Monestir de Sant Cugat i Monestir de Ripoll
Imprescindible i decissiu el paper dels monestirs en l’ Edat Mitjana. Podríem dir que tota la vida de la població hi estava vinculada.
En depenia l’ estat físic , la consciència, el comportament de les persones, guiats per missatges apocalíptics cridats des de la trona, o pintats i esculpits a les parets. Quan l’ art potser encara no se sabia que era art, però en canvi, era comunicació, pedagogia, manipulació, etc. etc. dels savis respecte els ignorants, dels poderosos respecte els desvalguts.
Tanmateix de les relacions amb el monestir, quan actuava com a senyor de
la terra, en depenia també la subsistència.Quin luxe disposar d’aquests edificis magestuosos que ens parlen d’ una època històrica del nostre país, llunyana i fosca !
i quin luxe de país que tracta les seves arrels amb tanta cura!
Quina enveja que desperta als americans, que fins i tot han arribat a comprar i «montar» a Manhathan un claustre medieval , format de peces procedents de diversos punts de la vella Europa!
Dos grans exemples de bens culturals, sortosament mimats pels que en són responsables. Tots dos compten al costat amb museus igualment exemplars. El de Sant Cugat dedicat a la interpretació del monestir, molt didàctic i amb entrada gratuïta!. El de Ripoll, de caràcter etnogràfic, enfocat a la vida rural.
