{"id":119,"date":"2019-11-30T17:38:33","date_gmt":"2019-11-30T17:38:33","guid":{"rendered":"http:\/\/daraendavant.com\/?p=119"},"modified":"2022-04-23T15:13:50","modified_gmt":"2022-04-23T15:13:50","slug":"olot-museu-de-la-garrotxa-can-trinxeria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/daraendavant.com\/?p=119","title":{"rendered":"Olot: Museu de la Garrotxa, Can Trinxeria"},"content":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Paisatge de tardor<\/i>, de Joaquim Vayreda i Vila,<\/a>1885<\/p>\n

\u00abEls nostres cr\u00edtics m\u00b4han titllat d\u00b4impressionista, i s\u00b4ha dit que els
\nmeus quadres pequen d\u00b4abocetats. I no dir\u00e9 que no tinguin ra\u00f3 els que
\naix\u00f2 asseguren, .per\u00f2 he apr\u00e8s en els grans mestres que en el paisatge
\nsobretot, el que ens atrau i ens fascina \u00e9s la impressi\u00f3 del conjunt,
\nles grans masses dintre les grans armonies s\u00f3n les que ens comuniquen
\ntristesa, alegria, tranquilitat, terror, melangia, sol.litud, etc.\u00bb\u00a0<\/i>
\n(Joaquim Vayreda i Vila, 1885)<\/p>\n

...Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,t<\/i><\/p>\n

trobar\u00e0s un indret verd i profond<\/i>
\n<\/i><\/p>\n

com mai cap m\u00e9s n’hagis trobat al m\u00f3n\u2026<\/i><\/p>\n

J.Maragall
\n<\/i><\/p>\n

La sortida era per anar a Olot, i no precisamente pels vols, com recomana el poeta. Sin\u00f3 directe a la ciutat per a visitar alg\u00fan dels seus museus i veure de prop les obres dels artistes m\u00e9s representatius de la seva\u00a0 Escola pict\u00f3rica.<\/p>\n

Perqu\u00e8 prev\u00e8iem un dia de fred, m\u00e9s adeq\u00fcat per moure\u00b4ns a cobert, que per gaudir del privilegiat entorn de la Garrotxa. Un error que no vam rectificar ni tan sols quan, tot just en els l\u00edmits de la comarca, des de la carretera ja vam comprobar que la tardor ens oferia el seu millor tarann\u00e0 metereol\u00f2gic per a observar el paisatge: un festival de colors, sense cap element que perturb\u00e9s la sensaci\u00f3 de t\u00e9bia armonia,\u00a0 tan apreciada d\u00b4aquesta estaci\u00f3.<\/p>\n

Deixem per a un altre viatge la contemplaci\u00f3 en viu de la natura, i de moment entrem en el Museu de la Garrotxa.tal com teniem pensat . Per adonar-nos\u00a0 que un cop dins, el paisatge continua\u00a0\u00a0 com a protagonista destacat de les primeres sales. I \u00e9s que els artistes de l\u00b4escola de pintura d\u00b4Olot no podien buscar millor motiu per exercitarse en el seu l\u00b4art\u00a0 que aquell que tenien a l\u00b4abast\u00a0 en obrir la finestra. D\u00b4altra banda,\u00a0 l\u00b4atractiu dels paisatges de la comarca deu provocar m\u00e9s vocacions art\u00edstiques del que \u00e9s habitual i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s pintors destacats que en \u00a0 la majoria de contrades.<\/p>\n

No hem de confondre\u00a0 l\u00b4anomenada escola pict\u00f2rica o paisatgista, que era i continua essent una agrupaci\u00f3 d\u00b4artistes vinculats a la Garrotxa, i l\u00b4Escola de dibuix, posteriorment dita de Belles Arts, creada en\u00a0 el segle XVIII, a partir de la tradicional dedicaci\u00f3 dels artesans locals a l\u00b4estampaci\u00f3 d\u00b4indianes, per transmetre aquests coneixements i adaptarlos als canvis.Curiosament el primer director de l\u00b4Escola va ser un artista mataron\u00ed,\u00a0 Joan Carles Pany\u00f3 i Figar\u00f2<\/a>,\u00a0 del qual, lamentablement nom\u00e9s en\u00a0 coneix\u00edem el nom i el carrer que la nostra ciutat li t\u00e9 dedicat.En el museu de la Garrotxa\u00a0 l\u00b4hem descobert\u00a0 com a artista i pedagog,\u00a0 i hem conegut la seva vinculaci\u00f3 amb l\u00b4Escola d\u00b4Art d\u00b4Olot. \u00a0 En el trascurs del temps l\u00b4Escola\u00a0 ha anat canviant d\u00b4orientaci\u00f3, fins arribar a ser actualment Escola d\u00b4art i superior de disseny de les comarques gironines.
\n<\/i><\/p>\n

