DARAENDAVANT

Val molt la pena la visita al recinte, perquè s´hi posa de manifest el contrast entre l’ arquitectura noucentista -funcional, de línees rectes, mancat d’ornamentació-, amb el modernisme com un esclat del detallisme decoratiu, amb predomini de les curves i les asimetries.

També dels interiors de  les sales restaurades recentment,  amb decoracions espectaculars, i és igualment  interessant  la història de l´Hospital. En el seu moment es va poder a construir -per cobrir un gran dèficit de la ciutat-  gràcies a una donació d’ burgués barceloní, Pau Gil, pertanyent a una família de grans negociants de Barcelona, que van impulsar, entre altres grans empreses,  la creació de Catalana de Gas. Tanmateix  Pau Gil havia incrementat el patrimoni familiar i havia guanyat molts diners fent de banquer a París.

Sovint en l’evolució de la història de l’ art es manifesta la importància  del  bon feeling entre el geni arrauxat dels artistes i els mecenes i promotors. Però en el cas de l Hospital encara crida més la atenció en tractarse d’ un equipament  de primerísima necessitat en aquells moment, que no sembla, en principi,  demanar ni arquitectura ni  decoració d’avanguarda, sinò les sol.lucions més práctiques i viables . Només la bona conexió entre el geni  artístic i  la gosadia dels mecenes, podia  fer realitat aquell projecte, que ara ha esdevingut un llegat tant valuós.

¿Quina extranya conjunció astral es produí en aquells anys de transició entre el segles XIX i XX,  per propiciar una sintonia tan fructífera com la que va impulsar tot  el patrimoni modernista al nostre país?

.