DARAENDAVANT

Val la pena concertar préviament per telèfon una visita guiada, per accedir al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i conèixer la seva història. Nosaltres ho vam fer, i hem tingut la sort de fer el recorregut seguint la explicació d´en Rafel , un dels voluntaris que dediquen part del seu temps a mantenir el recinte en bon estat i a posar-lo en valor. Una tasca admirable, que inclou des de restauració de mobiliari, informatització de la biblioteca, cura dels jardins. etc. etc . Descobrir un indret històric, aparentment oblidat, enmig d un entorn natural allunyat de tot, i escoltar-ne la història en paraules d algú que s´hi sent implicat, és un luxe.

Allunyat no pas en el sentit estricte de la distància que el separa de les ciutats més properes, sinò de la pau que s hi respira, i la desconexió visual i sonora que s´hi gaudeix, respecte els entorns urbans . Una ubicació privilegiada, en la serralada de Marina, envoltat exclussivament de verd i de blau: arbres, camps de conreu i camins de muntanya, per cert, força transitats pels amants del senderisme.

Per resumir-ho breument, hem de dir que el monestir va ser fundat en el segle XV pels monjos Jerònims, un orde religiós, catòlic, de clausura, contemplatiu, que té el seu origen el 1373 a Castella, a partir de la iniciativa d´uns ermitans, que després de practicar aquesta via de recerca de la perfecció, es van decantar per la vida monàstica. Seguint, en certa manera, les petjades de Sant Jeroni, que també havia dedicat dos anys de la seva vida a la recerca de la pau interior, com ermità. A tenor dels signes d´aquell temps, els Jerònims aviat van assolir un paper rellevant vora del govern d´Espanya, de tal manera que els reis els van afavorir, tan amb donacions per a ampliar » la xarxa» de monestirs, com amb càrrecs de confiança, gràcies al seu prestigi intelectual, que destacava en el context social de l´època.

Els monjos Jeronis van ocupar el monestir fins el segle XIX, encaixant els privilegis i els trasbalsos que anaven arribant amb el pas del temps. Durant els segles XV i XVI els Jeronis van gaudir d´una afecció especial que els professaven els Reis Catòlics, i el seus nét i besnet, l emperador Carles I, i el rei Felip II. Aquesta afinitat va ser fins i tot causa que el monestir allotgés els Reis en alguna de les seves estades a Barcelona. En concret, es creu que la rebuda dels Reis a Colom, després del seu primer viatge a Amèrica, va tenir lloc en el monestir,i per això la cara de l´almirant la veiem encara esculpida en el pati ,

La desamortització de les propietats de l´Església practicada des del govern d´Espanya en el curs del segle XIX, va acabar amb la vida monàstica de Sant Jeroni de la Murtra; i de llavors ençà el recinte i les terres han estat en mans privades. De manera que, després d´una llarga etapa durant la qual el monestir va servir com a lloc d´estiueig i escenari de les festasses dels adinerats propietaris, ha arribat als nostres dies dividit en dues propietats separades:

Dos terços de la finca està actualment en mans d´un conjunt de persones , tots descendents de la noble família Guell, de Barcelona, i el recinte que visitem forma part d´aquesta zona. Mentres que l´altra part és propietat de la Fundació Climent Mur, vinculada a l´Església, i no és accessible al públic en general.

Curiosament, el nostre guia ens informa que, mentres la primera part pertany al terme municipal de Badalona, la segona pertany al terme de Santa Coloma de Gramanet. Estem doncs, i no ho sembla, sobre la línea que separa aquests dos grans municipis. I, tal com hem pogut comprobar en la web, el monestir s´adscriu a un o altre terme, segons el criteri o l´interés de qui ho explica.

