Cardona
La visita a les mines de sal i al castell de Cardona formen un pack atractiu , que actualment ja es promociona com a jornada turística familiar. I està molt bé, perquè són llocs que posen en contacte amb moments decissius de la història del nostre país, que convé que coneixem.
I aixó que quan hi vam ser, el castell encara no havia guanyat la votació
popular com a monument favorit dels catalans, organitzada per la revista
Sàpiens!
Sí que vam poder llegir, exposada des de pocs dies abans de la nostra visita, en la Col.legiata, -que és una imponent esglèsia romànica, dins el recinte del Castell-, una placa de reconeixement com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea, per part de la European Film Academy. Per haver acollit el rodatge de CAMPANADAS A MEDIANOCHE, l´any 1965.
El dia que hi vam ser, uns tècnics estaven treballant per a restaurar en els porxos de la Col.legiata una còpia de les pintures murals originals, que molts anys enrera havíen estat extretes per tal d’èsser conservades i exhibides al MNAC. Un sistema molt delicat i innovador permet ara obtenir-ne una còpia i enganxar-la al lloc d’origen, que d’aquesta manera recuperarà el seu aspecte acolorit, original.
Però el fil que ens ha fet tornar a Cardona, per a recuperar, durant les vacances, aspectes no comentats de les sortides fetes abans de començar al blog, no ha estat el magnífic castell, ni les seves admirables dependències del segle XI , sinó una exposició que omplia les parets de la cafeteria del recinte miner, on vam esmortzar.
Coses de la memòria o més aviat de la preferència personal per a les
històries petites, les que enfoquen les persones de prop .
L’exposició era un recull de fotografies familiars, dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, aportades per persones residents actualment a Cardona. Es tracta dels inmigrants i els seus familiars, que van arribar a aquesta població per treballar a les mines de sal, procedents principalment de Córdoba, Andalusia, i que es van allotjar a les tres colònies mineres que l’empresa Unión de Explosivos Españoles va posar a disposició dels treballadors. Les fotografies són entranyables i reflexen la vida social d’ aquelles comunitats: casaments, batetjos, festes, cel.lebracions diverses, i també imatges impagables de la vida cotidiana. D’ altra banda, la combinació dels cognoms de les persones que les han aportat, demostren la integració d’aquelles persones en la comunitat local, amb el pas del temps.
I a la xarxa hem trobat un bon article que informa del projecte més ampli, del qual aquella exposició formava part. El podem llegir a
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/viewFile/259353/346573
i sobre la restauració de les pintures murals de la Col.legiata, ara ja finalitzada: