DARAENDAVANT

Hem visitat el Museu del Disseny de Barcelona, que es troba en l ‘edifici HUB de la Plaça de les Glòries, en dues ocasions: abans i després de la seva recent remodelació

En les sales dedicades  a les arts decoratives d’ aquest Museu s´hi pot admirar una mostra important de mobles, des de l’ edat mitjana fins a el segle XX, principalmente d’ origen espanyol i català. A més d’una extensa col.lecció de ceràmica que abarca el mateix perìode, així com col.leccions   de vidre, de miniatures, de carruatges, orfebreria, etc. Però a l’ hora de recuperar temes que ens van deixar amb ganes de saber-ne més, hem pensat amb els acolorits capçals de llit que s´hi exposen i que es coneixen com Llits d’Olot. Per la seva bellesa i perquè no en teníem cap notícia, fins ara.

Després  d´una bona excursió a través de la xarxa  ens adonem que la història dels Llits d’ Olot és  senzilla i amb pocs vestigis documentals sobre la seva producció i els seus protagonistes.

Sembla que els únics vestigis que  parlen del paper que van tenir, en una etapa determinada són els propis capçals que s´han conservat . I els pocs historiadors que hi han dirigit la seva mirada, només han pogut constatar…

Que mai no van existir indústries,ni artesans especialitzats en la realització d´aquest tipus de Llits, sinò que eren el resultat de la col.laboració entre els diferents professionals que es requeríen: El fuster, el pintor, el daurador. Tot i així sembla que se n´arribaren a exportar a Amèrica.

Que es feien per encàrrec. Almenys  la pintura de l’escena religiosa central, anomenada “la tarja” que solia representar la imatge del sant patró dels propietaris del llit.

Que va esdevenir una pràctica comú en el curs del segle XVIII l´encàrrec d’aquest tipus de capçals per part de les famílies acomodades, però, no tan sols a Olot, sinò en diferents zones de Catalunya, com ara Mataró i el Maresme, Vic, la Cerdanya  i fins a Barcelona i València.

Que el costum anava en consonància amb el pes específic que la religió i la imagineria religiosa tenien per a les persones i la societat d’ aquella etapa històrica del nostre país.

Tal com podem llegir en el blog de l´ historiador olotí Miquel Puig

«.. en el segle XVIII les cases del olotins eren plenes d’imatges de sants i marededéus. A les cases més senzilles, eren estampes de paper clavades directament a les parets; a les de més recursos, eren estampes emmarcades, petites pintures o imatges “de bulto”,és a dir, en relleu, a voltes dins d’una petita capelleta. Un dels llocs on més n’hi havia solia ser, precisament, el dormitori. En algun moment deuria produir-se la translació d’aquestes devotes representacions al capçal del llit,seguint en un principi les seves mateixes traces. La capçalera del llit adquirí llavors la forma d’una gran i rica estampa, que donava centralitat a tota la cambra, i que portava santedat al son i a la vida dels seus ocupants»

Que el caire popular i artesanal d’aquestes obres   també es pot interpretar com un corrent d’oposició a l estil afrancesat del mobiliari rococó, que triomfava  en la cort i entre la noblesa. Amb paraules de l’ historiador mataroní Marià Ribas -referides al treball artesanal de la fusta en l`epoca barroca-…»L’art popular de la fusta, plenament encaixat en el gust tradicional, venia a ser com una mena de democràcia estètica de senzilla bellesa»

Són bonics,  són  testimonis del seu temps, i parlen de com era l`entorn i fins i tot de com se sentien les persones.

http://www.miquelpuig.cat/2015/02/llits-dolot-al-nou-museu-del-disseny-de.html

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/277583/365501 www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/