La bona tasca de l\u00b4Escola de dibuix i dels seus mestres tamb\u00e9 es veu reflectida en les obres dels artistes locals que conserva el Museu de la Garrotxa, dibuixants, escultors i pintors:\u00a0 Josep Berga i Boix, i Joaquim Vayreda i Vila com els alumens\u00a0 m\u00e9s destacats de la primera \u00e9poca. Tanmateix l\u00b4any 1880, ells, juntament amb Valent\u00ed Carrera i Murat, van fundar el primer taller de sants d\u00b4Olot, per donar feina als alumnes de l\u00b4Escola i dignificar la imageneria religiosa . Amb el nom de \u00abEl Arte Cristiano\u00bb, el taller\u00a0 va esdevenir una pr\u00f3spera empresa a partir de la comercialitzaci\u00f3 de reproduccions\u00a0 de les obres dels alumnes\u00a0 de l\u00b4Escola, com ara\u00a0 Miquel Blai, Josep Clar\u00e0, Josep Llimona, Celest\u00ed Devesa, i el mateix Josep Berga i Boix que exercia com a gerent.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0<\/i> L\u00b4Eclosio<\/a>,<\/i> <\/a>de Miquel Blai<\/p>\n

A m\u00e9s de les obres dels representants de l\u00b4escola paisatgistica i de les escultures dels alumnes avantatjats de l\u00b4Escola de dibuix, en el\u00a0 museu hi podem veure un quadre destacat en la Hist\u00f2ria de l\u00b4Art catal\u00e0. Pel seu valor art\u00edstic,pel seu tamany , i perqu\u00e8 ha estat reproduit sovint, com una imatge ic\u00f2nica de la repressi\u00f3 dels ciutadans per part de l\u00b4Estat.\u00a0 Es tracta de La c\u00e0rrega<\/a>, de Ram\u00f3n Casas, propietat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia,\u00a0 que est\u00e0 dipositat, des de 1919 en el museu d\u00b4Olot.<\/p>\n

<\/p>\n

La seva ubicaci\u00f3 en el museu \u00e9s excel.lent, perqu\u00e8 permet seure c\u00f3modament al davant, i observar-ne tots els detalls. Tot escoltant l\u00b4audio que explica el proc\u00e9s de creaci\u00f3, el seu valor art\u00edstic, els
\nelements m\u00e9s destacats, etc. Em sap greu no recordar en aquests moments -tot hi haver-ho escoltat en l\u00b4audio- les vicisituds que van fer que el quadre qued\u00e9s depositat a Olot, Tampoc la incursi\u00f3 en la xarxa m\u00b4ha ajudat aquesta vegada per recordar-ho.\u00a0 Per\u00f2, en canvi,\u00a0 conservo fresc el comentari
\nque tanca el text, sobre si haur\u00edem de considerar\u00a0 l\u00b4escena representada com un posicionament personal de l\u00b4autor en el conflicte ja que,\u00a0 tal com la observa l\u00b4espectador, l indueix al rebuig de les forces d\u00b4ordre p\u00fablic,i el posiciona a favor de l\u00b4element m\u00e9s feble,\u00a0 l\u00b4obrer a punt de ser colpejat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En l\u00b4audio que escoltem no es recolza aquesta interpretaci\u00f3, considerant la condici\u00f3 de burg\u00e9s, de\u00a0 noms i de fets, de Casas. I tanmateix d\u00b4acord amb una gravaci\u00f3 que incorpora\u00a0 en la propia\u00a0 veu de l\u00b4artista: \u201c\u00b4jo s\u00f3c pintor, nom\u00e8s pint<\/i>o\u201d reitera Casas . Interpretem doncs, que com artista, es\u00a0 val d’aquesta escena, que podria ser d\u00b4una altra, per a buscar l\u00b4\u00e9xit : innovant i arriscant molt en un aspecte clau, com \u00e9s la composici\u00f3, i a la vegada\u00a0 se\u00b4n serveix per incorporar elements propis de les tend\u00e8ncies art\u00edstiques m\u00e9s celebrades del moment:\u00a0 impressionisme, modernisme, romanticisme, realisme hist\u00f2ric.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abandonem l\u00b4Hospici -l\u00b4edifici que acull el Museu de la Garrotxa- amb la satisfacci\u00f3 d\u00b4una visita que ha valgut molt\u00a0 la pena.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 a la sortida encara ens queda\u00a0 una tasca pendent. Consisteix en votar\u00a0 quina de les obres rescatades del magatzem del museu, ens agradaria veure exposada. D\u00b4acord amb JO EXPOSO,\u00a0 una iniciativa que aquests dies han impulsat, de manera que l\u00b4obra guanyadora de la votaci\u00f3 popular ser\u00e0
\nefectivament exhibida en les sales d\u00b4exposici\u00f3. La tria no ha\u00a0 resultat tan f\u00e0cil com semblava . No consensuem cap de les obres, i quasi quasi ens barallem\u00a0 \u2026 En sortir,\u00a0 preguntem com van les votacions, i ens asseguren que el bust\u00a0 del gegant de la ciutat est\u00e0 guanyant per majoria. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sembla que els\u00a0 olotins voten amb el cor i s\u00b4estimen el seu gegant,\u00a0 gaireb\u00e9\u00a0 tant com nosaltres en Robafaves.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Heus aqu\u00ed la hist\u00f2ria del gegant d\u00b4Olot que -ves per on- tamb\u00e9\u00a0 est\u00e0 vinculada\u00a0 als artistes olotins que acabem de con\u00e8ixer, a l\u00b4Escola d\u00b4Art, i fins i tot a \u00abEl arte cristiano\u00bb<\/p>\n

