Els llits d'Olot


 


 


Hem visitat el Museu del Disseny de Barcelona, que es troba en l ‘edifici HUB de la Plaça de
les Glòries, en dues ocasions: abans i després de la seva recent remodelació

En les sales
dedicades  a les arts decoratives d’ aquest Museu s´hi pot admirar una mostra
important de mobles, des de l’ edat mitjana fins a el segle XX, principalmente
d’ origen espanyol i català. A més d’una extensa col.lecció de ceràmica que
abarca el mateix perìode, així com col.leccions   de vidre, de miniatures, de carruatges, orfebreria, etc. Però a l’ hora de recuperar temes que ens van deixar amb ganes de saber-ne més, hem pensat amb els acolorits capçals de llit que s´hi exposen i que es coneixen com Llits d’Olot. Per la seva bellesa i perquè no en teníem cap notícia, fins ara.

I després  d´una bona excursió a través de la
xarxa  ens adonem que la història dels
Llits d’ Olot és  senzilla i amb pocs
vestigis documentals sobre la seva 
producció i els seus protagonistes.

Sembla que els
únics vestigis que  parlen del paper que
van tenir, en una etapa determinada són 
els propis capçals que s´han conservat . I els pocs historiadors que hi
han dirigit la seva mirada, només han pogut constatar…

Que mai no van existir indústries,
ni artesans especialitzats en la realització d´aquest tipus de Llits, sinò que
eren el resultat de la col.laboració entre els diferents professionals que es
requeríen: El fuster, el pintor, el daurador. Tot i així sembla que se
n´arribaren a exportar a Amèrica.

Que es feien
per encàrrec. Almenys  la pintura de l’
escena religiosa central, anomenada “la tarja” que solia representar la imatge
del sant patró dels propietaris del llit.

Que va
esdevenir una pràctica comú en el curs del segle XVIII l´encàrrec d’aquest
tipus de capçals per part de les famílies 
acomodades, però, no tan sols a Olot, sinò en diferents zones de
Catalunya, com ara Mataró i el Maresme, Vic, la Cerdanya  i fins a Barcelona i València.

Que el costum
anava en consonància amb el pes específic que la religió i la imagineria religiosa tenien les persones i la societat d’ aquella etapa històrica del nostre país.

Tal com podem
llegir en el blog de l´ historiador olotí Miquel Puig

«.. en el segle XVIII les
cases del olotins eren plenes d’imatges de sants i marededéus. A les cases més
senzilles, eren estampes de paper clavades directament a les parets; a les de
més recursos, eren estampes emmarcades, petites pintures o imatges “de bulto”,
és a dir, en relleu, a voltes dins d’una petita capelleta. Un dels llocs on més
n’hi havia solia ser, precisament, el dormitori. En algun moment deuria
produir-se la translació d’aquestes devotes representacions al capçal del llit,
seguint en un principi les seves mateixes traces. La capçalera del llit adquirí
llavors la forma d’una gran i rica estampa, que donava centralitat a tota la
cambra, i que portava santedat al son i a la vida dels seus ocupants»

Que el caire popular i artesanal d’aquestes obres   també es pot interpretar com un corrent d’oposició a l estil afrancesat del mobiliari rococó, que triomfava  en la cort i entre la noblesa. Amb paraules de l’ historiador mataroní Marià Ribas -referides al treball artesanal de la fusta en l`epoca barroca-…»L’art popular de la fusta, plenament encaixat en el gust tradicional, venia a ser com una mena
de democràcia estètica de senzilla bellesa»

Són bonics,  són  testimonis del seu temps, i parlen de com era l`entorn i fins i tot de com se sentien les persones.




http://www.miquelpuig.cat/2015/02/llits-dolot-al-nou-museu-del-disseny-de.html

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/277583/365501


 www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/


                                                                                                                                        

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

35 − 33 =