conèixer, no nessàriament  el
procés técnic, sinò el propósit que ha guiat l´artista fins aconseguir el resultat que presenta.

Paul Daly, és un arquitecte nascut l´any 1963 a Dublín. Durant la seva etapa d´estudiant va arribar a Barcelona,  i la llum i l´arquitectura de la ciutat el van  captivar. de tal manera,  que els raigs del sol filtrats a través dels arbres ha estat la seva font d´inspiració des que va trepitjar les Rambles.

Precisament va ser la seva obra titulada Rambla, la guanyadora del premi d´escultura de la Fundació Vila Casas de l´any 2018. Les  obres de Daly són difícils de classificar,  perqué no s´ajusten exactament a  cap de les disciplines artístiques tradicionals. Es tracta de composicions amb elements  vegetals: ,  fulles, arrels, llavors,  tiges,  flors, etc.,tractats químicament per modificar els seus processos naturals de maduració o de putrefacció,  per tal d aconseguir uns´determinats efectes.   La majoria  de les composicions estàn muntades sobre un plafó blanc translúcid, iluminat des del darrera. D´altres, com és el cas de la obra premiada, es monten o s´estructuren en tres dimensions.. La mostra  monogràfica presentada amb el títol «Living matter» aplega disset obres en les que la llum i els elements vegetals tractats es combinen per evocar les estacions, el pas del temps, el procés d´envellir etc. Un resultat original, i molt agradable a la vista.

El fet que una de les obres fos inclosa i premiada com a escultura, demostra
que aquest art actualment s’ ´obre a múltiples variants, que cada vegada  van més lluny  del que  ens suggereix el concepte tradicional.

https://tempsarts.cat/paul-daly-la-transformacio-de-la-natura/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura

https://ca.wikipedia.org/wiki/Assemblatge

Rambla, de Paul Daly, premi F Vila Casas d´escultura 2018

Àlbers blancs (populus alba) , supervivents en el jardí de Can Framis.

Segons l´article del Punt Avui de 2010, poc després que l´ajuntament es  fes càrrec del jardí  de l´entorn del museu, va decidir eliminar les plantes que s´hi havíen plantat d´acord amb el projecte, heures i bulbs de flors, al.legant un excessiu cost de manteniment. Només queden els àlbers com a testimoni del projecte frustrat.

http://www.elpuntavui.cat/article/-/8-articles/189819-can-framis.html

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

90 − = 80