https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gegants_d%27Olot<\/a><\/p>\n

Hem completat la nostra estada a Olot amb la casa museu Can Trinxeria. Es tracta d\u00b4una casa t\u00edpica de la noblesa catalana del segle XVIII, de la qual actualment es pot visitar \u00fanicament la primera planta, En aquesta part de la vivenda es conserven\u00a0 pintures al fresc, i tamb\u00e9\u00a0 quadres dels artistes que treballaven a Olot a finals del segle XVIII. \u00cbs a dir, alguns dels que hem conegut aquest mat\u00ed en el museu: com en Josep Berga,o en Joan Carles Pany\u00f3. El mobiliari tamb\u00e9 \u00e9s de gran valor perqu\u00e8 \u00e9s original de l\u00b4epoca, i hi destaquen les calaixeres, i els cap\u00e7als dels llits decorats. Els coneguts com a \u00abllits d\u00b4Olot\u00bb sobre els que
\nja vam tenir ocasio de informar-nos i de comentar, amb motiu de la nostra
\nprimera visita al Museu del disseny de Barcelona, on els vam descobrir.<\/p>\n

De les diverses estances\u00a0 algunes estan estan moblades i decorades\u00a0 a l\u00b4estil del segle XVIII, i altres\u00a0 acondicionades a les etapes posteriors, segles XIX
\ni XX, quan encara hi residien els descendents dels Trinxeria<\/a> que van estrenar la casa. El parament no est\u00e0 disposat amb la intenci\u00f3 de fer goig.\u00a0 Per aconseguir-ho, caldria\u00a0 una il.luminaci\u00f3 adeq\u00fcada. i l\u00b4acurat manteniment dels mobles i pintures;\u00a0 per\u00f2 s\u00ed en canvi que procura\u00a0 una\u00a0 reproducci\u00f3 fidel de les estances tal com eren en aquells temps, quan els Trinxeria, per la seva condici\u00f3, tenien d\u00b4allotjar\u00a0 personatges de\u00a0 categoria, com\u00a0 alts comandaments militars, i dignitats eclesi\u00e0stiques, els quals ja tenien assignades en la vivenda\u00a0 les seves pr\u00f2pies cambres. Tamb\u00e9 hem de valorar positivament la informaci\u00f3 sobre la casa i els elements exposats, que es pot anar llegint en el transcurs del recorregut.<\/p>\n

Finalment deixar const\u00e0ncia que la casa guarda un element imprevist. Una desconcertant sorpresa, si \u00e9s que el visitant no n\u00b4ha tingut informaci\u00f3 pr\u00e8via .Es tracta d\u00b4un pessebre original del segle XVIII, r\u00fastic i monumental, que s\u00b4exten per tota la superf\u00edcie de dues\u00a0 de les quatre pareds d\u00b4una estan\u00e7a.\u00a0 En aquesta gran superf\u00edcie estan representades, en vertical, multitud d escenes, no tal sols del naixement, sin\u00f2 de tota la vida de Jesucrist. L\u00b4autor d\u00b4aquesta obra -ni bonica, ni important, per\u00f2\u00a0 singular-,\u00a0 va ser un dels hereus
\nTrinxeria, que es va abocar en la seva realitzaci\u00f3\u00a0 despr\u00e9s que,\u00a0 a causa d\u00b4un accident de cavall, qued\u00e9s sense poder caminar, confinat a casa.<\/p>\n

<\/p>\n

carpi (carpinus betulus) abedulillo<\/i><\/p>\n

http:\/\/www.arbolapp.es\/especies\/ficha\/carpinus-betulus\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 … Continue reading \u00abOlot: Museu de la Garrotxa, Can Trinxeria\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/119"}],"collection":[{"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=119"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":715,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/119\/revisions\/715"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/daraendavant.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}