Ens queda pendent la visita a un dels espais del monestir que està ocupat per la Fundació Catalunya-Amèrica. una entitat que té per objectiu estudiar i divulgar tot el que fa referència a les relacions entre Catalunya i el continent americà. El guia ens parla de l´exposició que s hi presenta actualment, que inclou aspectes prou interessants, però no ens és possible accedir-hi perquè és requisit indispensable haver concertat prèviament la visita guiada a la expo en concret. També ens parla d´una figura destacada i poc coneguda , de l´àmbit de les relacions catalano-americanes, com és el monjo català Ramón Pané, un dels ermitants fundadors de l´ orde dels Jerònims, que va acompanyar Colom en el seu segon viatge a Amèrica i va escriure un llibre important sobre la cultura indígena, després d´aprendre la seva llengua, i relacionar-se amb la comunitat d indis americans que habitaven l´ illa batejada per Colom com la Española.

Ens proposem , aprofitar algún dels esdeveniments que de tant en tant acull el monestir , com ara concerts o altres, per tornar. I entrar en aquesta part dedicada a les relacions amb Amèrica, que avui, lamentablement, ens hem quedat amb les ganes de descobrir.

«L´èxit d´un museu no radica en que el fet que la gent hi vagi… si no el fet que la gent hi torni» (Jorge Waggensberg, director durant 15 anys de Cosmocaixa)

… i ja fa massa dies que no tornem a Cosmocaixa. Després de la visita a Sant Jeroni, ens hi arribarem, I, a part de fer els honors al nostre rossegador predilecte, el simpàtic capibara del bosc inundat, ens interessarem per les últimes novetats que presenta el museu.

Tenim ocasió de veure la mostra Sabres i mastodonts, la megafauna del miocé, que ens trasllada a un entorn inesperat, a prop de Pinto i de Valdemoro. És a dir: al sur de la província de Madrid. Es tracta de la zona anomenada Cerro de Batallones.

En aquest paratge, arrel d´una prospecció de minerals, l´any 1991 es va descobrir casualment un jaciment de fòssils de mamífers, l´antigüetat dels quals es va estimar en nou milions d´anys. Es tracta del període Miocé superior, una etapa posterior a l´extinció dels dinosaures, ja que s´estima que els últims exemplars d´aquesta espècie van desaparèixer fa setanta cinc milions d´anys.

En el Miocé mitjà, el continent africà no estava separat de la nostra peninsula pel mar, i per aquest motiu, en l´etapa seguent, animals de procedència forana com elefants, lleons, tigres amb dents de sabre, o pandes vermells campaven del paisatge peninsular. De manera que el jaciment descobert a Batallones va permetre reconstruir els esquelets d´alguns exemplars d´aquestes espècies.

I va ser l´inici d´un treball paleontològic molt intens en l´entorn del cerro, en el transcurs del qual es van descobrir fins a nou jaciments més. Curiosament, l´ abundància de restes s´ha atribuit a les característiques geològiques del terreny, que van provocar la formació d´avencs i de fangars. De tal manera que tots els jaciments descoberts responen a alguna d´aquestes dues formacions.

Els experts consideren que els avencs van esdevenir -fa 9 milions d´anys- una trampa mortal pels animals carnívors i els carronyaires, que, en busca d´aliment, es van ficar dintre les coves seguint el rastre d´alguna pressa i no aconseguiren sortir-ne mai més. Mentre que les basses i els fangars van esdevenir igualment la tomba pels animals herbívors -més prudents- , que hi acudíen a beure, com demostren les tipologies dels jaciments i les restes de les diferents espècies que s´han localitzat en cadascun dels indrets.

( sobre el nom del cerro on han descansat, fins ara, les restes de sabres i mastodonts, hem d´aclarir que no prové de cap fet bèl.lic o militar, sinò que es podria atribuir -segons llegim a la exposició- al fet que el terreny havia estat sembrat d´oliveres, tan ben arrenglarades, que els castissos del veinat les anomenaven «batallones» talment com si es tractés d una desfilada)

i tant que hi tornarem de tant en tant al Cosmocaixa! un gran espai on tots hi podem aprendre, des dels nens fins els científics. Ben viu, com el volia el seu emblemàtic i clarivident impulsor. Honor i glòria per a ell, i el propòsit de llegir properament un del seus llibres . Entre els que va escriure, ja ens ha seduit un títol: «Només es pot tenir fe en el dubte«, i mirem de trobar-lo, com més aviat millor.